Les defenses dels investigats critiquen que el magistrat només es basa en informes de la Guàrdia Civil i no concreta els delictes per a cada investigat
ACN
Barcelona.-Un dels primers casos judicialitzats en relació al procés sobiranista va ser el que va acabar al Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, a banda dels que anteriorment s'havien investigat, jutjat i sentenciat al TSJC i al Suprem pel 9-N. La seva actuació inicial se centrava, teòricament, en la investigació d'unes declaracions de l'exsenador Santi Vidal, però la instrucció es va anar ampliant a diverses qüestions fins a arribar a investigar els preparatius de l'1-O. El 20 de setembre del 2017 va esclatar el cas amb diverses detencions i l'escorcoll, entre altres, de la Conselleria d'Economia, i finalment bona part de la instrucció ha acabat a la taula del magistrat del Suprem Pablo Llarena, cosa que les defenses critiquen.
Tot va començar a finals de gener del 2017 amb la publicació en un diari de diversos extractes de discursos públics de l'exmagistrat i aleshores senador d'ERC Santiago Vidal en conferències organitzades pel seu partit. Els vídeos estaven penjats a internet des de feia setmanes, però fins aleshores no havien tingut repercussió política. En aquelles declaracions, Vidal deia entre altres coses que el Govern havia obtingut il·legalment dades fiscals de tots els catalans que podria fer servir en un cens electoral. També parlava d'una unitat de contraespionatge dins dels Mossos, 400 milions d'euros camuflats als pressupostos de la Generalitat per crear estructures d'estat o un llistat de jutges que seguirien a Catalunya després de la independència.L'enrenou polític i mediàtic va ser important, i el seu partit el va obligar a deixar l'acta de senador. El Govern va desmentir les afirmacions de Vidal i va assegurar que tots els preparatius per l'anomenada 'desconnexió' eren legals. La fiscalia va obrir diligències d'investigació i el partit ultradretà Vox va presentar una querella contra Vidal però també contra l'expresident Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras, l'exconseller de Justícia Carles Mundó i l'exsecretari d'Hisenda Lluís Salvadó. La fiscalia s'hi va oposar i el TSJC no la va admetre a tràmit, però va remetre la querella contra els no aforats, com Salvadó i Vidal, als jutjats d'instrucció de Barcelona. Al Parlament, la majoria independentista va bloquejar una comissió d'investigació sobre la qüestió.Instrucció 13 va admetre a tràmit la querella d'un particular contra Vidal i va declarar el secret de sumari durant mesos, cosa que va permetre al veterà magistrat Juan Antonio Ramírez Sunyer, ordenar intervencions telefòniques que van revelar converses de Vidal, Salvadó, Josep Maria Jové, Josep Costa o Carles Viver i Pi-Sunyer, entre altres. Fins al mes de juliol del 2017 no es va fer pública cap diligència del jutjat. Va ser aleshores, quan ja s'havia anunciat públicament que el referèndum d'independència seria l'1 d'octubre del 2017, que la Guàrdia Civil va començar a citar a la Comandància de Barcelona, a la Travessera de Gràcia, diversos dirigents polítics catalans en el marc d'aquella investigació, a més de periodistes, per preguntar-los sobre suposats preparatius de l'1-O. Hi va haver certa polèmica perquè els interrogatoris no van ser ordenats directament pel jutge, sinó emparats pel marge d'autonomia que té la policia judicial.La CUP va intentar personar-se a la causa autoinculpant-se d'haver convocat el referèndum, però el magistrat ho va denegar al·legant que ell només investigava la veracitat de les declaracions de l'exjutge Vidal, i no pas la convocatòria de l'1-O. No obstant això, una querella del col·lectiu de juristes Drets contra la Guàrdia Civil per fer els interrogatoris sense manament judicial, arxivada inicialment, va ser reoberta per l'Audiència de Barcelona. Arran d'això, la secretària judicial ha acabat reconeixent recentment que gairebé des del principi de la instrucció ja s'investigaven els preparatius del referèndum. Ara, jutge i secretària s'arrisquen a ser investigats per delictes de prevaricació i falsedat documental.A principis de setembre, la Guàrdia Civil va fer escorcolls