El productor musical, pianista i compositor publica la seva primera novella 'La noia del violoncel'
ACN
Barcelona.-El productor musical, pianista, compositor i escriptor sabadellenc, Jordi Campoy, fa el salt al món literari amb 'La noia del violoncel' (Columna), una histria d'intriga molt musical amb la investigació d'una jove violoncellista de la London Symphony Orchestra que es diu Anne. En una entrevista a l'ACN, Campoy ha explicat que la novella tracta sobre l'atzar i els girs que es produeixen al llarg de la vida. L'autor no havia escrit mai en prosa, per sí moltes lletres per canons i, de fet, n'ha adaptat per La Marató de TV3. El músic ha reconegut que es poden saber més coses sobre ell llegint el seu llibre que escoltant la música que composa.
En aquesta novella, l'Anne és una jove violoncellista de la London Symphony Orchestra. Arran del robatori de la seva funda del violoncel, n'ha de fer servir una de vella que creia que pertanyia a la seva família. Sent un soroll estrany que surt de linterior de la funda del seu instrument i hi descobreix un objecte desconegut. Aquesta troballa inesperada la porta a estirar el fil i a descobrir els orígens, que estan vinculats a la Barcelona dels anys 60 i 70 i a un nen que vol tocar violoncel. La histria arrenca a Londres per viatja també Barcelona. Campoy ha definit a l'Anne com una persona "catica, impacient, deixada i molt imperfecte", per de totes les característiques en destaca una: la impuntualitat. "I aix marcar l'esdevenir de tot". Campoy ha dit que la protagonista té dos grans talents: la música i la manca de compromís, que "la portar de corcoll durant la novella". A part d'aix, l'escriptor ha assenyalat que ella és adorable perqu "a vegades la imperfecció també té bellesa". Ha definit la novella amb una paraula, atzar. 'La noia del violoncel' avana grcies a accions mogudes per l'atzar i són, ha dit l'autor, com aquelles petites coses que la gent provoca en el seu a dia a dia: són "petits ajusts que depenen d'uns minuts i uns segons i que et poden canviar la vida".Quan va acabar la novella, ha adms que no sabia si tenia un valor literari i si era publicable. Aquí va ser quan va conixer l'escriptor i periodista Francesc Miralles i "va fer el paper de xerpa literari i es va enamorar de seguida de la novella. Ell realment m'ha ensenyat a escriure i m'ha professionalitzat". Ha assegurat que no s'ha de ser músic per llegir 'La noia del violoncel'. No és un assaig sobre música, tot i que utilitza metfores en les quals agafa ingredients musicals que ell coneix per la seva professió. Ha apuntat que la primera gran diferncia entre composar una canó o escriure una novella és la llargada. "Si tardes una setmana a crear una canó, no perds l'objectivitat sobre aquesta, per si t'ests dos o tres anys creant una histria, em genera angoixa no saber si all que escric és el millor que he fet o és la merda més absoluta. Quan he fet una canó bonica ho veig clar, per una novella és una muntanya molt més gran que has d'arrossegar". Campoy ha destacat que la feina d'escriptor és "molt solitria" i un es despulla més. "Pots saber més coses de mi llegint-me, que escoltant la música que composo", ha declarat. Ho ha argumentat dient que veu la música com un ofici, després de 22 anys, i ja no hi implica tant els sentiments; el cas de l'escriptura, en canvi, és diferent perqu es una cosa més nova. Per la seva trajectria, ha explicat que es veia obligat a composar la banda sonora que acompanyés la novella. "Són cinc canons que no tenen res a veure una amb l'altra, per tenen relació amb la novella", ha explicat. Hi participen els músics que han acompanyat a Jarabe de palo, Miguel Bosé, Antonio Orozco, entre d'altres. Segona novellaLa histria d'amor de Jordi Campoy amb la literatura només acaba de comenar. De fet, al setembre s'ha comproms a acabar la seva segona novella. A nivell argumental no té res a veure amb la primera, per hi ha molta música, misteri, motxilles del passat que s'han de resoldre i passa a Lisboa. Trajectria Jordi Campoy va comenar a treballar l'any 99 a Ten Productions com a productor musical. Des daleshores ha participat en la producció de centenars de discos, ha compost diverses canons per a artistes i ha adaptat al catal desenes de lletres per a 'El disc' de la Marató, de TV3. Lany 2012 va treballar com a pianista al musical Cop de Rock (Dagoll Dagom), que va estar sis mesos a la cartellera al Teatre Victria.
