"A molts joves la guerra els va canviar la vida"
BARCELONA, 22 gen. (EUROPA PRESS) -
L'escriptora Maria Barbal ha tornat després de cinc anys amb la novella 'A l'amic escocs' (Columna/Destino), una "histria d'amor i amistat traspassada per la guerra", que testifica l'efecte que imprimeixen les guerres en els joves i el seu futur, ha explicat en una entrevista d'Europa Press.
La novella est protagonitzada per Benet, "un home com tants altres" convertit per la Guerra Civil espanyola en un covard; per Elvira, que conté una gran pena al seu interior per l'afusellament del seu pare, i finalment, pel brigadista escocs George, amic de Benet durant la guerra i amb el qual es retroba 30 anys després.
En els seus orígens es troba la documentació amb la qual va topar l'autora: va trobar "de manera inesperada i a través d'un familiar" les notes d'un soldat a qui li agradava escriure, i que, ferit durant la guerra, tindr molt de temps d'escriure a l'hospital, i establir amistat amb un brigadista escocs.
El relat de Barbal aprofundeix en aquesta "breu" amistat, que es dona en unes circumstncies molt complexes, perqu tots dos es comuniquen amb gestos i mirades, perqu a part que les ferides han emmudit Benet, ni ell parla angls, ni l'escocs castell.
"No és una novella de la guerra", ha avisat Barbal, sinó que aprofundeix en els matisos de l'amor, especialment en com es matisa la illusió inicial; mentre que sobre l'amistat, la novella proposa com és possible entre dues persones molt diferents.
No obstant aix, tots dos personatges viuen les fortes pressions que comporta una guerra i una postguerra: "A molts joves els va canviar la vida", ha dit Barbal, convenuda que els efectes de qualsevol guerra són iguals sempre, especialment el seu impacte en les relacions humanes posteriors.
GRANDESA ANNIMA
"M'ha interessat explicar la vida d'una persona que no és notícia com a individu, per que, repassant la seva trajectria, bé podria ser notícia per la seva grandesa", ha descrit Barbal, que assenyala les accions que cadascú ha fet per millorar el seu món i el seu entorn.
En el protagonista, la seva grandesa és renunciar a la seva vocació d'artista per assumir altres responsabilitats; mentre que també reivindica la grandesa dels brigadistes, "que van viatjar d'arreu per collaborar amb la República".
Amb aquesta novella l'autora torna a la seva terra natal, el Pallars (Lleida), a principis del segle XX, quan era un territori "prcticament intacte, amb una bellesa natural extraordinria".
LES SEVES ARRELS, AL PALLARS
"No soc qui per reivindicar res, per si que soc algú per estimar d'on vinc i on pertanyo", ha aclarit Barbal, que descriu un Pallars de gran rigor climtic i en una poca de vida dura i poca capacitat d'abric.
Pel que fa a l'estructura i els punts de vista, Barbal ha jugat amb una ordenació per títols, colors i nombres, a més d'introduir la veu dels personatges secundaris i fins i tot la veu del poble que jutja els personatges, en qu vol mostrar que "als pobles, després de la Guerra Civil, les persones que havien estat víctimes, continuaven sent-ho sota les mirades dels seus vens".
Després d'aquest projecte, Barbal compta amb dues novelles escrites en gran part que no es veu "capa" de continuar, una perqu se situa en un ambient que no coneix prou malgrat tenir un bon comenament, i l'altra --sobre un escriptor-- perqu requereix una gran dedicació, encara que té una tercera part redactada.
