CERDANYOLA DEL VALLÈS (BARCELONA), 9 febr. (EUROPA PRESS) -
Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (CSIC) han trobat les empremtes fòssils més antigues de Catalunya a la Vall de Manyanet, al Pallars Jussà (Lleida).
Corresponen a diferents grups d'amfibis i rèptils primitius, entre els quals s'han identificat empremtes de sinàpsids, el grup que més endavant va donar lloc als mamífers, i s'han trobat en dos ambients diferents: una zona fluvial de meandres i una altra d'aigües no confinades, per aquesta raó els investigadors han determinat que seria l'hàbitat de tetràpods --quatre potes en grec-- durant el període Permià --ha començat fa 300 milions d'anys i va durar 50 milions d'anys --, segons ha informat la UAB en un comunicat.
A l'àrea fluvial han detectat els antecessors dels amfibis, temnospòndils, de diferents mides i que desenvolupaven una vida semblant a les salamandres, tot i que per alimentar-se succionaven la menjada, altres espècies caçaven com els cocodrils actuals, a més han trobat rastres d'animals en transició a amfibis que posaven ous i altres amb aspecte de rèptil que podien arribar a ser de gairebé dos metres de longitud.
Respecte a les troballes en aigües no confinades, s'han observat un grup de rèptils de mida mitjana amb diverses fileres de dents que es van extingir a finals del Pèrmic i altres animals que podien arribar a tenir quatre metres de longitud i que presentaven una vela al llarg de la columna vertebral, que no s'ha pogut determinar la seva funció.
Han comparat les icnites de la Vall de Manyanet amb les quals s'han recuperat del que era el supercontinent, conegut com a Pangea, en l'època Pèrmica, i han conclòs que les diferències faunístiques observades poden ser la conseqüència de climes diferents.
