ACN
Barcelona.-El jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona ha arxivat la causa contra un sotsinspector de la Divisió d'Investigació Criminal dels Mossos d'Esquadra i quatre policies més investigats com a presumptes autors de diversos delictes en el marc del 'cas Macednia'. Eren investigats per omissió del deure de perseguir delictes, obstrucció a la justícia i revelació de secrets, entre d'altres delictes. Des del 2011 la Fiscalia i la defensa dels mossos havien recorregut la imputació dels policies al considerar que les seves actuacions no constituen cap delicte. Tot i el clar posicionament del Ministeri Públic i les reiterades peticions perqu el cas quedés arxivat, l'acusació popular del sindicat Manos Limpias ha fet que el periple judicial s'allargués més de vuit anys amb els conseqüents perjudicis que aix ha causat als policies investigats, segons fonts dels Mossos d'Esquadra.
El cas va esclatar quan es va comenar a sospitar que uns coneguts narcotraficants havien tingut la collaboració directa o indirecta de membres de diversos cossos policials, motiu pel qual el cas és conegut com 'Macednia'. El magistrat del Jutjat d'Instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, va ordenar als Mossos que punxessin els telfons dels sospitosos, per quan li van arribar les transcripcions va sospitar que aquests agents de la Unitat Adscrita (UA) també volien encobrir el cas per protegir un confident policial, Manuel Gutiérrez Carbajo. Segons ell, no se li van comunicar les informacions que apuntaven a un més que probable trfic de drogues per part dels 'narcos' investigats.En algunes de les trucades es parlava amb llenguatge en clau, per bona part d'aquestes paraules havien de ser conegudes pels investigadors, segons el jutge, ja que estan acostumats a escoltar-les. Per aix, el jutge enumerava nombroses trucades on, per exemple, es deien expressions com "Pinotxo fa malament els paquets" o "recollir un paquet de 500".El magistrat també recordava que el comissari en cap dels Mossos, aleshores cap de la Comissaria General d'Investigació Criminal (CGIC), Josep Lluís Trapero, va tenir unes 300 converses telefniques amb el 'narco' i confident Gutiérrez Carbajo; el subinspector en cap de la Unitat Adscrita dels Mossos, Antoni Salleras, hi va parlar unes 150 vegades; i el subinspector Josep Ranea unes 700. Per quan li van 'punxar' el telfon a Carbajo es van acabar les converses amb els policies. Salleras i Ranea eren els principals policies imputats en el cas.El jutge va passar la investigació a la Divisió d'Afers Interns (DAI), que va fer diverses detencions de narcotraficants. Per la fiscalia, tot i admetre errors de la UA, defensava que la DAI tenia, a banda de les trucades 'punxades', dos informes més, un dels quals fet per la policia espanyola.El juliol del 2012 el jutge va entrar amb la policia espanyola a la seu central dels Mossos, al complex Egara de Sabadell, per decomissar els discs durs on hi havia totes les trucades. Després d'un informe pericial de la policia estatal es va comprovar que gairebé no faltava cap trucada en els CD lliurats pels Mossos al jutge, sinó només unes converses intranscendents durant dos dies.El febrer del 2013 la fiscalia va demanar al magistrat que arxivés la causa, en considerar que no hi havia prou elements per mantenir imputats els sis mossos de la UA, per el jutge ho va rebutjar el juny del 2013 allegant que encara hi havia prou indicis dels delictes d'obstrucció a la justícia, falsedat documental o encobriment, i quedaven diligncies per fer. El magistrat admetia que no es va confirmar que els mossos haguessin ocultat trucades, per sospitava de la connivncia dels policies.El mar del 2015 el tribunal va rebutjar arxivar el cas com demanaven la fiscalia i la Generalitat, per va instar el jutge instructor a concloure la investigació perqu no veia més diligncies necessries.
