BARCELONA, 21 ago. (EUROPA PRESS) -
L'editorial Malpaso ha recuperat el clàssic 'Pandemonio' de Francis Picabia que, escrita el 1924, però publicada per primera vegada el 1974, està considerada l'"única novel·la" del moviment dadaista, que es va rebel·lar contra les convencions literàries i artístiques, destaca el segell.
Segons l'editor de la primera edició, Luc-Henri Mercié, aquesta novel·la pot llegir-se com l'"antimanifest per excel·lència" del dadaisme, i és que, en contraposició del rigor dogmàtic del manifest impulsat per André Breton, Picabia proposa un art de viure.
El pintor avantguardista va exhibir un furor vital, amb el desig de travessar la vida a cent per hora, dóna el to del llibre, que havia de ser prologat per Louis Aragon, qui, després de preguntar-li per aquesta qüestió el 1971, va assegurar desconèixer aquest detall.
La novel·la es divideix en 12 capítols i parlen d'una vida sempre en moviment: sopars amb amants, nits en cabarets, casinos de Montecarlo, visites a exposicions, fumadors d'opi, carreres de cotxes, esmorzars de negocis i sessions d'espiritisme.
En el primer capítol, Picabia rep la visita d'un jove literat que vol llegir-li el seu manuscrit 'L'òmnibus', i Picabia l'interromp després d'unes frases, però aquest no es dóna per vençut i la seva presència se succeirà al llarg de la novel·la.
La culminació de la novel·la el 1924 va coincidir en any amb la publicació del primer manifest surrealista, d'André Breton, amb qui Picabia va patir un deteriorament de les relacions.
La novel·la també pot interessar els qui no hagin sentit parlar mai del dadaisme o del surrealisme, si bé per als iniciats cada capítol és ple d'al·lusions: "Com pot veure amic meu, prefereixo mirar una cistella de pinyes a preveure un Rembrandt!".
'La Piña' era el nom de la revista que el 1922 van publicar Christian i Francis Picabia a Saint-Raphaël.
Entre la sàtira costumista i un àcid revisionisme sobre l'escena artística del moment, la novel·la és un testimoni de les intenses peripècies avantguardistes d'una embogida Europa per sumir-se en la reivindicació de la bellesa, del plaer extrem i de la creativitat sense lligams ni convencions.
Duchamp, Breton, Aragon, pintors, escriptors, profetes i altres lluminàries del moment componen l'elenc de personatges que poblen les pàgines d'aquesta crònica de la vida social al París dels anys 20.
