La fiscalia creu que Manuel Hernández i 12 exalts càrrecs i empresaris més van arreglar adjudicacions per valor de 7,6 milions de forma irregular
El director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) durant el tripartit, Manuel Hernández, ha admès aquest dimarts davant de la jutgessa que ell era "l'òrgan de contractació" i qui acabava signant les adjudicacions, però que els contractes li arribaven força preparats pels tècnics de l'ens públic. Així, Hernández diu que desconeixia els detalls més petits dels 38 contractes que van acabar costant uns 7,6 milions d'euros per al Pla de Conques Fluvials de Catalunya del 2008 i que la fiscalia considera que es van adjudicar de forma irregular a una empresa d'un exalt càrrec de l'ACA.Hernández ha declarat com a imputat davant del Jutjat d'Instrucció número 8 de Barcelona, que també manté imputats uns altres 12 exalts càrrecs de l'ACA i empresaris per aquesta suposada contractació fraudulenta. La magistrada i la fiscalia consideren que el contracte d'adjudicació del Pla de Conques Fluvials del 2008 es va fer sense una veritable concurrència pública i va ser adjudicat a empreses d'antics alts càrrecs de l'organisme com una UTE on hi havia Joan Lluís Quer, exgerent de l'ACA i actual president de l'empresa de la Generalitat Infraestructures de Catalunya.La fiscalia considera que Hernández va adjudicar a una empresa de Quer un contracte de 3,7 milions, però després li va tornar a adjudicar, sense concurs, 38 contractes complementaris del mateix treball per 3,9 milions més. La fiscalia s'ha querellat contra 13 persones pels delictes de tràfic d'influències, prevaricació, malversació de fons públics, falsedat documental, frau, revelació de secrets i ús d'informació privilegiada.Sis dels contractes no van ser signats pels representants de l'ACA, només per l'adjudicatari. A més, dels 3,9 milions dels contractes complementaris, 1,2 van ser subcontractats a empreses que formaven part de l'UTE guanyadora, que precisament eren dues empreses de Quer i de Josep Bou, exdirector de Planificació de l'ACA. Les defenses, però, asseguren que molts dels contractes complementaris no van ser per a la UTE.Hernández ha explicat que la transposició progressiva de la Directiva Marc de l'Aigua (DMA) europea a la legislació espanyola la feia el govern de l'estat i que després l'ACA l'adaptava a les seves necessitats. Per això, quan es va adjudicar el primer contracte encara es desconeixia part de la legislació. Els contractes complementaris s'anaven adjudicant a mesura que els tècnics anaven coneixent la legislació i la concretaven en projectes.Aquest dimarts també han declarat tres d'aquests tècnics, caps d'unitat, especialitzats en sanejament, ús sostenible i aigües subterrànies, que han explicat que ells proposaven les condicions dels contractes però no feien les adjudicacions, que requeien en Hernández.Igualment, també ha declarat un empresari que formava part de la UTE guanyadora del contracte principal. Segons fonts de la defensa, aquest empresari només va assistir a la signatura davant de notari de la constitució de la UTE però després no va seguir el dia a dia de les adjudicacions del Pla de Conques Fluvials. Per a aquest dimecres es preveuen més declaracions d'empresaris i tècnics de l'ACA.En la seva declaració al juliol, Quer va negar que es reunís amb directius de l'organisme perquè adjudiquessin a dit a la seva empresa contractes per valor de quasi vuit milions d'euros.En la seva declaració, Quer, que va ser gerent del 2000 al 2004, va explicat, segons fonts de la defensa, que amb l'arribada del tripartit al Govern a finals del 2003 va ser acomiadat, i que els tribunals li van reconèixer la improcedència de l'acomiadament i una indemnització. Per això, va voler desmentir que tingui cap bona relació amb Manuel Hernández, que va ser nomenat director pel tripartit. Així, va dir que s'havien vist en dues o tres ocasions en jornades per a enginyers, però mai havien parlat del contracte del Pla de Conques Fluvials ni en persona, ni per telèfon ni per correu electrònic.De fet, va assegurar que no havia assistit a cap reunió amb responsables de l'ACA sobre aquest projecte, i va dir que qui ha de parlar de les reunions és qui hi va assistir. Segons Quer, el contracte era poc habitual perquè el principal tenia tres partides sense pressupost, i els complementaris s'anaven concretant a mesura que avançava el projecte. A més, d'aquests contractes complementaris, la UTE guanyadora del contracte principal buscava almenys tres ofertes per presentar a l'ACA, que escollia quina altra empresa acabava guanyant la subcontractació. Aquesta intermediació, segons Quer, es feia de forma gratuïta per a l'ACA.
