MADRID, 25 gen. (EUROPA PRESS) -
Uns 300 supervivents participaran aquest dimarts en els actes amb motiu de la commemoració del 70 aniversari de l'alliberament del camp alemany nazi de concentració i extermini Auschwitz-Birkenau, a Polònia, i demanen que es recordi vegada rere vegada l'holocaust.
Entre ells es trobarà Angela Orosz, que torna per primera vegada a Auschwitz des que va néixer en aquest camp d'extermini fa 71 anys. "Estic nerviosa, sento que caminaré sobre tombes, cada polzada té la sang d'algú en ella", explica aquesta supervivent a Europa Press.
Els pares d'Orosz, jueus hongaresos, van ser capturats i transportats a Auschwitz el maig del 1944. La mare d'Angela, Vera Bein, tenia 25 anys i estava embarassada de dos mesos. En arribar al camp d'extermini, Bein no va ser enviada a les cambres de gas però es va convertir en conillet d'índies per als experiments d'esterilització.
Tot i això, la pacient va sobreviure i el 21 de desembre d'aquell any, va donar a llum oculta en un barracó. La nena va néixer amb un quilo de pes però amb la llet de la seva mare va aconseguir sobreviure, fins que l'Exèrcit rus va alliberar el camp el 27 de gener del 1945.
Orosz considera que els actes de commemoració d'aquest dimarts mostraran al món que "mai" no es pot oblidar el que va passar i veu molt important que els supervivents ofereixin el seu testimoni, que es projectin documentals i hi hagi museus com el d'Auschwitz perquè les generacions sàpiguen "que l'Holocaust va succeir" davant "molts que encara ho neguen".
Sobre l'antisemitisme al món, Orosz apunta que el que més pena li fa és "que res ha canviat" perquè hi ha "cada vegada més antisemitisme" i "el món es queda callat".
"LES NITS EREN TERRIBLES"
D'altra banda, per al supervivent d'Hongria Imre Varsányi, viure aquest 70 aniversari serà "molt dur" per la quantitat de records que li vénen a la memòria. En qualsevol cas, considera "definitivament important" fer memòria i parlar sobre l'Holocaust "no només en aquest tipus de commemoracions".
Varsányi tenia 14 anys quan el 1944 va arribar a Birkenau i van separar-lo dels seus pares. Uns dies després va saber que tota la seva família havia estat assassinada a les cambres de gas. Cada dia, a les 6,00 hores s'aixecava, compartia un tros de pa amb quatre persones més, menjava una espècie de sopa i sopava el mateix. Les nits, segons assegura, eren "terribles": sense aire, estirats uns al costat d'altres, sense espai per moure's, amb la mateixa roba dia i nit.
Tot i que es trobava molt feble, cada dia es col·locava a la fila de persones traslladades a un altre lloc per treballar --tots sabien que hi havia més possibilitats de sobreviure en camps de treball-- però sempre el rebutjaven. Finalment, després de tres setmanes, el van dur al camp de Muhldorf i l'abril del 1945 el camp va ser alliberat.
LA BOXA EL VA SALVAR
El periodista israelià Noah Klieger, nascut a Estrasburg (França) fa 88 anys també assisteix als actes de commemoració del 70 aniversari perquè ell va ser un dels supervivents d'Auschwitz.
Noah va arribar al camp d'extermini quan tenia 16 anys i es va salvar gràcies a la boxa. Noah cooperava amb la resistència francesa quan va ser capturat i enviat a Auschwitz. Uns dies després de la seva arribada, el comandant del camp va preguntar entre els presoners si havia algun que sabés boxejar --ja que el director d'Auschwitz III organitzava combats per al seu propi entreteniment-- i tot i que Noah només havia participat en la seva vida en baralles del carrer, va aixecar la mà.
Ara, 70 anys després, pensa que cal recordar "una i una altra vegada" el que ha passat allà. Per aquesta raó, està content que s'aprovin lleis que incloguin l'estudi de l'Holocaust en el currículum, com preveu la LOMCE. "Hauria de fer-se a tot el món", apunta. D'altra banda, es mostra preocupat pel "creixent" antisemitisme i es pregunta "per què existeix" i si "són diferents jueus de cristians o musulmans". "Per descomptat que no", respon.
