La pel·lícula dóna una estètica del romanticisme al relat darwinià d'Albert Sánchez Piñol
SITGES (BARCELONA), 11 oct. (EUROPA PRESS) -
L'actriu Aura Garrido s'ha situat davant l'abisme" de donar vida a la criatura protagonista de la novel·la d'Albert Sánchez Piñol 'La pell freda' en la seva adaptació al cinema, una pel·lícula homònima del director francès Xavier Gens, que ha presentat el Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.
En roda de premsa aquest dimecres, Garrido --coneguda per la sèrie 'El ministerio del tiempo' i el film 'El cos'-- ha explicat que ha posat a prova els seus límits físics i professionals en el qual ha qualificat com el seu "major repte", per interpretar un personatge completament físic, sense poder usar mirada, veu i gestualitat facial, i recoberta amb un maquillatge prostètic que trigaven vuit hores a col·locar-li.
Situada en una illa perduda enmig de l'oceà, protagonitzen la pel·lícula dos homes que es defensen des d'en un far del setge d'unes criatures que emergeixen del mar, i la productora Denise O'Dell --la trajectòria de la qual reconeixerà el festival la nit d'aquest dimecres amb l'entrega del premi María Honorífica-- ha remarcat que l'escriptor va assegurar que l'ambientació era com l'havia imaginat.
L'equip va cercar un lloc volcànic en el qual rodar i, després de rebutjar Islàndia per les temperatures extremes, van triar Lanzarote (Illes Canàries), amb un ambient més càlid que va suposar més problemes per als dos protagonistes masculins, que portaven un vestuari molt gruixut de l'època.
Per al guió van seguir en gran manera l'estructura del llibre, i el director es va interessar en el procés creatiu de Sánchez Piñol, que anteriorment era antropòleg; en les seves converses van abordar el tema de la Teoria de l'Evolució: "A Sánchez Piñol li hauria encantat ser Darwin. En aquesta història, 'La pell freda', estem veient la seva pròpia idea de l'evolució", ha dit.
Gens ha explicat que ha donat a la pel·lícula un tractament estètic romàntic del segle XIX, amb influències del pintor Caspar David Friedrich i els poetes John Keats i William Blake, alhora que van cercar donar-li un aire èpic, mostrant hordes de criatures que ataquen el far, i que van requerir cinc anys de cerca del procés tècnic, en el qual va realitzar un treball important Félix Bergés.
HUMANITZAR LES CRIATURES
També ha advocat per "humanitzar les criatures", no tractar-les com a monstres, i ha subratllat la necessitat que semblessin creïbles, com a éssers que van evolucionar paral·lelament als humans des d'un caràcter amfibi, per la qual cosa a més de conversar amb l'escriptor, va preguntar a experts sobre com hauria estat aquesta evolució en una illa.
El director ha fet prevaler la visió romàntica sobre l'explícitament carnal en la relació amorosa que sorgeix entre dos personatges, per aprofundir més en les motivacions de les decisions que prenen i evitar que siguin evidents.
"Ha estat un treball de màscara" i en equip, ha afirmat l'actriu sobre la criatura que interpreta, i per la qual va cercar amb els especialistes i el director el moviment exacte amb el qual el personatge mostrés davant la càmera la seva ànima i les seves emocions, amb una major humanitat en relació a les altres criatures, pel que l'actriu va realitzar també entrenament físic.
O'Dell ha explicat que per poder portar el relat a la pantalla van necessitar dotze anys, en els quals van rebutjar diferents adaptacions del guió i van apostar per un tipus de pel·lícula més europea, en contraposició amb les nord-americana, i ha lloat el paper dels actors David Oakes i Ray Stevenson, que no han pogut assistir al festival per tenir altres compromisos professionals.
