Felip Puig confia que en les pròximes setmanes es pugui disposar d'una solució que permeti salvar part de l'activitat
Lleida (ACN).-
El conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha manifestat la predisposició de la Generalitat a aportar recursos financers, com ja va fer a Boí Taüll, per salvar part de l'activitat de l'empresa Incryen, antiga Indox, un cop elaborat el pla de viabilitat i sempre que aquests recursos públics es complementin amb altres que puguin aportar Ros Roca o nous inversors. "Estem intentant dibuixar un escenari perquè en les properes setmanes puguem tenir una solució que no serà total però que permeti salvar el màxim de llocs de treball", ha explicat Puig, tot i reconèixer la complexitat de la situació generada tenint en compte que la firma està en mans del jutjat mercantil i sota administració concursal.Puig ha volgut mantenir la discreció de les negociacions que s'estan duent a terme però ha reafirmat que des del Departament d'Empresa i Ocupació s'està treballant "intensament", conjuntament amb el grup Ros Roca -propietari d'Indox-, per a l'elaboració d'un pla de viabilitat i per trobar nous inversors que vulguin ajudar a aportar recursos per salvar una part del negoci.
El conseller d'Empresa i Ocupació ha recordat que la Generalitat disposa d'un fons d'inversió que gestiona a través d'Avançsa que ja ha dut a terme operacions com en el cas de Boí Taüll o e altres empreses del territori. En aquest sentit, Felip Puig ha afirmat que "si és necessari" la Generalitat està disposada a comprometre's amb recursos financers a Indox "si hi ha un pla de viabilitat" i "si hi ha recursos també de l'empresa i/o per part d'altres inversos o socis". "Quan hi hagi el pla de viabilitat, veurem quins recursos podem aportar", ha concretat.
El conseller ha dit que "el compromís de Ros Roca hi és però falta el projecte". Ha recordat que Indox tenia dos grans divisions, dipòsits d'instal·lacions i, per altra banda, de gasificació i instal·lacions més sofisticades. "Hem de veure quina part del negoci és viable, amb quins recursos econòmics es pot recuperar i tirar endavant perquè hi ha un problema greu de finançament i veure quins recursos humans i laborals podem salvar i garantir", ha exposat Puig.
L'administrador concursal d'Indox va presentar la setmana passada l'expedient d'extinció dels contractes que suposarà l'acomiadament de la totalitat de la plantilla, formada per 190 treballadors repartits entre les instal·lacions que la firma té a Tàrrega -on es concentra el gruix dels treballadors-, Anglesola i Sant Just Desvern.
Pel que fa al perill de "desertització industrial" de les comarques de Lleida del qual va advertir aquesta setmana el sindicat CCOO, sobretot després del tancament de Tradema de Solsona i ara amb la situació d'Indox, Felip Puig ha remarcat "l'esforç" que s'ha fet i s'ha estat fent des del Govern per aportar solucions tot i deixar clar que la "mal orientada" reforma elèctrica del govern de l'Estat "ha impactat en molts projectes d'inversió". "Som conscients que la crisi d'Indox amenaça l'estructura industrial de Lleida i, per això, treballarem per mantenir el màxim de llocs de treball i per estudiar projectes de futur".
En el cas de Tradema, Puig ha explicat que més dels 60% dels treballadors estan afiliats actualment a la Seguretat Social ja que estan treballant i que s'ha buscat un petit projecte industrial que aquest 2015 ocuparà entre 20 i 40 persones. A més, s'ha promogut la contractació d'entre 10 i 20 persones més en empreses del sector metal·lúrgic i de l'automoció a la zona de Solsona. "S'ha fet un esforç però no ha estat tan ambiciós com esperàvem", ha reconegut.
Felip Puig ha fet aquestes afirmacions aquest divendres Lleida on ha ofert una conferència en el marc de les sessions informatives que organitzen el Cercle d'infraestructures i la Cambra de Comerç de Lleida. En aquest sentit, el conseller d'Empresa i Ocupació ha defensat el potencial industrial de la demarcació, més enllà del sector agroalimentari, i, per això, la necessitat de disposar de comunicacions que donin a les comarques lleidatanes una millor sortida al mar (l'N-240), cap a Europa -creuant el Pirineu-, així com l'Eix de l'Ebre.
