Els socialistes volen aturar la prdua de vots que pateixen des del 2011
ACN
Manresa.-El PDeCAT i ERC governen junts a Manresa grcies a un acord histric. Mai abans hi havia hagut un precedent de coalició entre aquestes dues formacions CDC i ERC a la capital del Bages, i el prxim 26-M la ciutat es debat bsicament entre aquestes dues formacions per decidir qui ostenta ara l'alcaldia. La prioritat de la darrera legislatura ha estat eixugar el dficit de l'Ajuntament, una tasca que s'ha aconseguit amb xit, per que s'ha tradut amb poca inversió a la ciutat. La clau, per tant, ser conixer si el desgast de Valentí Junyent al capdavant del govern i l'actual context polític passa factura al batlle en benefici del candidat republic, Marc Aloy, que actualment és primer tinent d'alcalde. D'una o altra manera, sembla clar que el pacte entre totes dues formacions es podria reeditar. Fins a 10 candidatures opten a l'alcaldia de Manresa. Entre elles, VOX, que es presenta per primer cop per absorbir el vot xenfob de PXCat.
En les darreres eleccions municipals, els republicans van passar de 3 a 7 regidors i van aconseguir la clau de la governabilitat. El PDeCAT, amb nou regidors, i ERC, amb set, van acabar teixint un pacte amb un clar compromís local i sobiranista. Finalment, el gener del 2016, el pacte va fer un pas endavant amb l'entrada d'ERC al govern del PDeCAT. Un acord amb molta transcendncia histrica, ja que a Manresa no hi havia hagut mai cap precedent d'una coalició entre aquests dos partits. Ara, l'actual context polític i el desgast de Valentí Junyent al capdavant del govern municipal podrien passar factura a JxCat. ERC ja no veu com una quimera guanyar l'alcaldia. De fet, en les eleccions d'aquest diumenge al Congrés de Diputats, ERC s'ha alat com la fora política més votada a la capital del Bages amb el 30,78% dels vots. Els republicans han repetit el triomf de les generals del 2016, i aix podria significar el preludi d'una tercera victria a les municipals tenint en compte la progressió dels seus resultats, que en els darrers anys són els més importants des del 1977. Les escoltes del 'cas Bonvehí'El pacte entre el PDeCAT i Manresa va patir la seva pitjor crisi al cap d'un any de formalitzar-se, l'abril del 2017, per les escoltes del conegut com a 'cas Bonvehí'. La gravació i posterior filtració d'una conversa del coordinador d'organització del Partit Demcrata, David Bonvehí, en qu parlava de buscar un candidat "autonomista" si el procés fracassava va dinamitar el pacte de govern local que van subscriure CiU (ara JxCat) i ERC.L'alcalde va forar la retirada de la fins llavors primera tinenta d'alcalde, la republicana Mireia Estefanell, que era una de les dues persones de les quals el PDeCAT va sospitar que van ser les autores de les gravacions de la conversa de David Bonvehí en un restaurant de la capital el Bages. Tot i aix, ERC va decidir continuar amb el pacte de govern amb Marc Aloy, l'actual candidat republic, al capdavant. Eixugar el dficit Eixugar el dficit ha estat una de les principals prioritats del govern municipal de Manresa, i ho ha aconseguit amb xit. S'ha canviat el rumb econmic de l'Ajuntament i l'últim pressupost, el del 2018, s'ha tancat amb un supervit de 300.000 euros i un endeutament que no arriba als 40 MEUR. A falta del tancament definitiu, l'endeutament conjunt ser, amb dades de finals del 2018, de l'entorn del 65%. S'ha de recordar que aquestes xifres eren del 90,8% l'any 2016 i del 79,74% el 2017, fa un any, de manera que l'endeutament ha baixat 25 punts en dos anys.Unes infraestructures deficientsTot i els esforos de JxCat per dinamitzar econmicament la ciutat, la capital del Bages continua tenint un problema de prdua de comer. Un dels principals inconvenients és