en impremtes i empreses que podien col·laborar amb l'1-O, però sense cap ordre judicial concreta del magistrat instructor. Finalment, el 20 de setembre va esclatar el cas. La Guàrdia Civil va fer desenes d'escorcolls en domicilis, empreses i dependències de la Generalitat, com la Conselleria d'Economia, i una quinzena de detencions d'alts càrrecs, com Salvadó i Jové, entre altres. L'escorcoll a Economia va provocar una multitudinària concentració de protesta a les portes de l'edifici, a la Gran Via amb Rambla Catalunya, que va causar, posteriorment, l'empresonament dels líders socials independentistes Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, per dificultar l'actuació policial. De fet, la secretària del jutjat va declarar com a testimoni al Suprem per explicar les dificultats que havia tingut per sortir de l'escorcoll.Va ser a partir d'aquell dia quan les defenses van poder començar a treballar en la causa i es van anar succeint els interrogatoris judicials, i alguns encara a la Guàrdia Civil, de nombrosos testimonis i investigats. No obstant, no va ser fins al febrer del 2018 que el magistrat instructor va citar Santi Vidal per a interrogar-lo i es va accelerar una instrucció fins aleshores força lenta.De fet, alguns advocats defensors s'han queixat reiteradament que la instrucció sembla molt genèrica i que el magistrat basa les seves indagacions en informes "poc fonamentats" de la Guàrdia Civil, que després remetia al magistrat instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena o a la de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, que investigaven els líders independentistes i el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero. Alguns d'aquests informes de la Guàrdia Civil es van basar en una agenda manuscrita trobada a casa de Josep Maria Jové, on hi havia anotacions sobre reunions dels líders polítics, i en el document 'EnfoCATs', que suposadament descriu el full de ruta independentista, i que també es va localitzar a casa de Jové durant l'escorcoll de la Guàrdia Civil el 20 de setembre.Al llarg de l'embolicada instrucció judicial, el jutge i la Guàrdia Civil s'han centrat en diversos temes, com, per exemple, el finançament de les campanyes publicitàries per promoure el referèndum, la creació de diverses webs, la funció del Cesicat i el CTTI per tirar endavant la votació, el registre de catalans a l'exterior, o el pagament de les despeses dels cartells i paperetes de l'1-O i de l'estada d'observadors internacionals.Fonts presents als interrogatoris han explicat que el magistrat mostra una actitud proactiva, fent força preguntes. Mentrestant, la fiscalia participa relativament poc en els interrogatoris, i l'acusació popular de Vox és més incisiva, tot i que cap dels investigats ha respost les seves preguntes. En el cas dels testimonis, que estan obligats a respondre a totes les parts, Vox considera que alguns d'ells han aportat informació valuosa per als seus interessos i en contra dels investigats.Quan a les eleccions del 21-D Jové i Salvadó va ser elegits diputats al Parlament, el magistrat hauria d'haver renunciat a investigar-los i deixar-ho en mans del TSJC, perquè es van convertir en aforats. No obstant això, va trigar mesos a demanar al jutge Llarena que assumís aquesta part de la investigació, cosa que el magistrat del Suprem va rebutjar en no veure rebel·lió en l'actuació d'aquests alts càrrecs. Finalment, aquest estiu, el magistrat va elevar al TSJC una exposició raonada perquè l'alt tribunal català investigui aquests dos aforats més l'actual vicepresident del Govern, Pere Aragonès, per desobediència.A banda de les crítiques de les defenses, el magistrat ha hagut de superar altres dificultats, com les peticions d'habeas corpus' de diversos detinguts el 20 de setembre, peticions de recusació i fins i tot una afecció que el va deixar de baixa diverses setmanes. El seu substitut va ser acusat de mostrar suport a l'espanyolisme a les xarxes socials. El magistrat també ha patit pintades en contra d'ell al Port de la Selva, on estiueja. El TSJC li va designar un jutge de suport perquè es pogués dedicar gairebé en exclusiva a l'inicialment anomenat 'cas Vidal'.
