És la primera operació d'aquest calibre que realitza la Fundació Mona de Riudellots de la Selva, que es dedica a la recuperació de primats
Riudellots de la Selva (ACN).-
L'Àfrica és una ximpanzé de 14 anys que va néixer en llibertat al continent africà i va passar 10 anys vivint amb una família de les Illes Canàries com si fos una mascota. Quan va ser capturada il·legalment es va trencar la mandíbula i la fractura es va solidificar malament. Un fet que, durant la seva vida, li ha provocat greus problemes digestius. Últimament, l'estat de salut de la ximpanzé havia empitjorat. Patia dolors i no podia alimentar-se adequadament. Davant d'aquesta situació, la Fundació Mona amb seu a Riudellots de la Selva -on viu l'Àfrica des del 2009- ha realitzat, per primer cop, una operació amb veterinaris que de forma solidària li han arreglat la dentadura."L'Àfrica segurament va caure de l'arbre quan van capturar a la seva mare. A causa de la caiguda es va trencar la mandíbula. Posteriorment va ser transportada fins a Las Palmas de Gran Canària en vaixell i la mandíbula es va solidificar malament", explica la directora del centre de recuperació de primats Fundació Mona, Olga Feliu. A causa d'això, la ximpanzé ha patit durant els darrers catorze anys problemes a l'hora de mastegar, digerir i relacionar-se. "Les dents li han sortit com han pogut, una girada, l'altra torta i altres que no s'han acaba de desenvolupar", afegeix.
"Ja el comprador que va adquirir-la quan era ben petita va explicar que no podia menjar bé i que tenia problemes", ressalta Feliu. Durant deu anys, la ximpanzé va viure amb una família de les Illes Canàries com si fos un animal de companyia. Finalment, un dia, l'Àfrica es va escapar de la casa, un veí va veure-la i va denunciar els fets a les autoritats policials. Gràcies a això, la ximpanzé va poder ser traslladada al centre que la Fundació Mona té a Riudellots de la Selva, a la comarca de la Selva. Unes àmplies instal·lacions on els animals que han viscut en captivitat - com a mascotes, en caixes, utilitzats en circs o altres espais- poden tenir una segona oportunitat. En aquest indret, els animals conviuen amb altres exemplars de la seva espècie, un equip de voluntaris professional cuiden del seu benestar i s'intenta que visquin com si estiguessin en llibertat tot i que els experts n'han de tenir cura, ja que es tracta d'animals que han estat "humanitzats".
Després d'una breu revisió del veterinari, finalment els experts van decidir que la situació que patia l'Àfrica no es podia allargar més. Els cuidadors havien notat que la ximpanzé tenia problemes a l'hora de mastegar els aliments i patia dolors. "Una ximpanzé pot arribar a viure fins a 60 anys i si ara ja tenia greus problemes, a la llarga s'hagués pogut anar complicant", subratlla Feliu. Per això, finalment, aquest passat dimecres l'equip amb l'ajuda de veterinaris i assistents solidaris van posar fil a l'agulla, van adormir-la i van començar a arreglar-li la dentadura.
En un principi la seva voluntat era col·locar-li implants, és a dir, dents falses amb les quals pogués tenir una vida normal. No obstant això, quan van començar la intervenció es van adonar que els problemes de mandíbula que patia l'Àfrica eren més greus i que els implants no s'aguantarien ni suposarien una solució a llarg termini.
Per això, durant més d'una hora van dedicar-se a treure-li un ullal que tenia trencat, van matar els nervis de diverses peces que es trobaven en mal estat, van retirar les restes de dents trencades, van curar-li les càries i, a més, van treure-li una fístula - una bola de pus- que li havia aparegut sota una de les peces que tenia fetes malbé. Tal com expliquen els membres de l'equip de la Fundació Mona, aquesta neteja bucal era totalment necessària, ja que tant les càries com la fístula podrien infectar-se i suposar un greu problema de salut.
"Amb la mandíbula no podem fer res perquè seria una intervenció molt aparatosa. Tot i això vam pensar que era una bona idea arreglar-li la boca ara. Mai abans havíem realitzat una operació així, és la primera vegada", explicava la directora del centre. S'ha de tenir en compte que l'operació es va poder realitzar gràcies a la col·laboració d'un equip de veterinaris, dentista i auxiliars voluntaris que van fer-ho sense rebre res a canvi. Una operació que, finalment, va acabar amb èxit, ja que, avui en dia, l'Àfrica es troba recuperada, pot menjar aliments tous i no pateix dolors.
