Publicado 05/12/2014 14:21

La demanda de compra d'habitatges a les comarques gironines es dobla respecte al 2013

Els preus dels immobles s'han estabilitzat, tant nous com de segona mà, des que va començar la crisi

Girona (ACN).-

Aquest 2014 la demanda de compra d'habitatges a les comarques gironines, tant pel que fa a nous immobles com de segona mà, s'ha doblat en comparació amb les xifres de l'any passat. Seguint aquesta tendència, s'ha confirmat l'estabilització dels preus dels habitatges. Tal com revela el 29è estudi de preus de mercat que fan periòdicament els API i el Gremi de Promotors i Constructors, els ciutadans cada cop busquen retornar als centres de les ciutats i demanen immobles nous més eficients energèticament i, sobretot, més grans. "Hi ha una demanda latent, la gent es veu capaç de comprar un pis de 110 metres quadrats al lloc on volen", ha subratllat el president dels promotors, Josep Maria Coll.Després que els preus dels immobles s'enfilessin pels núvols durant els anys del 'boom' immobiliari i caiguessin en picat amb la crisi econòmica, els preus dels habitatges a les comarques gironines s'han estabilitzat. Aquesta és la tendència que s'ha confirmat amb el 29è estudi de preus de mercat dels habitatges a la demarcació de Girona que analitza la situació dels darrers sis mesos i que s'ha realitzat mitjançant 200 enquestes. "Tal com vam començar a detectar a principis d'any, els preus s'han normalitzat, sobretot les darreres setmanes i mesos", ha explicat el president del Gremi de Promotors i Constructors de les comarques gironines, Josep Maria Coll.

Més enllà de petites variacions puntuals, l'escenari en general, dins del sector, és que s'han deixat endarrere els anys de caigudes i davallades i tot apuntaria a què aquesta nova situació es mantindrà durant els pròxims mesos. "Enguany també s'ha notat, per primer cop en set anys, un augment de l'1,3% d'inversió en habitatge i es preveu que el 2015 arribem al 2%", ha assenyalat Coll. Unes xifres generals que se sumen al creixement de l'1,8% que ha notat el sector de la construcció aquest darrer any. Un creixement que s'ha basat, sobretot, en construcció d'habitatges nous - per primer cop- i en la rehabilitació d'edificis.

Tal com ha detallat el president dels API gironins, Ramon Corominas, la situació arreu de les comarques gironines ha estat bastant diversa i s'ha vist influenciada per les accions comercials d'entitats financeres, polítiques d'habitatge i el comportament de la Sareb. "Hi ha molta obra nova que després de passar pel Sareb es comptabilitza com a immoble de segona mà i habitatges que han estat reformats que passen a ser habitatges d'obra nova", ha comentat. Tot i això, l'estudi reflecteix que continua havent-hi una diferència de preus entre municipis de la costa - més cars- que els de l'interior de la demarcació.

Pel que fa lloguer, també s'han estabilitzat els preus. Per exemple, a Palamós un pis de 55 a 70 metres quadrats ha passat de 419 euros l'octubre del 2013 als 404 el mateix període d'aquest any. "S'ha de tenir en compte que a l'estiu els preus pugen però, en definitiva, i tenint en compte les xifres interanuals evolucionen amb normalitat", ha subratllat el president. Banyoles i Salt han estat dos dels municipis que han registrat dades diverses. "En aquests dos pobles hi ha hagut una política de posar en lloguer molts habitatges d'entitats bancàries que estaven en venda. Això ens ha fet distorsionar l'estudi i estarem atents a la seva evolució", ha afegit Corominas.

Casos concrets

L'estudi també ha detectat un canvi pel que fa als municipis de Lloret de Mar i Roses. En el cas del poble de la Selva, aquests darrers mesos ha pujat la demanda i venda d'habitatges de primera línia de mar, un fet que ha fet incrementar els preus. "Es tractava d'un producte molt especial, habitatges amb bones vistes, a primera línia de costa, que han estat adquirits per russos", ha comentat Corominas. A l'altra cara de la moneda hi ha Roses. "Ha estat insòlit perquè aquest municipi normalment supera les xifres de compra i venda de Girona, ja que atreu molt el client francès", ha subratllat.

Retornar al centre

Tal com revela l'informe, els API i els promotors gironins asseguren que existeix una "demanda latent". Segons ha explicat Coll, cada cop hi ha més ciutadans que busquen pisos més grans, en barris més ben situats i que comptin amb bons equipaments. Una situació que s'ha notat tant a Girona i en municipis costaners com a Palamós. "La demanda de compra d'habitatges s'ha multiplicat per dos aquest any respecte al 2013", ha assegurat Corominas.

Un fet que demostra el repunt del sector i s'afegeix a aquest nou escenari. "La gent vol retornar al centre, busquen pisos més grans, més ben aïllats i amb millors instal·lacions", ha comentat Coll. I és que, tal com han explicat, la davallada de preus i la lleugera millora de la situació econòmica ha animat els petits inversors. "La gent es veu capaç de comprar un pis de 110 metres quadrats en el lloc que vol en comptes d'anar-se'n fora de la ciutat o a un poble diferent. Un fet que ara fa set o vuit anys era impensable", ha afegit.

"Hi ha una manca acreditada d'habitatges d'obra nova, que siguin més eficients perquè actualment només hi ha immobles dels anys 80 o 90, alguns d'ells que necessiten rehabilitació", ha assenyalat el president dels API.

Crítica al consistori gironí

Els representants del sector han aprofitat l'avinentesa per carregar contra l'Ajuntament de Girona que, des de fa unes setmanes, ha començat a penalitzar aquelles entitats bancàries que mantenen pisos buits a la ciutat. "Ens agradaria que l'ajuntament seguís la llei d'impostos per habitatges buits de la Generalitat perquè amb la seva normativa està penalitzant i sancionant petites promotores que no tenen res a veure amb bancs", ha comentat el president dels promotors gironins.

I és que, actualment, des del sector assenyalen que estan "preocupats" perquè no hi hagi un efecte "contagi" a altres municipis. "Els promotors únicament estan intentant treure l'estoc que tenen i liquidar-lo", ha conclòs.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés