Les troballes es remunten al segle VI o VII a.C i es tracta d'una de les muralles més antigues conservades a Catalunya
Els Prats de Rei (ACN).-
Els treballs de consolidació i museïtzació de les restes ibèriques trobades a Prats de Rei (Anoia) avancen a bon ritme i la previsió de l'Ajuntament és que finalitzin el mes de setembre. Així ho ha explicat a l'ACN l'alcaldessa del municipi, Cristina Mas, qui ha remarcat la importància d'unes troballes "que demostren que aquest poble ha estat sempre habitat, des de l'època dels ibers". Les restes es remunten al segle VI a.C i es tracta d'una de les muralles més antigues conservades a Catalunya, que corresponen a la ciutat ibèrica de Sikarra. Les troballes es van protegir de manera provisional per evitar-ne la degradació i gràcies a una subvenció de la Diputació de Barcelona ara es poden museïtzar.Fa tot just dos anys les obres d'urbanització de plaça que hi ha davant de l'església de Santa Maria del Portal van posar al descobert una muralla i un fossat que daten dels segles VI-VII aC. Aquesta troballa va permetre demostrar als arqueòlegs que els Prats de Rei va acollir, presumiblement, el poblat ibèric de Sikarra. Es tracta d'una de les poques muralles més antigues que es coneixen a Catalunya d'època ibèrica antiga. A més, al fossat també s'hi va trobar un conjunt de ceràmica grega de primera qualitat, que podria ser un dels més importants del país després d'Empúries.
La manca de recursos econòmics va posar en perill la preservació de jaciment, motiu pel qual diverses entitats de la Segarra històrica van mobilitzar-se per evitar que la muralla es tapés i s'impulsés un projecte de museïtzació perquè les restes quedessin a la llum. De fet, les entitats van engegar la campanya de recollida de suports 'Salvem Sikarra' i va presentar un projecte propi valorat en 38.000 euros per deixar el jaciment al descobert.
Finalment, la Diputació de Barcelona es va comprometre a finançar el cost del projecte, que s'està desenvolupant aquest estiu. Les obres han començat amb l'estabilització dels talussos i continuarà amb el projecte de museïtzació, que contempla que les restes siguin visibles parcialment des de l'exterior "a través d'una mena d'espiell elevat cobert de vidre", segons ha explicat l'alcaldessa. A més, Cristina Mas, ha detallat que també s'ha fet un túnel subterrani perquè tant els arqueòlegs com els visitants puguin accedir a l'interior de l'excavació de manera restringida.
L'Ajuntament preveu que, un cop les obres hagin acabat, el jaciment pugui ser un important pol d'atracció de visitants. De fet, Mas ha expressat que "en aquests moments ja hem notat un augment de visitants que vénen expressament a veure la muralla". La intenció del consistori és oferir un paquet turístic que inclogui la visita al jaciment, al Museu municipal Josep Castellà Real i a la Torre de la Manresana. Per l'alcaldessa, és una "responsabilitat" que el municipi tingui tanta història als seus peus i, al mateix temps, "una gran satisfacció per veure que des de fa 2.500 anys el poble sempre ha estat ocupat".
