ABUJA (NIGÈRIA), 17 ago. (Thomson Reuters Foundation/EP) -
Naomi Adamu i Sarah Samuel, dues de les més de 200 estudiants nigerianes que van ser segrestades el 2014 pel grup gihadista Boko Haram a una escola de Chibok (Nigèria), van escriure diaris secrets durant la seva captivitat en els quals van revelar que el rapte no estava planejat, segons Thomson Reuters Foundation, que ha tingut accés a una còpia d'aquests documents.
Naomi Adamu va escriure en un dels quaderns que quan Boko Haram va anar a l'escola, el seu objectiu no era segrestar-les, sinó robar maquinària per a la construcció d'habitatges. En no trobar el que volien, en un primer moment els milicians no sabien què fer amb les noies.
"Un dels homes va dir que haurien de cremar-nos a totes i d'altres milicians van dir: 'No, portem-les a Sambisa (una base allunyada del grup terrorista)... si les portem a Shekau (cap del grup), ell sabrà què fer amb elles'", va escriure Adamu.
En els diaris les noies van documentar des de la nit de la seva detenció fins als horrors als quals les va sotmetre el grup terrorista, passant pels seus actes de resistència o la seva falta d'esperança de tornar a casa algun dia.
L'estudiant ha manifestat que van començar els relats en secret uns mesos després del segrest, quan Boko Haram els va donar uns quaderns d'exercici per a les seves classes d'Alcorà.
En la redacció dels quaderns, les escolars van rebre l'ajuda d'altres tres noies. "L'escrivíem juntes, quan una estava cansada el donàvem a l'altra perquè continués", ha dit Adamu, una de les 82 estudiants a les quals Boko Haram va deixar sortir de la captivitat al maig, en una segona onada d'alliberaments després del retorn a casa de 21 de les segrestades l'octubre del 2016.
EL DIA A DIA AMB BOKO HARAM
Segons els escrits, la rutina de les noies en captivitat es basava a rebre pallisses, assistir a classes alcoràniques, dur a terme treballs forçosos i rebre pressió perquè es casessin i es convertissin. La crueltat i la brutalitat estaven sempre presents.
El document descriu que cinc de les noies van intentar escapar, els gihadistes les van agafar, van cavar un forat a terra, van donar un ganivet a una de les seves companyes de classe i li van dir que "o tallava el cap a les seves amigues o li tallaven el seu".
"Els vam suplicar, vam plorar, i ens van dir que la propera vegada que provessim d'escapar ens tallaran el coll", va escriure Adamu.
En una altra ocasió, els milicians van treure la roba a les noies que s'havien negat a convertir-se a l'islam i els van dir que les ruixarien amb benzina i les cremarien vives. "Van dir: morireu, si no voleu ser musulmanes us cremarem", van escriure en un dels diaris.
En aquest moment en què pensaven que moririen, els milicians van començar a riure-se'n, les llaunes contenien aigua, no gasolina, segons els escrits de les estudiants.
CONTINUA LA CAPTIVITAT
Algunes noies més han aconseguit escapar o han estat rescatades, però es tenen proves que almenys 133 de les noies segueixen en mans del grup terrorista.
Diverses estudiants que van fugir amb èxit a la base del grup al bosc de Sambisa van acabar a una botiga propera on van demanar ajuda, aigua i menjar als propietaris.
"Les noies els van dir: som les noies que Boko Haram va raptar a Chibok. Un dels propietaris va dir: no són aquestes les filles de Shekau?", va escriure Adamu.
Els amos de la botiga van deixar que les noies hi passessin la nit, però l'endemà les van retornar a la base de Boko Haram, on van rebre fortes pallisses i les van amenaçar amb ser decapitades.
Malgrat haver estat alliberada, Adamu ha mostrat molta preocupació per la seva millor amiga i coautora dels diaris, Sarah Samuel, que es troba encara amb el grup terrorista, havent hagut de casar-se amb un dels seus milicians.
"Ella s'ha casat amb un d'ells perquè no li donaven menjar ni beguda", ha manifestat Adamu. "No tothom pot sobreviure a una cosa així", ha afegit. "Vaig patir molt... No puc deixar de pensar en ella", ha conclòs l'estudiant.
