El Diplocat organitza a Cracòvia un debat amb diversos acadèmics sobre l’autodeterminació
ACN
Brussel·les.-Els processos de secessió “acaben sent reconeguts” si es duen a terme de manera democràtica, ha assegurat l’investigador de la Universitat de Lieja Michal Natorsky durant el debat que ha organitzat el Diplocat aquest dijous a Cracòvia. La jornada, que s’ha celebrat a la universitat de la ciutat polonesa, ha agrupat diferents experts internacionals per discutir sobre els processos d’autodeterminació. L’arquitecte Mariano Gomà, membre de Societat Civil Catalana, ha estat inclòs a darrera hora en el programa per indicació de l’ambaixada espanyola a Polònia.
La primera taula rodona ha servit per analitzar l’actualitat de la política catalana. El secretari general de Diplocat, Albert Royo, ha repassat els esdeveniments dels darrers anys i ha qualificat el procés català com una ”oportunitat única per a la Unió Europea de mostrar al món com es pot resoldre un conflicte territorial de manera democràtica i pacífica”. L’investigador de la Universitat de Lieja i professor visitant del Col·legi d’Europa a Natolin (Varsòvia), Michal Natorsky, ha assegurat que “tots els processos de secessió acaben sent negociats i finalment reconeguts si es duen a terme de manera democràtica”. Segons ell, el problema català ve del xoc actual entre legalitat i legitimitat, i de la incapacitat de l’Estat espanyol per acomodar les aspiracions d’autogovern dels catalans. “A Espanya, allò que és antic s’està morint, mentre que el que és nou no pot néixer, i això ens porta a un equilibri catastròfic amb Catalunya”, ha afegit.També ha intervingut en aquesta taula rodona l’arquitecte Mariano Gomà, membre de Societat Civil Catalana, que va ser inclòs a darrera hora en el programa per indicació de l’ambaixada espanyola a Polònia. Gomà ha explicat que a Catalunya “hi ha molta gent contrària a la independència, entre d’altres coses perquè aquesta implicaria la sortida automàtica de la Unió Europea i de la resta d’institucions internacionals”. Gomà ha apostat per una reforma constitucional a Espanya i un referèndum sobre la qüestió catalana amb participació de tots els espanyols. “No hi ha res escrit sobre què passaria en cas d’independència”La segona taula rodona s’ha centrat en els processos d’autodeterminació i en les qüestions que aquests plantegen des del punt de vista de la Unió Europea. El professor associat de Dret Constitucional a la UPF Héctor López-Bofill ha recordat que no hi ha res escrit sobre què passaria en cas d’independència de Catalunya, ni en el sentit d’una expulsió automàtica ni en el d’una permanència automàtica. Ha reconegut, a més, que “seria ingenu afirmar que un nou estat català quedaria fora automàticament de la UE”. Tenint en compte que la UE aposta per la integració, López-Bofill ha explicat que “una negociació de màxim dos anys des de la declaració d’independència és l’escenari més versemblant”. El professor d’Història a la UPF Fernando Guirao ha dit que parlar d’una expulsió automàtica de la UE és “absurd” i s’ha mostrat convençut que una hipotètica república catalana independent “es mantindria dins del mercat comú, utilitzaria l’euro i els catalans continuarien gaudint de la ciutadania europea”. Per Guirao, “el pitjor escenari de futur seria el d’una declaració unilateral d’independència sense un mandat electoral clar”, ja que en “dificultaria” molt el reconeixement.Finalment, el professor associat de Relacions Internacionals a la Jagiellonian University, Artur Gruszczak ha analitzat les implicacions de la possible independència de Catalunya en l’àmbit de la seguretat. Partint de la base que els estats membres de la UE reclamarien una transició suau per evitar incerteses i riscos, Gruszczak ha afirmat que qualsevol solució que deixés Catalunya fora de l’OTAN i d’agències europees com Frontex seria una solució dolenta. En aquest sentit, ha conclòs que el dret d’autodeterminació no planteja cap perill específic, tot i que això “no treu que hi hagi alguns riscs en la seva implantació”.
