BARCELONA, 14 Nov. (EUROPA PRESS)
El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) ha convertit la popular comèdia de Shakespeare 'El somni d'una nit d'estiu' en un "malson", amb la versió del director Joan Ollé interpretada per 18 actors a la Sala Gran des del 19 de novembre i fins al 18 de gener, ha explicat el director del TNC, Xavier Albertí, en roda de premsa.
L'obra reflexiona sobre la convivència entre l'amor, el sexe, la família i el desig, i se situa a Atenes, una ciutat fundada amb la creació de la democràcia i el teatre, on hi ha unes lleis molt marcades: els pares decideixen amb qui es casen els seus fills, sota dures penes en cas de desobeir, i els personatges d'Hèrmia i Teseu, l'amor dels quals no és acceptat, fugen al bosc, ha narrat Ollé.
Però en el bosc també hi ha lleis, dictades pels reis de les fades, i un follet anomenat Puck que es dedicarà a fer entremaliadures als mortals que es refugiïn entre els arbres: unes entremaliadures que, segons Ollé, "fan molt mal" als personatges i els porten a viure un malson brutal, en què hi ha humiliacions, traïció i gairebé acaba amb sang.
MÉS ENLLÀ DE LA FAULA
El director --que ha confessat haver estat reticent a acceptar la proposta d'Albertí perquè treballar amb Shakespeare "és encarar-te amb algú mil vegades més savi que tu"-- ha explicat que l'escriptor anglosaxó va crear aquesta obra amb motiu del casament d'un amic, on havia de deixar tot el món feliç, però sense ofendre la intel·ligència dels seus amics intel·lectuals.
Amb aquesta doble finalitat, Shakespeare va posar en el text "la càrrega de verí que ha de tenir tot bon perfum", i sota de la lectura superficial de comèdia de fades i follets, el traductor Joan Sellent ha destacat haver trobat arestes fosques i un alt nivell retòric, llunyà del format de fàbula que es dóna a l'obra a les funcions de final de curs.
UNA LECTURA FREUDIANA
Sellent ha considerat Shakespeare com el precursor del fundador de la psicoanàlisi, Sigmund Freud, amb segles d'anticipació, en una lectura d''El somni d'una nit d'estiu' en què el follet Puck podria representar l'inconscient, que controla la vida i desitjos, en pugna amb el que un vol fer.
"Les flors de Puck --que obliguen els mortals a enamorar-se del primer que vegin en despertar-se-- tenen el mateix valor que un Gintònic al Luz de Gas a les cinc del matí", ha fet broma Ollé en aquesta línia, en al·lusió a la constant lluita entre desig i deure, en què els personatges només necessiten una petita empenta per decantar-se per la passió.
Aquest muntatge --que l'actor Lluís Marco ha qualificat d'"homenatge al teatre" per les seves dimensions-- reuneix 18 actors molt heterogenis, primeres espases del teatre català juntament amb noves promeses, segons Albertí, i agafa el vers i el text com a guia dels moviments escènics, tot compassant-lo.
L'obra s'ha compost amb "un respecte escrupolós i obsessiu per la partitura i el vers", ha descrit Sellent, i compta amb un músic que interpreta en escena la música de l'oscaritzat Mans Hadjidakis, adaptada al piano de paret per Dani Espasa, que també hi ha afegit composicions pròpies.
