MADRID, 16 Des. (EUROPA PRESS) -
Danny Boyle, director d''Steve Jobs', biopic del cofundador d'Apple, qualifica de "fascinant, brutal i divertit" el personatge, la semblança del qual presenta a través de tres moments clau de la seva vida professional. "És un personatge de proporcions shakespearianes", assegura, per afegir que ja era una figura fascinant fins i tot abans de crear la marca de la poma.
La cinta, basada en la biografia supervendes escrita per Walter Isaacson, en pren tres capítols concrets, el llançament de tres productes emblemàtics a la carrera de Jobs, per oferir una visió global del geni en tres actes perfectament diferenciats.
El guionista d'aquest projecte, Aaron Sorkin --guanyador de l'estatueta pel llibret de 'La xarxa social' i creador d'aclamades sèries com 'The Newsroom' o 'L'ala oest de la Casa Blanca'--, ja ha rebut diversos reconeixements. Entre ells, la nominació al millor guió als Globus d'Or. Una de les quatre candidatures que en total ha rebut la cinta, que també opta als premis de millor actor principal dramàtic (Michael Fassbender), millor actriu de repartiment (Kate Winslet) i millor banda sonora original (Daniel Pemberton).
Com expliquen els responsables del film, abans d'acaparar el centre de totes les mirades i revolucionar la tecnologia de consum amb cadascun dels seus llançaments, Jobs ja era un home "intens, complicat i brillant". Una figura a la qual Boyle i Sorkin sotmeten a un intens repàs que no eludeix cap dels seus conflictes ni aspectes clau més enllà d'Apple: la seva adopció, la seva infància, els seus presumptes inicis al garatge al costat d'Steve Wozniak o la seva tortuosa paternitat.
"En l'estudi del llibre de Walter Isaacson, i després de parlar amb Steve Wozniak, Joanna Hoffman, John Sculley, Andy Hertzfeld, Lisa Jobs i Chrisann Brennan, vaig identificar cinc conflictes personals clau en la vida d'Steve Jobs i vaig buscar la manera d'incloure'ls als tres llançaments de productes", afirma Sorkin, que es val dels diàlegs ràpids però també d'altres elements narratius com intensos flashbacks per donar algunes pinzellades sobre el Jobs més desconegut, el Jobs abans d'Apple.
ADOPCIÓ, MARCAT PER TOTA LA VIDA
I és que ja abans de fundar la companyia amb la qual passaria a la història, la vida de Jobs està plena de fites i dades curioses i significatives, començant per una infància més que peculiar. Fill biològic d'Abdulfattah Jandali, un immigrant sirià musulmà, i Joanne Carole Schieble, una nord-americana d'ascendència centreeuropea, va ser donat en adopció.
I aquest fet, ser un fill adoptat, és una condició que va marcar decisivament la seva personalitat i que es veu reflectit al personatge interpretat per Fassbender. "Steve sempre va intentar controlar-ho tot. Li molestava intensament no haver controlat el principi de la seva vida; la història de la seva adopció va tenir profundes repercussions en la seva existència. Tota la seva vida creativa va ser una croada per controlar-ho tot, assegurant-se que els seus productes emanessin el millor d'ell", assenyala Sorkin.
Després de la seva infantesa a Palo Alto (Califòrnia), quan ja començava a destacar com un dels motors del desenvolupament tecnològic els anys seixanta, arribaria la seva primerenca fascinació pels ordinadors, que el portaria a treballar un estiu a Hewlett-Packard (HP).
El 1972 va ingressar al Reed College de Portland (Oregon), una universitat d'arts liberals que tampoc no va satisfer les seves moltes i molt particulars inquietuds i que va abandonar només un semestre després de començar.
UN GENI INQUIET
Buscant noves experiències, Jobs va arribar fins i tot a viatjar a l'Índia on, segons va confessar, va buscar durant mesos il·luminació espiritual, per la qual cosa no va dubtar tampoc a experimentar amb diferents drogues. "Era un home intens, complicat i brillant, amb grans defectes, que va saber somiar en gran i galvanitzar altres persones per aconseguir resultats", afirma Sorkin.
I la cerca de noves experiències va ser el que el va portar fins al món dels videojocs, una indústria que en aquells dies feia els primers passos i a la qual Jobs va contribuir com a dissenyador a la llavors capdavantera signatura Atari. Un moment clau, ja que seria allà on coneixeria la seva 'mitja taronja' tecnològica, Steve Wozniak.
Això va ser el 1974. Només dos anys després naixia Apple Computer. I explica la llegenda que ho va fer al garatge de casa de Paul i Clara, els pares adoptius de Jobs, a Los Altos, Califòrnia. Gràcies als diners que Steve va aconseguir després de vendre la seva furgoneta Volkswagen van aconseguir armar l'Apple I, considerat el primer ordinador personal. Això diu la llegenda d'Steve Jobs i Apple; la resta, ja és història.
Una història que arribarà als cinemes en forma de pel·lícula el proper 1 de gener amb 'Steve Jobs', el biopic protagonitzat per Michael Fassbender al qual també participa la guanyadora de l'Oscar Kate Winslet en el paper de Joanna Hoffman, la dona que va dirigir el departament de màrqueting de Macintosh, i Seth Rogen com a Steve Wozniak, el cofundador d'Apple.
El repartiment de la cinta dirigida per Boyle inclou també Jeff Daniels amb el paper de John Sculley, expresident executiu d'Apple; Katherine Waterston com Chrisann Brennan, l'exparella d'Steve Jobs; i Michael Stuhlbarg fent d'Andy Hertzfeld, un dels membres fundadors de l'equip de desenvolupament d'Apple.
