El jutjat va dividir la causa en una part principal i quatre de secundries i encara rep documentació clau per a la investigació
ACN
Lleida.-El 'cas Boreas' segueix en fase d'instrucció judicial i sense encausats un any després de les 24 detencions, el 2 d'octubre de 2018, entre elles la del llavors president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé. El jutjat instrucció 1 de Lleida va dividir la causa en cinc parts, una de principal i quatre de secundries. En la principal s'investiga si des de la Diputació de Lleida, a través de Reñé i de la seva llavors m dreta Marlen Minguell, es dissenyaven concursos a mida per adjudicar obres 'a dit' a empreses a canvi de comissions. La jutgessa encara no ha pres declaració a cap dels investigats en relació a aquests fets que poden comportar delictes de corrupció i enriquiment personal perqu, segons fonts judicials, encara ara se segueix rebent documentació clau per a la investigació.
De les quatre parts secundries, el jutjat n'ha arxivat una relacionada amb un accident laboral i n'ha inhibit una altra a Tarragona. És la referent a unes obres en unes rotondes del Morell (Tarragona) en qu s'investiga, segons fonts judicials, si es van adjudicar a dit els treballs a l'empresa lleidatana M. J. Gruas a canvi que subcontractessin la jardineria de l'obra a una empresa del fill de l'alcalde del Morell.Les altres dues estan encara pendents de resoldre. La que sembla que est més avanada és la pea que investiga si l'excoordinadora general de la Diputació, Marlen Minguell, va intentar influir des de la seva posició per beneficiar una empresa familiar a Balaguer. Minguell va declarar com a investigada al jutjat d'instrucció 1 de Lleida el 6 de maig, juntament amb dos investigats més. La fiscalia ha demanat el l'arxiu d'aquesta causa mentre que la Diputació s'oposa a deixar d'investigar Miguell, mentre sí que en demana l'arxiu contra un altre dels investigats, funcionari de l'ens. També est pendent de resolució judicial una altra pea secundria en qu s'investiga si des de l'Ajuntament de Fondarella, del qual Reñé n'era i n'és l'alcalde, s'haurien desviat subvencions per fer obres entre l'escola de Fondarella i el cementiri del municipi. Reñé va declarar al jutjat com a investigat el 3 de juliol passat per suposats delictes de prevaricació i malversació.El jutjat estudia encara aquestes dues causes secundries i encara no s'ha pronunciat sobre el seu arxivament o l'obertura de judici oral.24 detencions i 6 escorcollsL'operació policial i judicial del 2 d'octubre de 2018, ara fa un any, va comportar la detenció del llavors president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, i 23 persones més. Així mateix, es van fer sis escorcolls, entre els quals al Palau de la Diputació, la seu de l'Organisme Autnom de Recaptació de Tributs, la delegació de Carreteres a Lleida i l'empresa M. J. Gruas, entre d'altres. La causa est oberta des de 2016 per corrupció i enriquiment personal i la porta el jutjat d'Instrucció número 1 de Lleida.El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, es va negar a declarar a la comissaria dels Mossos quan va ser detingut i va dir que el que hagués de dir ho diria al jutge quan fos cridat. Hores després, per, en una roda de premsa va negar haver rebut mai cap comissió ni haver actuat en benefici de ningú. Tot i que inicialment es va negar a dimitir del seu crrec de president de la Diputació de Lleida, finalment va anunciar que dimitia l'11 d'octubre de 2018, nou dies després de ser detingut, "per respecte a la institució". Ho va fer sol en una sala de premsa plena només de periodistes i retraient "deslleialtat" a diputats del PDeCAT, assegurant que la majoria dels seus companys de partit li havien transms que creien que havia de deixar la presidncia de la Diputació.L'origen de la investigació: l'adjudicació de depuradores del Pla d'UrgellLa investigació es va iniciar l'any 2014, quan va arribar a la fiscalia de Lleida una acta notarial d'una reunió de l'empresa M. J. Gruas, en qu es recollia que uns accionistes culpaven els altres de la mateixa empresa d'haver pagat comissions a Reñé, quan era president de Consell Comarcal del Pla d'Urgell, l'any 2010. En l'acta, amb data 14 