"MAI MÉS"
Per la seva banda, János Forgács assegura que aquest 70 aniversari és "molt especial" per a ell perquè li recorda "profundament" el que va passar-li durant la Segona Guerra Mundial. A més, creu que els actes de commemoració són "verdaderament importants" per "aprendre" d'allò.
Forgács va néixer fa 87 anys i el van capturar als 16 juntament amb tota la seva família, entre ells, els seus quatre germans, que de la mateixa manera que els seus pares van ser assassinats així que van arribar a Birkenau, a les cambres de gas. Ell va ser l'únic que va sobreviure i va estar en tres camps diferents, quatre mesos a Birkenau, els mateixos a Auschwitz i més tard a Dachau.
Cada dia havia de suportar les "realment males condicions" que vivien i a més, va ser sotmès a cinc seleccions a Birkenau realitzades pel doctor Josef Mengele, conegut com a 'l'àngel de la mort' pels seus experiments amb humans. Forgács va sobreviure a aquestes i d'"altres atrocitats" i finalment va ser rescatat per l'Exèrcit dels EUA l'1 de maig del 1945 a Alemanya.
Aquest supervivent pensa que l'Holocaust hauria d'estar inclòs en el currículum de totes les escoles europees perquè els alumnes "coneguin els crims que es van cometre contra els jueus". "És molt important prevenir", necessita, i alhora exclama: "Mai més!".
UN FUSTER A LES FÀBRIQUES DE SCHINDLER
També serà present Edgar Wildfeuer. El gener del 1942, en un sol dia, els nazis van assassinar els seus pares. Edgar va aconseguir amagar-se però al cap de poc temps el van enviar al camp de treball de Rabka i més tard es va infiltrar en el camp de treball al suburbi de Cracòvia, a Plaszow, famós per la pel·lícula 'La Llista de Schindler'.
Edgar va ser registrat com a fuster i just els primers dies del 1944 va arribar una comanda d'Auschwitz sol·licitant fusters i va ser escollit. Després de prendre'ls tot el que portaven, lliurar-los els uniformes ratllats i tatuar als seus braços els números que "van reemplaçar" les seves identitats --el seu, el 174.189, segueix "inesborrable" al seu braç-- els van portar a treballar i això va permetre-li sobreviure a aquest "infern".
El gener del 1945 en acostar-se els russos a Auschwitz, els alemanys van disposar la seva evacuació. "Era una horrible marxa de mort de milers de presoners en ple hivern amb neu i temperatures sota zero, per quatre dies i quatre nits", recorda. Finalment, els van ficar en vagons per al transport del carbó, amuntegats de cent en cent i la major part "es va congelar" en aquell viatge al camp de Mauthausen, Àustria.
De Mauthausen van enviar-lo al camp de Melk i d'allà fins a un altre camp en plens Alps. "Ens moríem literalment de la fam ja que ens donaven 125 grams de pa per dia", explica. El 6 de maig del 1945, dia del seu aniversari, els van alliberar els americans. Aquell dia, segons afirma, "va néixer dues vegades".
"ENS DEIXAVEN MORIR DE FAM"
Moshe Haelion tenia 18 anys quan el van capturar per portar-lo a Auschwitz. El primer dia els nazis van matar tota la seva família excepte el seu oncle i ell. L'"atrocitat" més comú, segons explica, era copejar sense raó, deixar morir la gent de fam i exterminar els presoners que no tenien suficient força.
Per a Haelion, les commemoracions en general, no només la de l'Holocaust, són "la millor forma" de recordar el que ha passat en la història. Concretament, creu que fer memòria de l'Holocaust és mostrar "a altres nacions civilitzades del que són capaços els éssers humans i prevenir". Tot i això, apunta que el que està ocorrent aquests dies li fa ser "pessimista". Sobre la inclusió de l'estudi de l'Holocaust en el currículum, diu que hauria de seguir-se l'exemple d'Espanya.
