La histria explica la influncia de lart cinematogrfic en la vida quotidiana de la societat del segle XX
ACN
Manlleu.-Lespectacle no parla de lart del cinema, sinó dall que va significar el cinema a les nostres vides quan encara no hi havia ni internet ni Netflix. Daquesta manera, el director Joan Roura ha resumit la temtica de Sessió Contínua, lobra que aquest divendres sestrena al Museu del Ter en el marc del cicle de teatre al museu organitzen des de fa més de deu anys en collaboració amb la companyia CorCia Teatre. Alguns dels elements que decoren el petit teatre installat dins el museu són originals, com les bobines de les pellícules o mobiliari. En destaca la mquina de projecció de la companyia Ossa que sha recuperat i que pertanyia a lantic Cine den Pau del municipi. Lespectacle es podr veure fins el 10 dagost els divendres i dissabtes a les 9 del vespre.
Sessió Contínua sambienta en la histria del cinema i en a seva repercussió en la vida quotidiana de la societat del segle XX. El director del Museu del Ter, Carles Garcia, ha explicat que la recuperació el 2018 de lequipament i la maquinria de lantic Cine den Pau ubicat a lantic edifici de la Cooperativa de Manlleu- que va ser comissada per lAjuntament durant el franquisme, va ser el detonant per la tria de la temtica de lespectacle denguany. La histria de Sessió Contínua es desenvolupa principalment en dos espais. Per una banda en un dels antics cinemes de Manlleu, al qual voluntriament no sha posat el nom, i que podria ser qualsevol de les múltiples sales del municipi de la segona meitat del segle XX. El segon espai és la casa de lantic maquinista daquest cinema, que rememora una vida marcada per la seva relació amb el set art. La codirectora de lobra, Anna Presegué, ha apuntat que lespectacle se centra en dos períodes concrets: el que va de finals dels anys 40 fins a principis dels 50, i el que va de meitats dels 60 fins a principis dels 80, que inclou el punt lgid que va aconseguir el cinema als 70. Tant el director de lobra, Joan Roura, com el del museu han coincidit a assenyalar la universalitat del tema que es tracta. Partim dall local, una histria que neix a Manlleu, per anar a luniversal. En aquest cas, tothom es pot sentir identificat amb la histria que sexplica, ha assenyalat Garcia. El director ha apuntat, a més, que tots els espectacles de teatre que shan fet tenen a veure en alguna qüestió amb la histria del propi centre. Lobra és un espectacle dissenyat per la companyia CorCia Teatre, escrita i dirigida per Anna Presegué i Joan Roura, i interpretat per Jordi Arqués, Laia Monforte, Cesc Pérez, Joan Roura i un joveníssim Marcel Cobos, que interpreta lEudald, el protagonista quan era jove . En aquest mateix espai la companyia ja ha conreat xits com Torn de nit o nimes de Batan. Histria del cinema a la capital del TerA Manlleu, a comenaments del segle XX, hi va haver les primeres projeccions públiques per companyies ambulants sota les voltes de la Plaa Fra Bernadí. El primer cinema estable va arribar lany 1911, que tot i es desconegui la ubicació exacta, se sap que portava el nom del seu propietari, José Viñas. Lany 1916 ja es troben a Manlleu dos cinemes: el cinema Collell, al Passeig Sant Joan, i el Cinema Garcia, al carrer horta den Font amb la cantonada del Pont. A finals de 1919 es va inaugurar lEdison, a la Plaa Fra Bernadí, que conviuria dcades amb el Cinema Garcia. El 1929 lEdison va estrenar el cinema sonor a Manlleu. Durant el franquisme, Manlleu tenia sis sales diferents. Destaca al final daquesta etapa el gran cinema de la ciutat, el Sidney, un projecte de 1956 que no es va inaugurar fins lany 1970 i que tenia capacitat per a 1.200 espectadors. El seu tancament el 1997 va marcar el final dels circuits de cinema comercial a la ciutat. Malgrat aix, algunes experincies com la dels cinemes Casals Grcia han anat realitzant projeccions. Durant el procés dinvestigació per documentar la srie i recuperar el material, els estudiosos han descobert algunes histries divertides al voltant del cinema a Manlleu. Durant la presentació de lobra aquest dimarts al Museu del Ter, el director ha explicat com un jove Josep Sanglas va enviar una carta lany 1895 als germans Lumire perqu volia comprar-los un cinematgraf. La frustració va arribar quan li van contestar que encara hi estaven treballant, la mquina estava als tallers de París en fabricació, per que encara no lhavien acabat denllestir.
