Juppé i Sarkozy sonen com a favorits en una carrera en la qual Fillon ha ressorgit de manera espectacular
PARÍS, 20 nov. (EUROPA PRESS) -
Aquest matí han obert ja les portes dels col·legis electorals per a unes eleccions primàries del centre-dreta que oloren ja a presidencials. No debades, totes les enquestes coincideixen a assenyalar que, guanyi qui guanyi aquest particular pols entre Alain Juppé i Nicolas Sarkozy, té un peu posat en la segona volta de maig de 2017.
Sarkozy va abandonar en 2012 l'Elisi, després d'una amarga derrota contra el socialista François Hollande, i va optar inicialment per un perfil baix, allunyat de la primera línia política. L'agost de 2014, i després d'un temps de "reflexió profunda", ha anunciat el seu retorn per intentar liderar la Unió per un Moviment Popular (UMP).
Amb la UMP sota el seu control i amb una popularitat a l'alça, es va llançar a la tasca de reformular el centre-dreta amb la mirada fixada un altre cop en la direcció d'Estat. Així, la UMP va passar a dir-se el maig de 2014 Els Republicans, segons Sarkozy per girar full de manera definitiva a una marca que els últims anys havia donat més penes que alegries.
A Sarkozy, tot i això, li van sorgir dos potents enemics en el seu intent per tornar a la presidència: l'ex primer ministre Alain Juppé i el fantasma del seu propi passat, reflectit en dues investigacions judicials encara per tancar. L'antic president, esquitxat per diferents escàndols, ha estat imputat en febrer d'aquest any pel presumpte finançament irregular de la campanya de 2012.
Juppé, de 71 anys, ha tret partit de les constants polèmiques en les quals s'ha vist embolicat Sarkozy gairebé sense moure's. L'alcalde de Bordeus, que ha sabut vendre's com a home d'Estat, s'ha posicionat com una figura més moderada que l'expresident i aspira a guanyar-se el suport de tots els francesos que se sentin "decebuts" amb Hollande, ideologies a part.
Els sondejos inicials, de fet, situaven a Juppé no només com a favorit a les primàries d'aquest diumenge, sinó també com a potencial aglutinador d'electors moderats i de centre amb vista a les presidencials de 2017. Així, podria caçar vots més al centre que Sarkozy, tot i que també s'arrisca a perdre terreny en el flanc dret.
Tot i això, Fillon es va col·locar ahir per primera vegada al cap en intenció de vot, amb un 30% a favor seu, només un punt per davant dels seus dos grans rivals, Alain Juppé i Nicolas Sarkozy, segons l'enquesta d'Ipsos/Le Monde. L'empat tècnic, ara mateix, és un fet.
No debades, la ultradreta francesa, amb Marine Le Pen al front, ha guanyat popularitat els últims anys i parteix amb clares opcions de colar-se a la segona volta electoral, el que convertiria els comicis de 2017 en una batalla per veure fins on són capaços d'arribar els francesos en el seu gir a la dreta.
Al debat polític s'ha sumat els últims dies, a més, el nom de Donald Trump. Le Pen veu el triomf del magnat estatunidenc com un símptoma que el canvi és possible també a França, mentre que Sarkozy sent reforçat el seu missatge i considera que és un reflex que la ciutadania rebutja el "pensament únic".
El més bel·ligerant ha estat Juppé, qui considera necessari --"ara més que mai"-- una "França forta", capaç d'entendre's amb els seus aliats europeus i allunyada de "la demagògia i l'extremisme". L'ex primer ministre ha advocat per la "mobilització" i ha negat qualsevol paral·lelisme amb els Estats Units: "No sóc Hillary Clinton".
ELS ALTRES CANDIDATS
Al costat de Sarkozy i Juppé, també es presenten altres candidats que fins aquests últims dies semblaven abocats a ser mers espectadors d'una carrera que es decidirà, segons totes les enquestes, a la segona volta de diumenge següent, 27 de novembre. Tot i això, l'ex primer ministre François Fillon ha ressorgit com a tercera via.
Fillon figura en tots els sondejos amb una popularitat creixent que s'ha fonamentat especialment arran de les seves participacions en els debats, l'últim d'ells aquesta mateixa setmana. Aspira a donar la sorpresa i colar-se entre Juppé i Sarkozy amb un missatge a favor de la "liberalització intensiva" de l'economia gala.
El diputat Bruno le Maire, quarta opció, porta la "renovació" per bandera i un "contracte presidencial" de mil pàgines que es compromet a aplicar si arriba a l'Elisi. A final de 2014 ja va perdre les primàries per la presidència de la desapareguda Unió per un Moviment Popular (UMP), vençudes per Sarkozy.
Tanquen la llista --per ordre de popularitat en la majoria dels sondejos-- Jean-François Copé, expresident de la UMP; Nathalie Kosciusko-Morizet, antiga mà dreta de Sarkozy i única dona en competició; i Jean-Frédéric Poisson, diputat i líder del Partit Cristià-Demòcrata.
Els candidats amb menys opcions podrien acabar de decantar la balança si demanen el vot en la segona ronda per a algun dels dos aspirants supervivents.
LES REGLES
Les primàries estan cridades a "seleccionar el candidat de la dreta i del centre per a les eleccions presidencials" que tindran lloc l'abril i maig del pròxim any, si bé en la pràctica són una carrera interna per als Republicans.
Més de 10.000 centres de votació estaran habilitats per als que desitgin participar. Les primàries són obertes i basta només amb estar inscrit en les llistes electorals, si bé abans de dipositar el vot caldrà abonar dos euros i signar una declaració: "Comparteixo els valors republicans de la dreta i del centre i em comprometo amb l'alternança per aconseguir la recuperació de França".
La realització de tot el procés costa al voltant de 8 milions d'euros i els organitzadors calculen que, a partir de dos milions de participants, es podrà recuperar tota la inversió. Els diners sobrants aniran a parar a les arques del candidat vencedor, ja confirmat com a candidat a la Presidència.
