El TSJC ha de resoldre el pròxim 15 d'abril el recurs contra la decisió del Contenciós Administratiu d'anul·lar les societats municipals i l'acord amb l'entitat cannàbica
Rasquera (ACN).-
Fiscalia va tancar definitivament la investigació sobre el projecte de plantació de cànnabis a Rasquera (Ribera d'Ebre) el juliol del passat 2013 però no va comunicar la seva decisió a l'Ajuntament fins novembre de l'any passat, un any i mig després. Es tanca, així, l'anunciat periple penal al qual es va sotmetre el projecte per treure el municipi de la crisi a partir del conreu de marihuana. El cas, però, encara cueja als jutjats: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha de decidir el pròxim dia 15 d'abril sobre el recurs consistorial en contra la decisió del jutjat Contenciós Administratiu de Tarragona d'anul·lar l'acord amb l'entitat cannàbica i la creació de dues empreses municipals.La decisió de Fiscalia ha deixat un regust agredolç a l'Ajuntament. D'una banda, segons apunta a l'ACN el seu advocat, Martí Cànaves, acaba reconeixent que en l'actuació del govern municipal "no havia cap ombra d'il·lícit penal en el procediment" sobre la base tòrica d'uns fets "que podien ser constitutius de delicte", segons el redactat inicial de la mateixa Fiscalia, que va obrir les diligències el març de 2012. "Una part molt important de la impugnació dels acords queda desvirtuada", sosté, satisfet, l'advocat.
En la resolució de juliol de 2013, la Fiscalia Antidroga argumentava la decisió pel procediment contenciós administratiu obert arran la denúncia de l'Advocat de l'Estat contra la decisió del ple de tancar un acord privat amb l'associació cannàbica ABCDA per a l'arrendament de terres que havien de servir per conrear cànnabis i la creació de la societat municipal Rasquerana d'Investigació i Interpretació de la varietat vegetal Cànnabis Sativa L (RRICA) que vehicularia l'activitat. Considerava el fiscal que aquest era una "qüestió prejudicial", que obliga a suspendre i arxivar provisionalment les diligències fins la resolució del procediment contenciós administratiu.
Però el fet que el Ministeri Públic no comuniqués la decisió de tancar la carpeta a l'Ajuntament fins passat un any i mig, després dels requeriments municipals i d'una denúncia contra el Fiscal Delegat Antidroga, Ángel Villafranca, per dilatar injustificadament la investigació, ha causat perplexitat. El fiscal en cap de Tarragona, Xavier Jou, justifica en un decret emès el passat 11 de novembre que la investigació s'havia allargat per "la nombrosa documentació a valorar" i no creu que la duració de les diligències hagi de tenir transcendència disciplinària per a Villafranca.
"Crida molt l'atenció és que quan la Fiscalia Antidroga va obrir les diligències ho fes públic però quan les va tancar no va donar trasllat a l'Ajuntament ni fer cap comunicat públic. Aquesta intervenció de Fiscalia va fer molt de mal al projecte i va crear una ombra d'il·licitud penal que va fer molt de mal políticament i al poble de Rasquera", argumenta Cànaves. Més encara, apunta, a pocs mesos de les eleccions municipals.
De moment, però, el recurs d'apel·lació que l'Ajuntament de Rasquera va presentar el mes de juny contra la revocació dels acords de ple en els quals es fonamentaven el seu pla antircrisi per dinamitzar l'economia local, manté oberta la via judicial. Segons ha avançat l'advocat, el TSJC s'ha de reunir el pròxim 15 d'abril per decidir si estima o tomba el recurs. Recorda el consistori, en les seves al·legacions, l'autonomia municipal a l'hora de prendre mesures per dinamitzar l'economia, apel·la a l'interès local i no s'extralimita a l'hora de regular al voltant del cànnabis, davant els beneficis socials, econòmics, ambientals i científics que podria generar una iniciativa com aquesta, fins i tot, en l'àmbit terapèutic o per combatre les màfies organitzades al voltant del seu tràfic il·legal.
"El contenciós administratiu deia que els acords no tenien interès públic, però després, el Parlament de Catalunya, el passat mes de gener, va regular les associacions cannàbiques i al món han passat moltes coses i s'ha regulat el tema mèdic en molts països. Si veiem el que ha passat des de 2012, tot el món ha anat en la direcció del que plantejava Rasquera", ha tancat Cànaves.
Com a mostra, assenyala, el cas d'un municipi nord-americà de l'estat de Washington. L'ajuntament de North Bonneville, un poble amb menys de1.000 habitants, similar al de la Ribera d'Ebre, ha decidit aprofitar la nova regulació estatal per obrir una botiga pública de venda de marihuana per poder ingressar 2,7 milions de dòlars anuals. "És un projecte calcat al de Rasquera", emfasitza l'advocat, tot recordant la projecció mediàtica internacional del cas.