de novembre de 2014, l'assessor jurídic de l'empresa deia que "els pagaments com a conseqüncia de l'adjudicació són coneguts per tots els membres del consell" i reconeixia així pagaments en efectiu a Reñé i la seva número dos per l'adjudicació del manteniment de sis plantes depuradores del Pla d'Urgell: Linyola, Bell-lloc d'Urgell, Barbens-Ivars d'Urgell, Bellvís, Juneda-Torregrossa i Fondarella, el municipi del qual Reñé era i és alcalde.L'acta formava part d'una documentació de gairebé 400 pgines, en qu es recollien també algunes d'aquestes factures, així com correus en qu responsables d'empreses com ara Serboniu, Enginyeria Inalba o M. J. Gruas deien quan, com i amb quin concepte s'havien de fer les factures. Els Mossos també van detenir responsables d'aquestes empreses el 2 d'octubre de 2018.Arran d'aquests fets es van comenar a investigar altres casos similars per determinar si des de la Diputació de Lleida s'intentava influir en l'adjudicació d'obres per beneficiar empreses lleidatanes que posteriorment pagaven comissions a l'expresident de la Diputació, Joan Reñé, i a la seva número dos, Marlen Minguell, unes prctiques que podrien ser constitutives de diversos delictes contra l'Administració pública, especialment suborn i frau en matria de contractació així com blanqueig de capitals. Precisament, una de les persones detingudes va ser Enrique Regaño, m dreta de Reñé, encarregat de les adjudicacions i present a les meses de contractació.El jutjat investiga si Reñé podria haver cobrat comissions de fins a 200.000 euros per al seu lucre personal. Segons la investigació, l'expresident de la Diputació va passar "períodes llargs" sense usar targetes de crdit i pagant sempre en efectiu.L'octubre de 2018, la investigació del 'cas Boreas' comptava amb un sumari de quinze toms i més de 4.000 folis. Ara, per, aquest volum ha crescut ja que el jutjat d'instrucció 1 de Lleida encara rep, un any després, documentació relacionada amb la causa principal. És per aix que encara estudia aquesta pea i no ha pres declaració a cap dels investigats fins al moment. La jutgessa que porta el cas ja va qualificar la causa de "complexa" i va acordar ampliar de 6 a 18 mesos el termini d'instrucció. Queden, doncs, sis mesos de marge per seguir investigant i prendre declaració judicial als implicats.Repercussions polítiquesLa detenció també va suposar que el 21 de gener de 2019, Reñé acordés amb la direcció del PDeCAT la seva renúncia a la presidncia del partit a Lleida. Va dir que ho feia per "responsabilitat" i va atribuir a un "amotinament" el fet que alguns militants qüestionessin la seva presidncia i la continutat en l'executiva de la vegueria. La creació de la comissió especial informativa sobre el 'cas Boreas' també va portar cua. L'anunci de la seva creació es va fer el 31 de gener d'aquest 2019 per no es va constituir fins a l'1 d'abril. El principal escull era el debat per la presncia o no de Reñé a la comissió, la qual rebutjaven els grups de l'oposició. Finalment, tot i haver-se negat reiteradament, Reñé va renunciar a formar-ne part per no "entorpir-la" tot i considera-la "del tot innecessria".La primera reunió es va fer l'1 d'abril i la segona a finals de juliol, quan es va informar de l'acció judicial que s'havia emprs per oposar-se a l'arxiu de la causa contra Marlen Minguell, investigada per revelació de secrets i trfic d'influncies. Es tracta d'una pea separada del 'cas Boreas' en qu la jutgessa també investiga l'exdiputat de CiU Francesc Xavier Ballabriga i el director de Promeco, Joan Buchaca. En el cas d'aquest últim, la Diputació sí que en demana l'arxiu ja que considera que no va cometre cap irregularitat. La jutgessa investiga si Minguell, amb l'ajuda de Ballabriga i Buchaca, va fer gestions perqu l'explotació bovina que la seva família té a Balaguer obtingués una ajuda europea per un projecte de cinc milions d'euros. La fiscalia ha demanat el sobresement d'aquesta causa.Tot i que a Diputació de Lleida va anunciar que es personaria com a part en el 'cas Boreas', de moment no ho ha fet. Segons fonts d'aquesta administració estan esperant veure com evoluciona el cas i qu conclou la jutgessa per decidir si es presenten o no com a acusació particular.
