L'Ajuntament pagaria part de les subvencions i de les nòmines amb aquesta nova moneda, que només es podria fer servir en comerços de la ciutat
Barcelona (ACN).-
BComú vol crear una moneda pròpia per a Barcelona. En la línia del que plantegen diferents cooperatives socials i les experiències que ja funcionen en ciutats d'arreu del món, la formació que encapçala Ada Colau proposa que sigui l'Ajuntament qui lideri aquesta iniciativa per fomentar el consum en el comerç de proximitat. Seria una moneda amb una taxa de canvi favorable respecte a l'euro que només es podria fer servir en els comerços barcelonins. El mateix Ajuntament pagaria part de les subvencions i de les nòmines als treballadors en aquesta nova moneda i acceptaria que els ciutadans també la fessin servir per pagar les taxes municipals. BComú voldria ampliar el radi d'acció a l'àrea metropolitana.La creació d'una moneda local és un dels punts del https://barcelonaencomu.cat/sites/default/files/programaenco...">programa electoral que Barcelona En Comú ha penjat al seu web. "És una manera de promoure el desenvolupament local i de generar un efecte multiplicador de la riquesa que beneficiï principalment el petit i mitjà comerç", defensen. Entitats com la Xarxa d'Economia Solidària de Catalunya, la banca ètica Fiare, o la cooperativa COOP57 fa anys que treballen en projectes similars i BComú vol aprofitar la seva experiència per col·laborar-hi.
El consistori fomentaria l'ús de la moneda local, per exemple, atorgant part de les subvencions i pagant part de les retribucions dels empleats públics en aquesta moneda; facilitant crèdits i microcrèdits a empreses amb moneda local; afavorint aquells proveïdors que vulguin cobrar part o el total de les seves vendes en moneda local; i acceptant que els ciutadans paguin les seves taxes públiques en la nova moneda.
Un dels exemples en què pensa la candidatura d'Ada Colau a l'hora de fer aquesta proposta és la Sol-Violette, la moneda local que es fa servir a Toulouse des del 2011. 1.850 persones la fan servir de manera regular per comprar als comerços de la ciutat. La taxa de canvi permet canviar 20 euros per 21 sols i, per contra, penalitza el canvi de sols a euros (21 sols = 20 euros). Per evitar que s'acumuli, cada bitllet caduca al cap de tres mesos d'haver-lo adquirit.
Més enllà de la moneda local, el programa de Barcelona En Comú inclou diverses iniciatives per a impulsar l'economia social i solidària. Entre d'altres, "oferir el patrimoni públic entitats socials mitjançant la cessió d'infraestructures públiques (terres, sòl, polígons...); impulsar el lloguer i/o l'accés preferencial a persones aturades de llarga durada de locals municipals buits als diferents barris, a preu baix i per desenvolupar-hi activitats d'alt valor afegit ambiental i social; organitzar fires sense ànim de lucre per a emprenedors socials, preferentment en espais emblemàtics i en territoris que han anat teixint experiències i xarxes en aquest sentit (Cotxeres de Sants, Fabra i Coats, etc.); contribuir al finançament de les iniciatives inspirades en l'economia d'allò comú i en la producció distribuïda des de l'associacionisme i el cooperativisme.
Turisme, Habitatge, Pobresa Energètica i Dret a Decidir
El programa participatiu que ha elaborat Barcelona En Comú s'estructura en quatre àmbits: "drets bàsics, canvi de model, ciutat per a la vida i democràcia oberta". A més, porta afegides les principals actuacions a desenvolupar en els 10 districtes barcelonins i recorda el compromís de tots els candidats amb el codi ètic i el pla de xoc que impulsaran els primers mesos de mandat per combatre la pobresa i la desigualtat.
