MADRID, 18 oct. (EUROPA PRESS) -
Les façanes d'edificis modernistes com el Palau de Justícia, la Duana i la casa Pascual i Pons, obres de l'arquitecte català Enric Sagnier situades a Barcelona, alberguen un nou icnotàxon--cau fòssil que va deixar un organisme viu-- de fa 12 milions d'anys, troballa que suposa el primer descrit en un edifici modernista a Catalunya, però també de tot Europa.
Aquesta troballa s'anuncia en un article científic publicat a la revista 'Geologica Acta' pels experts Zain Belaústegui, de la Facultat de Ciències de la Terra i de l'Institut d'Investigació de la Biodiversitat (IRBio) de l'Universitat de Barcelona (UB), i Alejandro Belaústegui, de l'Associación Alumnos Mayores Universidad Carlos III (ALMUCAT), al campus de Getafe.
La icnología és una disciplina de la paleontologia que estudia les traces o petjades fòssils que ha deixat l'activitat dels organismes en el passat. Aquestes traces fòssils o icnotàxones --antics caus, petjades de dinosaures, etc.-- poden revelar algunes incògnites sobre les característiques de l'organisme productor i el paleoambiente en el qual habitava fa milions d'anys.
El nou fòssil urbà, al qual han batejat amb el nom de 'Lapillitubus montjuichensis', és un cau simple, vertical a subvertical, cilíndric i sense ramificacions, que es caracteritza per presentar un revestiment o paret de litoclàsties de composició cuarcítica, és a dir, petits fragments o pedretes de quars --d'1 a 10 mil·límetres de grandària-- disposats de manera caòtica, explica el professor Zain Belaústegui, del Departament de Dinàmica de la Terra i de l'Oceà de la UB.
Aquest nou icnotàxon de 12 milions d'anys d'antiguitat pot observar-se en els carreus que formen part de la façana d'alguns edificis modernistes de Barcelona, com el Palau de Justícia, la Duana i la casa Pascual i Pons.
"En general, l'estat de conservació d'aquests incofòsils és bo, no obstant això, com apareixen als carreus de pedra, únicament és possible reconèixer seccions longitudinals o transversals d'aquests caus fòssils", apunta Zain Belaústegui, que diu que a la casa Pascual i Pons es troba "l'exemplar millor conservat, que defineix el nou icnogènere i la nova icnoespècie".
'L. montjuichensis' i altres icnogèneres similars ('Ereipichnus' o 'Eklexibella') s'agrupen dins del que es coneix com a traces fòssils aglutinades. Tots aquests icnogèneres --caus simples i cilíndrics-- es caracteritzen per presentar una paret o revestiment exclusiu que pot estar format per diferents tipus de materials --d'origen orgànic o no-- com, per exemple, foraminífers, restes de mol·luscs, artells de crinoideos o fins i tot restes esquelètiques de peixos.
En el cas de 'L. montjuichensis', per primera vegada s'ha constatat que aquest revestiment està únicament format per litoclasts (sobretot, petits fragments de quars) disposats d'una manera caòtica.
BARCELONA FA 12 MILIONS D'ANYS
Des de finals del segle XIX, la muntanya de Montjuïc ha estat el gran planter de pedra arenisca per a l'arquitectura modernista catalana. Amb el descobriment del 'L. montjuichensis', serà possible conèixer millor com era la fauna d'invertebrats que van habitar durant el Miocè la zona deltaica que actualment ocupa la muntanya de Montjuïc.
"Aquests caus fòssils que decoren el modernisme català van ser excavades fa uns 12 milions d'anys per uns cucs (poliquetos terebélidos) en un ambient deltaic, afectat per l'acció de l'onatge i amb una gran aportació de sediments --assenyala Zain Belaústegui--. Per tant, es tractaria d'un ambient subaqüàtic, molt proper a la costa i de poca profunditat, en el qual aquests invertebrats i altres organismes marins, com els crustacis decàpodes, també haurien excavat els seus caus".
Els poliquets tebèl·lids que van deixar la seva traça fòssil als sediments deltaics fa milions d'anys serien molt semblats a algunes espècies actuals.
A la costa oest de Madagascar també s'han descrit caus actuals de poliquets tebèl·lids que són gairebé idèntiques a les observades al Miocè de Montjuïc.
A l'actualitat, la petjada fòssil dels éssers vius que van habitar el planeta fa milions d'anys també pot admirar-se en edificis o monuments històrics de ciutats de tot el món.
En 1935, per exemple, es va descobrir una petjada de dinosaure en una de les roques de la base d'un quiosc de música de la ciutat de Glen Rose (els Estats Units), un exemplar conservat fins a l'actualitat.
També s'han descrit icnofòsils de gran interès científic en làpides de cementiris (Leicestershire, el Regne Unit), en parets de centres comercials (Londres, el Regne Unit) o en lloses del paviment (Copenhaguen, Dinamarca).
Des de fa anys, els fòssils urbans també han enriquit el patrimoni paleontològic de ciutats espanyoles com Alcoi, Barcelona, Burgos, León, Segòvia, Toledo o Biscaia.
"En la nostra opinió, si considerem l'enorme patrimoni arquitectònic de la ciutat de Barcelona, modernista o no i construït o no amb la pedra de Montjuïc, i amb el suficient temps d'estudi, no seria descartable trobar altres icnotàxones i fins i tot localitzar nous exemplars de 'L. montjuichensis", apunta Alejandro Belaústegui, que espera que aquesta feina "serveixi d'esperó per a futurs estudis similars i que es posi de manifest la importància d'aquests singulars 'afloraments' urbans".
