Pel conseller, els llaos "no representen cap partit polític" sinó que denuncien "una situació de repressió"
ACN
Barcelona.-El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, ha valorat la petició de la Junta Electoral Central al Govern perqu retiri els llaos grocs de les institucions públiques tot afirmant que l'Estat espanyol "fa el ridícul" amb aquest requeriment. Puigneró també ha assegurat que aquests símbols "no representen cap partit polític" sinó que denuncien "una situació de repressió". "L'Estat faria bé de sortir d'aquesta bogeria de prohibir el groc perqu fa el ridícul", ha dit. A més, el conseller ha apuntat que l'executiu catal est analitzant jurídicament les "connotacions" darrere el fet que els magistrats de l'organisme que ha enviat la petició formin part del Tribunal Suprem, institució que, al seu torn, est jutjant els líders sobiranistes encausats per l'1-O.
Un judici que, per Puigneró, "no s'hauria d'haver celebrat mai" i que ha definit com un "escarni injust i immoral" a l'inici de la conferncia, que s'havia de produir el 13 de febrer, i que es va ajornar perqu, precisament, coincidia amb la segona sessió del procés judicial contra els seus excompanys de Govern.En una intervenció d'una hora, el conseller ha considerat que els drets polítics i civils no estan "garantits" a l'Estat. "Per molts encara som el problema catal quan ens haurien de veure com la salvació democrtica d'Espanya", ha lamentat. Segons Puigneró, la justícia pels presos i "exiliats" passar per l'estranger. De la mateixa manera, ha afirmat que la solució al conflicte polític amb l'Estat vindr del "dileg, de la mediació internacional i de la justícia estrangera". "El cas catal és ja un assumpte intern europeu", ha dit.A més, el conseller de Polítiques Digitals ha ests les seves crítiques a l'mbit de la tecnologia, tot afirmant que l'Estat espanyol est "ancorat a l'era analgica" i "manlleva" eines que permetrien a l'executiu catal competir en la cursa global per liderar la indústria 4.0. Per defensar aquest punt de vista, ha recordat els ciberatacs que van patir els sistemes que gestiona la Generalitat el novembre de 2014, coincidint amb el procés participatiu del 9-N, i la "ciberguerra" que es va produir durant la celebració del referndum de l'1-O, quan "es van tancar pgines web amb més celeritat del que s'eliminen webs jihadistes".Segons ha afirmat, la conselleria de Polítiques Digitals i Administració Pública est preparant "la batalla digital" i emprendr accions per esclarir qui són els responsables i exigir responsabilitats per aquests atacs. En aquest sentit, ha recordat que el Govern est desplegant l'Agncia de Ciberseguretat de Catalunya, tenint present que aquestes intervencions de sistemes informtics són "una amenaa cada cop més preocupant" per les societats del segle XXI.