Garantir els subministraments bàsics i recuperar el control de la gestió de l'aigua són dues de les propostes principals per combatre la pobresa energètica. Precisament Ada Colau ha centrat els darrers actes de campanya en aquestes qüestions, prometent que convocarà les empreses subministradores per exigir-les que aturin els talls d'aigua, llum i gas i plantejant la remunicipalització de l'aigua. Altres prioritats són:
Pel que fa a la lluita contra les desigualtats i la pobresa: establir una renda municipal complementària perquè ningú estigui sota el llindar de la pobres; garantir l'empadronament i targeta sanitària per a tothom; assegurar el dret a l'alimentació bàsica, per exemple, incrementant les beques menjador en totes les etapes educatives obligatòries; prioritzar les inversions en els barris més desafavorits
BComú planteja també un pla de lluita contra l'atur centrat en la rehabilitació energètica dels edificis (200 milions en el mandat) i en el foment del comerç de proximitat i de l'economia cooperativa. Per fer-ho, proposen la reconversió i descentralització de Barcelona Activa. A més, són partidaris de crear un institut municipal de crèdit, que es relacioni amb l'Institut Català de Finances i amb l'Instituto de Crédito Oficial, per donar suport a pimes i autònoms.
Pel que fa al turisme, plantegen l'establiment d'una moratòria de concessió de noves llicències per a tots els tipus d'allotjament turístic (habitatges d'ús turístic, hotels, albergs) fins a l'aprovació del Pla Especial Urbanístic de Regulació del Turisme. A més, defensen crear a partir de la revisió de les condicions per al manteniment de les llicències existents una estratègia de descongestió de les zones sotmeses a una pressió ambiental i social més gran. També volen establir més inspeccions en els allotjaments turístics de tot tipus.
Un dels projectes que es proposen, si cal, revertir, és el de la Marina de Luxe del Port Vell. Estudiaran les condicions de la concessió per comprovar que un projecte "opac" com aquest s'hagi fet dins la legalitat i, si no, l'impugnaran. Sigui com sigui, exigeixen recuperar l'accessibilitat ciutadana fins a la línia d'aigua eliminant la tanca de la Marina de Luxe del Port Vell i del Moll de Barcelona.
El transport públic és una altra peça fonamental del programa. BComú vol convertir el transport públic metropolità en un sistema únic intermodal que integri tant les xarxes de metro, bus i tramvia, com la bicicleta (bicing-ebicing) i el servei de cotxe compartit (carsharing). Sobre l'Avinguda Diagonal plantegen connectar-hi les xarxes de Tramvia amb una urbanització completa del carrer. L'estació de la Sagrera és un altre dels projectes que volen prioritzar, per convertir el barri en una peça clau per renovar el model de mobilitat a la ciutat. A més, la línia 9 del Metro forma part de les infraestructures bàsiques a completar, juntament amb la remodelació de l'estació de Sants.
En matèria d'habitatge, la candidatura encapçalada per l'exportaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, planteja impulsar una política activa per localitzar pisos i solars buits. Un cop detectats, oferir incentius per afavorir-ne la cessió, el lloguer o l'edificació dels terrenys si es tracta de petits propietaris. En cas que la propietat sigui de bancs, fons voltors o grans propietaris, reclamen que s'iniciï el procediment administratiu orientat a sancionar la propietat de pisos i solars buits. L'oposició frontal als desnonaments i la recerca d'habitatge social per a totes aquelles persones que ho necessitin són altres propostes en aquest àmbit.
Per lluitar contra la corrupció, Barcelona En Comú planteja la creació d'una oficina municipal contra la corrupció, que s'encarregui de fer una auditoria dels comptes municipals, de les concessions administratives i també dels deutes que té l'Ajuntament.
La creació de noves taxes municipals vinculades a la contaminació atmosfèrica i la negociació amb la Generalitat perquè l'Ajuntament gestioni el 100% de la taxa turística són alguns exemples de la nova fiscalitat que planteja BComú. L'objectiu pel que fa als impostos directes és aconseguir un sistema impositiu gradual en el què les famílies paguin en funció de la renda els serveis que oferta l'Ajuntament.
Per últim, la defensa del dret a decidir s'inclou en el capítol sobre la democràcia oberta. La referència ocupa menys d'una pàgina, però serveix perquè Barcelona En Comú es posicioni a favor del dret a decidir dels catalans i reclami l'impuls d'un procés constituent a Catalunya. En cap cas es fa referència a la independència de Catalunya i es parla de "donar ple suport des de l'Ajuntament a totes les iniciatives que, impulsades per la societat civil, suposin un avenç per obrir processos constituents que portin a les transformacions democràtiques i socials àmpliament reclamades per la majoria de la societat".
