Redueix en més de 6 anys la pena per a l'exinspector en cap d'Hisenda José María Huguet
MADRID, 29 gen. (EUROPA PRESS) -
La Sala Penal del Tribunal Suprem ha estimat parcialment els recursos de cassació interposats per 12 dels condemnats al 'cas Hisenda' sobre una trama de suborns a alts càrrecs d'Hisenda per eludir impostos, i entre els beneficiats pel Suprem hi ha l'empresari immobiliari i expresident del FC Barcelona Josep Lluís Núñez, la condemna del qual es veu reduïda des dels 6 anys als 2 anys i dos mesos de presó.
La sentència, donada a conèixer aquest dimecres, també redueix dels 13 anys de presó als 6 anys i deu mesos la pena imposada a l'exinspector en cap d'Hisenda de Catalunya José María Huguet, per uns fets comesos el 1991.
L'alt tribunal decreta el comís dels diners o dels dons rebuts pels funcionaris d'Hisenda, que van ascendir a més de tres milions d'euros.
La resolució, el ponent de la qual ha estat el magistrat Luciano Varela, condemna cinc inspectors financers i tributaris i set empresaris que van establir una trama on, a canvi de diners o dons als funcionaris, eludien les seves responsabilitats; i els primers van ser condemnats per delictes de suborn passiu i els industrials implicats per suborn actiu.
RETRET AL "MACROPROCÉS"
A més, el Suprem retreu a l'Audiència de Barcelona que en aquest cas no s'acusés per delicte de frau fiscal i que acumulés totes les peces en un "macroprocés", que ha donat lloc a importants dilacions si es té en compte que els fets van ser comesos fa 21 anys.
Núñez --que havia sol·licitat a l'octubre al Suprem la nul·litat de la condemna i, subsidiàriament, que se li rebaixés per dilacions indegudes-- és condemnat per un delicte de suborn passiu, falsedat en document oficial i prevaricació, i la seva entrada a la presó dependrà del que decideixi el tribunal sentenciador, que podria tenir en compte la seva edat elevada.
La sentència, de 392 fulls, analitza com a qüestió principal la qualificació com a delicte de falsedat de l'omissió conscient de dades fiscals rellevants que van realitzar alguns dels inspectors en les actes de liquidació, dades que, en cas que s'haguessin inclòs, haurien portat a una liquidació diferent.
La resolució distingeix entre el que serien judicis de valor de l'inspector --que no porten a la fal·làcia pròpia de la falsedat per omissió-- i les dades fàctiques, que sí que són rellevants fiscalment.
Davant de l'al·legació de la defensa d'Huguet segons la qual aquest no podia detectar aquestes omissions, la sala afirma que "atesa la naturalesa de les operacions de risc fiscal, com les que hi havia darrere de l'acta, i la gran rellevància econòmica de les operacions, no resulta creïble que el Cap regional es limités a una supervisió merament formal de l'acta".
El tribunal té en compte l'atenuant de dilacions indegudes, que atribueix, entre d'altres raons, a la qüestionable decisió --diu-- de les instàncies anteriors d'acumular fins a set peces en un sol procediment i a l'"absurda prolongació de les sessions del judici oral".
Els fets sobre els quals ara s'ha pronunciat el Suprem van tenir lloc fa 21 anys, i en van transcórrer 12 i mig des del començament de la investigació fins que no es va dictar la primera sentència.
NO S'HA ACUSAT DE FRAU
La Sala mostra també estranyesa perquè no es formulés una acusació per delicte de frau fiscal, i afegeix que aquesta decisió determina deixar sense efecte la responsabilitat civil declarada per l'Audiència de Barcelona.
Tot i això, els magistrats recorden que les conductes constitutives d'infracció penal impliquen la nul·litat dels actes --en aquest cas, de les actes de liquidació--, per la qual cosa s'obre la via que l'Estat realitzi les liquidacions corresponents que van deixar de practicar-se correctament al seu moment.
El Tribunal decreta el comís dels diners o dels dons rebuts pels funcionaris d'Hisenda, que van ascendir a més de tres milions d'euros.
Entre els condemnats hi ha cinc inspectors financers i tributaris: José María Huguet, a qui s'imposa una pena de 6 anys i 10 mesos de presó i de 8 d'inhabilitació; Manuel Abella (6 anys i 6 mesos de presó i 2 anys de suspensió de treball o càrrec públic); Roger Bergua (2 anys de presó); Álvaro Pernas (2 anys de presó), i Juan José Lucas (54.000 euros de multa).
A més, el Suprem condemna els empresaris José Luis Núñez Clemente i el seu fill José Luis Núñez Navarro a 2 anys i dos mesos de presó; Salvador Sánchez Guiu (2 anys i dos mesos); Juan Antonio Sánchez Carreté (dos mesos d'arrest); Eduardo Bueno (1 any i vuit mesos de presó, i dos anys de suspensió de treball o càrrec públic); Francisco Colomar (1 any i vuit mesos de presó, i dos anys de suspensió per treball o càrrec públic), i Mayra Mas (24.000 euros de multa).
Durant la vista celebrada per aquest assumpte a l'octubre a l'alt tribunal, la defensa de Núñez va sol·licitar que es declarés la nul·litat i, subsidiàriament, que se'n rebaixés la pena amb l'atenuant de dilacions indegudes molt qualificades, en recordar que el judici va trigar una dècada a celebrar-se i la sentència més d'un any a ser dictada.
L'advocat d'Huguet ha reconegut durant aquesta vista que el seu client ha admès transferències opaques del 1991 al 1992 a comptes a Suïssa, tot i que ha afegit que aquesta "conducta reprovable" no pot servir d'excusa per crear un dol general que tenyeixi tot el procés.
L'Audiència de Barcelona va deixar en llibertat provisional tots els condemnats a la sentència dictada el juliol del 2011 fins que aquesta adquirís fermesa, tot i que els va ordenar lliurar el passaport i acudir periòdicament al jutjat.
