Reconstrueix la narrativa de la mostra de 200 obres, que va ser destruïda el 82
BARCELONA, 19 febr. (EUROPA PRESS) -
El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) reconstrueix, a través d'una mostra, la narrativa de l''Exposició internacional de l'art en solidaritat amb Palestina' (Beirut, 1978), ha explicat aquest dijous en roda de premsa el director del museu, el doctor Bartomeu Marí.
L'exposició, 'Passat inquiet' podrà veure's a partir d'aquest divendres i fins a l'1 de juny i reconstrueix l'argument d'una mostra que va comptar amb 200 obres d'artistes de 30 països "que creien que l'art podia ser una manera de canviar el món", reunits per l'Organització per l'Alliberament Palestina (OAP), i que va recórrer el món fins a crear un museu a Palestina, ha relatat Marí.
L'exposició sorgeix de la investigació que van dur a terme les comissàries de la mostra, Kristine Khouri i Rasha Salti, durant quatre anys, i proposa una història especulativa sobre pràctiques artístiques políticament compromeses, relacionades amb el moviment internacional de solidaritat antiimperialista que es va produir durant els 70.
Està concebuda com "un guió en tres dimensions" i reuneix muntatges videogràfics, escrits contemporanis i entrevistes, així com reproduccions de documents significatius de l'exposició, que va ser destruïda el 1982 durant el setge israelià a Beirut, en un bombardeig sobre diverses oficines de l'Organització per l'Alliberament Palestina, han relatat.
Abans de la seva destrucció, una part va viatjar el 1978 a Tòquio (Japó) sota el nom d''Exposició per a la restitució dels éssers humans i la naturalesa', mentre que altres seleccions d'obres van viatjar a Teheran (Iran) i Oslo (Noruega).
Han connectat la mostra de Palestina amb altres col·leccions organitzades també per artistes amb la resistència com a fil conductor, com és el cas del Museu Internacional de la Resistència Salvador Allende i els Artistes del Món contra l'Apartheid.
L'ALTRA HISTÒRIA DE L'ART
"El Macba vol demostrar que la història no s'escriu només en els centres de poder", ha apuntat Marí, que ha destacat que per comprendre la història de l'art contemporani cal tenir en compte com es van presentar les obres a l'espai públic, i no aïlladament.
El museu vol reflexionar sobre els mètodes museístics, a través de la mostra i d'un seminari que tindrà lloc aquest divendres, i sobre la necessitat d'incorporar en la narrativa museística aquestes iniciatives alienes al circuit institucional.
