MADRID, 15 abr. (EUROPA PRESS) -
El mestratge Pablo Picasso ha estat protagonista d'innombrables exposicions a tot el món, però poques s'han centrat en la tècnica de l'artista en la disciplina del gravat, un dels procediments gràfics en què es va centrar. Ara, algunes de les seves produccions es reuneixen en una exposició organitzada per la Calcografia Nacional, que pretén explicar l'ús dels seus gestos gràfics.
'Picasso. Sus lecciones magistrales de arte gráfico' és el nom d'aquesta mostra, que reuneix un total de 164 obres, 44 de les quals pertanyen a Calcografia Nacional, i un total de 120 són préstecs del Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia (MNCARS), fruit d'un conveni, tal com ha explicat aquest dimecres durant la presentació, Juan Bordes Caballero, acadèmic delegat de Calcografia Nacional.
Segons ha indicat Bordes, Picasso (1881-1973) va fer 2.200 obres amb diferents tècniques gràfiques gairebé fins al final dels seus dies, per la qual cosa es pot considerar l'artista un dels gravadors "més prolífics de la història". Amb aquesta mostra, es vol mostrar la "dimensió didàctica" de les "lliçons magistrals" que va oferir el pintor amb la producció d'aquestes obres. Aquesta selecció acosta al visitant les tècniques "ortodoxes" i el "catàleg infinit" del que ha anomenat "gestos gràfics" d'una persona "capaç d'imitar la personalitat a través dels seus gravats".
Tot i això, ha precisat que "el més important no és el nombre, sinó el mestratge i la diversitat amb què Picasso va afrontar el gravat", cosa que es posa de relleu en aquesta exposició, que permet llegir l'obra de l'artista "al marge" de la dimensió plàstica, i mostrar els "grans exemples" que avui serveixen com a referent en les tècniques del gravat i que serveixen com a "refugi de qualitats específiques", així com a exemple d'"herència històrica".
Bordes ha recordat que la primera estampa que va fer, quan amb prou feines tenia 18 anys, es titulava 'El picador zurdo', per encobrir la inversió de la imatge que Picasso no havia tingut en compte abans de començar el procés. Aquell va ser el començament d'una extensa obra amb què l'artista malagueny va expressar d'una manera inèdita el que no havia posat de manifest amb la pintura, ja que, segons ha recordat l'acadèmic, va recórrer a aquesta disciplina per enviar un "missatge específic".
Una de les joies d'aquesta mostra és 'La comida frugal' que, després d'unes primeres instruccions del pintor i gravador català, Ricard Canals, va gravar amb continuïtat fins l'any anterior a la seva mort. La seva importància està en el fet que, a més, totes les sèries es troben actualment a "grans col·leccions", segons ha assenyalat Bordes.
MÉS DE 30 PROVES
Entre els procediments gràfics que va fer servir Picasso, domina el gravat calcogràfic (fet amb les seves principals tècniques: aiguafort, aiguatinta, aigualida, punta seca, burí i manera negra); però també va usar la litografia, el gravat sobre linòleum, i ocasionalment l'hectografia. Per a moltes d'aquestes obres, Picasso va arribar a fer fins a 30 proves d'estat abans d'acceptar el 'bon à tirer' o estampa model per a l'edició definitiva.
Segons ha explicat, existeixen quatre sèries principals que resumeixen la seva activitat. En primer lloc, destaca 'Saltimbanquis' (1904-1905), formada pels seus primers gravats, i que Ambroise Vollard va agrupar per editar-los com un conjunt el 1913, després d'acerar les planxes. Consta d'un total de 15 estampes sense unitat de format, i uneix temes del període blau i rosa.
Alhora, també destaquen 'Suite Vollard', gravada entre el setembre del 1930 i el juny del 1936, i editada per A. Vollard el 1939, composta per 97 estampes, més tres retrats de l'editor; 'Suite 347', feta entre el març i l'octubre del 1968, i amb matrius de diferents dimensions, en què es distingeixen quatre grups temàtics (la Celestina, Rafael i la Fornarina, el pintor amb els seus models i escenes circenses) i finalment 'Suite 157', amb format únic, en què predominen els temes eròtics, gravada entre el 1970 i 1971.
Respecte al préstec per part de Reina Sofia, Bordes ha assenyalat que aquesta selecció d'estampes ha estat possible gràcies a un conveni pel qual Calcografia Nacional va prestar al Reina Sofia exemplars pintats per Goya. Per aquesta raó, i de manera "simbòlica", de la mateixa forma que Goya va visitar Picasso, ara és el pintor malagueny qui es retroba amb Goya.