Treballen per poder acollir més primats
Actualment, l'entitat té cura de 13 ximpanzés i quatre macacos. Tot i això, treballen per poder rescatar-ne més. Feliu ja ha avançat que la setmana vinent es desplaçaran fins a Tarragona per visitar dos macacos mascles que fa més de 10 anys que viuen en captivitat. "Ara fa poc havíem començat tots els tràmits per portar un altre ximpanzé al centre però, finalment, no va poder ser perquè patia un problema de salut i vam decidir traslladar-la fins a un centre d'Holanda on estan preparats per atendre animals en aquestes condicions", comenta la directora de la Fundació Mona.
En principi, les instal·lacions actuals tenen capacitat per acollir entre 20 o 25 ximpanzés. Tot i això, l'element primordial és que s'integrin i que entrin a formar part del grup. "Rescatar un primat és un procés molt llarg, a vegades hem arribat a trigar dos anys", lamenta la directora. Tot i això, la compra d'animals exòtics com macacos de Gibraltar o primats de Sud-amèrica no s'atura. Actualment existeixen dos ximpanzés a la zona d'Alacant que necessiten un nou espai on viure, tres més al sud d'Espanya i cinc localitzats a Alemanya que han viscut gran part de la seva vida en captivitat i en precàries condicions.
"N'hi ha molts més dels que podem acceptar i més del que ens imaginem perquè, els propietaris ja saben que és il·legal tenir un animal d'aquestes característiques a casa, i llavors només coneixem els casos si és que hi ha alguna denúncia", subratlla Feliu. Segons un estudi realitzat per una entitat que treballa al Marroc defensant els drets dels animals, cada any uns transportats uns 250 o 300 macacos de Gibraltar de l'estat marroquí passant per l'estret de Gibraltar fins a Espanya. Un cop en territori espanyol es distribueixen o es porten fins a França o Alemanya on també hi ha ciutadans que volen comprar aquests animals exòtics.
"Pel que fa als ximpanzés amb la prohibició d'utilitzar animals en circs s'ha millorat molt però en el cas dels macacos no segueix la mateixa tònica. Sembla que fa gràcia aquest animal però s'ha de tenir en compte que pot viure 25 anys, són territorials i agressius. No els pots tenir en una gàbia", destaca Feliu.
Per això, des del seu naixement, la Fundació Mona treballa en campanyes de sensibilització, reclamen als ciutadans que denunciïn si coneixen algú que té un animal d'aquestes característiques a casa seva o que els faci un truc perquè així ells puguin iniciar tots els tràmits. L'entitat, a més, és una de les vuit organitzacions que formen part de l'Associació de Centres de Recuperació d'Animals exòtics de tot Europa - que es va crear a Holanda ara fa tres anys- i que treballen per fer pressió al Parlament Europeu defensant els drets dels animals i perquè siguin més estrictes en l'àmbit de control d'espècies exòtiques.
10.000 visites durant el 2014
Any rere any, la Fundació Mona ha anat incrementant el nombre de visites fins a arribar a la xifra rècord de 10.000 l'any passat. Durant els primers tres mesos d'enguany, el nombre d'interessats no para de créixer i, tal com explica Feliu, estan "molt contents" perquè reben moltes trucades i visites de centres escolars. "Per aquesta Setmana Santa ho tenim tot ple, hem apostat per la vessant educacional fent tallers atractius per a les famílies que estan funcionant molt bé", subratlla.
Tot i això, des del centre tenen clar l'objectiu primordial de la Fundació Mona: recuperar i cuidar els primats. "Volem respectar això i per aquest motiu les places són limitades i no volem créixer molt més en aquest sentit", assenyala la directora. Un augment que contrasta amb la davallada de socis i apadrinaments que han registrat durant els darrers anys a causa de la crisi econòmica. Actualment sumen un miler. "La Fundació sobreviu que ja és molt", defensa Feliu. El 90% dels ingressos provenen de fons privats o donacions mentre que 10% són d'ajudes públiques.
Per aquest motiu, durant els darrers anys, l'entitat ha fet tota mena de campanyes de sensibilització, informació i està treballant en projectes originals de cara als pròxims mesos com una cursa solidària de deu quilòmetres que es farà el pròxim 31 de maig, llançar-se en paracaigudes vestit de mona, una 'masterclass' de ioga a Empuriabrava, jornades de portes obertes o un sopar per recollir fons per tirar endavant un documental sobre el maltractament i l'abús de primats que l'entitat fa amb el Projecte Cheeta.
Una sèrie d'iniciatives mitjançant les quals esperen reunir fons per propers projectes i rescats. "És bo que hi hagi centres com el nostre però l'ideal seria que no fes falta que existíssim. Demostraria que els animals poden viure en llibertat i que hem sigut capaços de millorar com a éssers humans", conclou Feliu.
