L'Assumpció de la Mare de Déu amb tots els sants' és una de les obres de referència de l'artista del Barroc per excel·lència
ACN
Manrresa.-El Museu Comarcal de Manresa exposa des d'aquest dimarts la pintura l'Assumpció de la Mare de Déu amb tots els sants' d'Antoni Viladomat. El quadre, que es podrà veure a la sala dels Gegants durant els propers dos anys, és una de les obres de referència de l'artista del Barroc per excel·lència. Fins ara, el quadre es trobava exposat a la Seu de Manresa, però estava totalment ennegrit i molt degradat. El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya l'ha restaurat amb un minuciós treball conservacionista que s'ha allargat durat més de tres mesos i l'ha retornat a la ciutat. La seva directora, Àngels Solé, ha destacat que, amb aquesta obra, Manresa té una pintura barroca "de primer rang".
L'obra l'Assumpció de la Mare de Déu amb tots els sants' és una pintura a l'oli sobre tela de grans dimensions (350x200 cm) que representa l'Assumpció de Maria, amb els apòstols que observen el miracle al voltant de la seva tomba i, en el plànol superior, la Cort Celestial amb la Santíssima Trinitat que l'esperen per rebre-la amb honors. Es tracta d'una de les obres de referència de l'artista del Barroc per excel·lència. L'obra es pot considerar, segons Francesc Miralpeix, doctor i especialista en l'obra d’Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755), una de les millors pintures de maduresa d'aquest artista del barroc català. Des del punt de vista estilístic, presenta tots els trets característics de l'art del pintor barceloní. En aquest sentit, la directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, Àngels Solé, ha destacat que amb aquesta obra, Manresa té una pintura barroca "de primer rang". "No estem davant d'un artista i un quadre qualsevol", ha recordat. Estat de conservació El quadre es trobava molt degradat i ennegrit en un pany de paret proper al Baptisteri de la basílica de la Seu de Manresa. Tal com ha explicat el seu rector, el mossèn Antoni Boqueras, les llums d'un espectacle de la Fira Mediterrània de Manresa que va tenir lloc en aquest espai van fer entreveure els colors de la pintura, però l'estat del quadre era molt precari. Durant l'examen amb tècniques fotogràfiques amb llum infraroja, els restauradors han pogut veure algunes modificacions, a partir de les quals s'intueix com va ser el procés d'elaboració de la pintura. La tela de suport ja s'havia intervingut amb anterioritat, com es pot constatar pels pedaços de tela aplicats en el revers i per les dues repintades que s'han detectat amb l'observació de l'obra amb llum ultraviolada. Els tècnics van detectar també que la tela del perímetre estava molt degradada i fràgil, motiu pel qual hi havia un gran nombre d'esquinçaments. El bastidor presentava un atac d'insectes xilòfags –que s'alimenten de fusta- i algunes zones estaven trencades.D'altra banda, el vernís envellit donava a l'obra una tonalitat fosca i esgrogueïda que desvirtuava la visió dels colors i la composició original de l'obra. A més, tota la superfície del quadre, tant per l'anvers com pel revers, presentava gran quantitat de brutícia molt adherida. En el revers, entre la tela i el bastidor, hi havia una gran quantitat de partícules sòlides.Una restauració "conservacionista"La pintura es va despenjar del mur de la parròquia de la Seu on es trobava i, un cop fet el seu condicionament, es va traslladar al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) per intervenir-lo. L'operació, que s'ha allargat durant tres mesos i mig amb un equip de tres persones, ha consistit a suturar els estrips de la tela i en reforçar-la amb teixit sintètic fi i fils de lli. El perímetre s'ha reforçat puntualment, sense desclavar la tela del seu bastidor, per conservar la tensió i els gavarrots originals que subjecten la tela amb el bastidor. A les zones en les quals la tensió havia cedit s'hi han aplicat unes tires de tela sintètica per tornar-les a tensar.La neteja de la superfície pictòrica s'ha fet amb un sistema aquós de pH neutre. Per a l'eliminació del vernís engroguit i les repintades, s'ha utilitzat una barreja de dissolvents aplicada en gel, per evitar la seva penetració, principalment tenint en compte la fragilitat d'alguns pigments.La presentació final del quadre s'ha fet amb criteri il·lusionista, amb l'anivellament de les zones de pèrdues i amb la reintegració pictòrica amb pigments purs aglutinats amb vernís. L'envernissada final s'ha fet a base d’una resina de baix pes molecular, estable i de gran reversibilitat.Com a mesura de conservació preventiva, a causa d'un lleuger enfosquiment localitzat a les zones de la capa pictòrica en què la tela es trobava en contacte directe amb la fusta del creuer interior del bastidor, s'ha aïllat la tela de la fusta per evitar el contacte. Per a fer-ho, s'ha interposat entre la tela de suport i el bastidor un teixit de polietilè d'alta densitat. Finalment, per protegir tot el revers de la pols i minimitzar les oscil·lacions climàtiques, s'ha protegit el revers amb una segona capa exterior de la mateixa tela de polietilè.La intervenció s'ha basat en el criteri de la mínima intervenció, amb la finalitat d'aportar la màxima estabilitat i retornar la llegibilitat a l'obra. El procés de conservació i de restauració l'ha dut a terme David Silvestre, amb la col·laboració de Maria Sala i Irene Panadés, i l'ha dirigida Maite Toneu, coordinadora de l'especialitat de Pintura sobre tela, i el suport de l'equip tècnic i científic del CRBMC.
