Les ombres d'aquest creixement continuen sent la qualitat dels treballs oferts, els aturats de llarga durada i l'atur entre els majors de 50 anys
Com ha destacat el director de la Càtedra d'Economia Local i Regional del campus Terres de l'Ebre de la URV, Juan Antonio Duro, el principal indicador que la recuperació de l'economia ebrenca no s'atura són dades com les de la construcció. Aquest segon trimestre ha tingut un creixement del 3,8%, després de ser el sector més castigat per la crisi, amb la destrucció de gairebé el 20% de llocs de treball. Tot i això, el motor de la recuperació és el sector serveis que ha crescut un 4,9% i, dins d'aquest l'hostaleria, amb un 9,1% de creixement interanual. Els punts negres en aquest progrés continuen sent la qualitat dels treballs oferts, els aturats de llarga durada i els més grans de 50 anys.El catedràtic Juan Antonio Duro ha presentat a Móra d'Ebre els resultats del Butlletí d'Anàlisi de la Conjuntura Local de les Terres de l'Ebre del segon trimestre de 2015, que elabora la càtedra que dirigeix (CELIR) a la URV. Les dades refermen que la recuperació de l'economia ebrenca des de fa uns mesos, continua endavant. La construcció, en aquest segon trimestre ha tingut un creixement del 3,8% i els serveis han crescut un 4,9%, amb un repunt destacat de l'hostaleria, que ha assolit un 9,1% de creixement interanual. Per a Duro, aquesta bonança es deu a la recuperació global, al turisme i al consum privat. Per altra banda a la indústria també s'han creat nous llocs de treball, amb un 2,6% de creixement.Les "ombres" del procés segons el catedràtic són "la qualitat dels llocs de treball oferts; el problema de l'atur de persones d'edats elevades, sobretot de més de 55 anys que ja superen els 3.000 aturats; i finalment, l'acumulació d'aturats amb més de 2 anys sense haver treballat, que ja representen el 29% del total". A aquesta situació es pot sumar l'absència de prestacions contributives en una part d'aquests col·lectius, fet pel qual Duro ha reclamat "polítiques i programes específics per recuperar aquesta gent per al mercat laboral" i evitar que sigui un problema enquistat. L'afiliació a la Seguretat Social en el conjunt de les Terres de l'Ebre en el segon trimestre de 2015 ha crescut un 4,2% interanual, situant-se lleugerament per sobre de la mitjana catalana amb 48.460 cotitzants, 1.950 més que ara fa un any. El creixement s'ha produït sobretot en el Règim General i en totes les comarques. Tot i això, destaca per segon trimestre consecutiu la comarca del Montsià amb un creixement del 4,7% i la Ribera d'Ebre amb un creixement del 9,5%, novament pel notable increment de les activitats sanitàries a Móra d'Ebre, que pot atribuir-se a un factor estadístic. Destaquen també municipis com Deltebre i l'Ametlla de Mar (Baix Ebre) que han aconseguit créixer gràcies a l'hostaleria, o Sant Carles de la Ràpita (Montsià) on també han influenciat el comerç i el transport. A Amposta ha primat la indústria i el sector primari; a l'Aldea (Baix Ebre), la construcció; a Tortosa, els serveis empresarials; i, a La Sénia (Montsià), l'oci i els serveis empresarials estan ajudant a sortir de la crisi, ja que la indústria del moble continua caient. Per poblacions lideren el rànquing de poblacions que creen treball Sant Carles de la Ràpita (+7,2%), Amposta (+6,7%) Móra la Nova (+5,7%) i Roquetes (4,8%), mentre que al pol oposat trobem Batea i Ulldecona, els únics amb registres interanuals negatius de –1,8% i 0,7%, respectivament.Baixa l'aturL'altre indicador de l'evolució conjuntural estudiat pel Butlletí és l'atur registrat. El nombre de persones desocupades ha continuat caient el segon trimestre d'enguany, arribant als 13.484 aturats, és a dir, 1.705 menys que fa un any. Això suposa un 11,2% menys, sent el record històric de disminució des de que s'elabora aquest estudi per part de la URV. L'atur ha baixat en totes les comarques, de manera més accelerada al Montsià, amb una caiguda de l'13,1% i al Baix Ebre, amb un 11,4% menys persones aturades. Per sexes, s'ha intensificat la baixada de l'atur registrat tant en homes (un molt elevat 16,3%) com en dones (5,5%). També hi ha hagut una disminució en totes les franges d'edat, a excepció dels majors de 55 anys, en aquest cas, fins i tot s'han experimentat pujades del 0,8% fins als 59 anys (1.819 aturats en total) i del 4% des dels 60 fins als 64 anys (1.118 aturats).Novament ha baixat la bossa d'aturats en totes les categories d'ocupació i en tots els sectors, destacant també la reducció en la construcció que arriba al 26,7%. Per municipis, la població que té un índex més alt d'atur segueix sent La Sénia (Montsià) que arriba al 16,8% d'aturats. Les poblacions on ha baixat més l'atur són l'Ametlla de Mar i El Perelló, Alcanar o Amposta, prop o per sobre del 15% interanual.
