PP, PSOE, Ciutadans i Podemos expliquen programes a la XX Trobada d'Economia de s'Agaró i debaten sobre possibles pactes postelectorals
ACN
Castell-Platja d'Aro.-El president de la Cambra de Comerç d'Espanya, Josep Lluís Bonet, ha instat Catalunya a "esforçar-se i gastar les energies en el lideratge econòmic" de l'Estat. Per a Bonet, l'estabilitat econòmica va lligada "a la defensa del sistema institucional, que és el de la Constitució del 78". "I tot el que no sigui això és descarrilar", ha afegit. El president–que ha volgut remarcar que és "català"- ha fet aquesta valoració durant la primera taula de debat que ha obert la XX Trobada d'Economia de s'Agaró. L'acte ha tingut un marcat to preelectoral. Els ponents del PP, Ciutadans, PSOE i Podemos ho han aprofitat per centrar-se en precisar programes per al 20-D i començar a parlar, fins i tot, de possibles pactes.
La XX Trobada d'Economia de S'Agaró ha aprofitat la proximitat de les generals per vincular política i economia. El títol de la primera taula que l'ha obert, de fet, ja era prou explícit: 'Estabilitat política i economia'. S'hi han aplegat responsables i secretaris en la matèria de quatre partits que concorren al 20-D: el PP, el PSOE, Podemos i Ciutadans (C's). Abans d'entrar en les exposicions, el president de la Cambra de Comerç d'Espanya, que actuava de conductor, ha aprofitat per valorar la situació actual. Josep Lluís Bonet ha assegurat que la crisi econòmica "comença a quedar enrere" i que, tot i que la recuperació "no es dóna del tot perquè encara hi ha massa aturats" sí que aquella remuntada que va començar el 2013 s'ha consolidat durant aquest any."És veritat que encara hi ha incerteses, però si no patim inestabilitats, això millorarà", hi ha afegit el president. I aquí, Bonet no s'ha estat de fer una valoració política, atacant de ple el procés sobiranista. El president de la Cambra de Comerç ha defensat que "l'estabilitat suposa una defensa del sistema institucional". I ha precisat que aquest és "el de la Constitució del 78", perquè tot el que se n'allunyi "suposarà descarrilar". Ara bé, Bonet també ha matisat que això no suposa immobilisme: "Si es fa un debat ordenat d'acord amb l'economia i la llei, es poden canviar les coses; però allò prioritari és l'estabilitat institucional".En aquest punt, el president de la Cambra ha assegurat que, per a ell, Catalunya ara "s'ha d'esforçar i gastar les energies en el lideratge econòmic d'una Espanya que ha de saltar endavant per al bé del país". I aquí, Josep Lluís Bonet s'ha preguntat: "Creuen que hauríem sortit de la crisi sense la Unió Europea? Jo no, no crec que anéssim al rescat, sinó directament a la caiguda a l'abisme". Programes de cara al 20-DLa primera taula de debat ha servit perquè els diferents representants dels partits hi exposessin, a grans trets, els seus programes econòmics de cara al 20-D. El responsable de l'Àrea d'Economia de Podemos, Alberto Montero, ha apostat per "abaixar el ritme" de l'objectiu de reducció del dèficit públic i apostar per crear ocupació, encara que això suposi incrementar despesa.El membre de l'equip econòmic de C's, Antonio Roldán, ha criticat que les polítiques per crear feina estiguin al "pleistocè", ha defensat la creació d'un nou contracte únic i ha avançat que cal impulsar millores en educació. Per la seva banda, el secretari d'Economia del PSOE. Manuel de la Rocha, ha subratllat que cal basar el creixement econòmic en la millora de la competitivitat. De la Rocha tampoc s'ha estat d'atacar el PP, a qui ha acusat d'actuar "a base de retallades". "Nosaltres pensem que el problema no és tant de despesa pública, sinó d'ingressos; per tant, cal que els elevem, però no apujant impostos al petit contribuent", ha dit, precisant que des del PSOE preveuen fer aflorar 10.000 MEUR lluitant contra l'economia submergida.El secretari d'Estat i director de l'Oficina Econòmica del president espanyol, Álvaro Nadal, ha criticat la fórmula socialista. "Això suposa augmentar l'endeutament sense tenir en compte la competitivitat; i no oblidem que, precisament, les dues grans crisis de l'economia espanyola han vingut, precisament, per aquí", ha dit dit Nadal. Per al secretari d'Estat, les polítiques dels populars han portat "a crear feina, i això no és casualitat, sinó causalitat".Possibles pactes postelectoralsEl debat posterior a la primera taula de debat ha permès que, a instàncies d'un dels assistents, els representants dels diferents partits parlessin de possibles pactes postelectorals. De la Rocha ha dit que, excepte amb els populars, des dels socialistes estan disposats a parlar amb la resta de formacions polítiques. "Un pacte amb el PP no seria bo per a Espanya i la ciutadania no ho entendria", ha dit el secretari d'Economia del PSOE.Antonio Roldán ha admès que, en matèria econòmica "serà imprescindible" que els partits sorgits del 20-D arribin a acords. "El nostre avantatge és que no portem motxilla i que, per tant, si és necessari fer reformes estructurals, les farem", ha afegit. El representant de C's ha posat, però, com a requisits per als pactes, que a l'altre costat hi hagi apostes per l'educació i per "un model laboral coherent i just".El representant de Podemos ha valorat que, per afinitat política, "a nosaltres ens seria més fàcil pactar amb el PSOE". Però també ha advertit que els socialistes, segons ells, canvien quan traslladen el paper a la realitat. "Quan comencen a governar la seva credibilitat es posa en qüestió; els seus programes tenen una naturals, però quan exerceixen el poder en demostren una altra".Per últim, el secretari d'Estat del PP ha demanat a la resta de partits que s'emmirallin en Europa després del 20-D. "Allà s'han viscut tot tipus de situacions per combatre els problemes d'inestabilitat, i hi ha hagut grans pactes entre partits", ha dit Álvaro Nadal. I ha precisat: "Dir a Espanya que, a priori, aquest pacte no és concep no és estar en la línia general de valoració de les polítiques que ajuden a avançar".Nadal també ha assegurat que, des del PP, els pactes no només han de permetre la investidura, sinó també garantir estabilitat durant la legislatura. I aquí, no s'ha estat de llançar un dard enverinat contra Catalunya. "Som a Catalunya i seria una tonteria negar que, aquí, tenim un problema territorial de primer ordre", ha conclòs.