la manca d'aparcament gratut i l'elevat preu de la zona blava que, malgrat el canvi de tarifes, continua sent molt elevat. El govern municipal ha apostat durant aquest mandat per posar en marxa la zona verda al nucli histric, i també per aparcaments dissuasius als afores de la ciutat. Tanmateix, la proposta no acaba de funcionar. La concessió de la zona blava de Manresa s'acaba el maig del 2022, i Valentí Junyent s'ha comproms a municipalitzar-la. Per altra banda, el Bages també es veu greument afectat per unes infraestructures del tot deficients: una línia de tren perillosa i imprpia del segle XXI, amb dos accidents mortals en poc més d'un mes; una de les autopistes més cares de l'Estat; i la C-55, una de les carreteres amb més víctimes. Manresa, com a capital, hauria de liderar les exigncies d'una "necessria" millora de les infraestructures. Capitanejar l'independentisme La capital del Bages té un govern format per PDeCAT i ERC, per en canvi gairebé no ha fet mai bandera de l'independentisme. Tot i la proximitat de la ciutat amb la presó de Lledoners, on durant mesos hi ha hagut empresonats el líders independentistes, la ciutat no ha liderat cap gran acte independentista i Vic, en aix, li ha passat la m per la cara. Deu llistes a la cursa electoralManresa compta amb un total de deu llistes que es presentaran a les properes eleccions del 26 de maig. La majoria d'elles, a excepció de CIU i PSC, porten cares noves al capdavant. El PDeCAT repeteix amb Valentí Junyent de candidat, per amb una llista totalment renovada on només repeteix un sol regidor, Jaume Calmet. En les darreres eleccions municipals, van passar d'11 a 9 regidors.De la seva banda, ERC es presenta amb l'actual tinent d'alcalde, Marc Aloy, com a líder de la candidatura. El partit ha escollit el polític més ben situat dins l'organigrama del govern municipal com a cap de llista i, a més, incorpora l'exalcalde de Callús, David Aaron López, que s'ha adherit amb l'objectiu de convertir-se en regidor d'Urbanisme si Aloy es fa amb l'alcaldia. ERC va passar de tres a set regidors en les darreres eleccions municipals, més del doble de vots, i ara no veu tan lluny la possibilitat de guanyar l'alcaldia. El PSC també repeteix alcaldable, Felip González, actual líder de l'oposició. Els socialistes proposen una candidatura en la qual repeteixen els tres primers noms de la llista de fa quatre anys: Felip González, Merc Cardona i Joaquim Garcia. L'any 2015, el PSC va perdre un regidor, i ara la formació socialista vol aturar la prdua constant de vots des del 2011, quan va perdre l'alcaldia després de setze anys de tripartit. De fet, des de llavors, els socialistes han passat de tenir vuit a tres regidors. La CUP es presenta ara sota el nom de Fem Manresa i engloba una llista transversal que inclou també EUiA i Som Alternativa. Amb aquesta transversalitat, la candidatura pretén millorar els resultats i obtenir més de tres regidors. Ciutadans va ser una de les sorpreses durant la nit electoral del maig del 2015, quan va irrompre per primera vegada a l'Ajuntament amb dos regidors. Ara, la formació taronja repeteix candidat i caldr veure si es manté dins l'Ajuntament, o bé si la formació d'ultradreta Vox, que es presenta per primer cop a Manresa, li acaba robant vots. A banda d'aquestes cinc formacions, se'n presenten cinc més que ara mateix no tenen representació a l'Ajuntament. Són Manresa en Comú En Comú Guanyem; Primries Manresa; Podemos que ja es va presentar l'any 2015 per que no va aconseguir representació- ; Partit Popular que va quedar fora del consistori en les darreres eleccions municipals-; i Vox, que amb una excandidata de PxCat aspira a atreure el vot xenfob que ja va tenir representació a Manresa durant dues legislatures.
