Entitats i experts exigeixen apujar el salari mínim per evitar més treballadors pobres
BARCELONA, 12 jul. (EUROPA PRESS) -
Tres de cada deu espanyols cobren uns ingressos mitjans anuals inferiors al salari mínim interprofessional (SMI) --segons dades de l'Agència Tributària del 2014--, una situació que com altres aspectes de la precarietat laboral afecta més les dones que els homes, i que es dóna per la temporalitat laboral, les jornades parcials i la falta de feina.
Així ho reflecteix l'informe 'Cap a un salari mínim digne. Una reforma necessària per reduir les desigualtats socials a Catalunya', presentat aquest dimarts per la seva autora, la periodista Elisenda Rovira, en un debat organitzat per la Taula del Tercer Sector Social.
El president de la federació, Oriol Illa, i els participants del fòrum, han exigit abordar amb urgència com augmentar aquest salari --una pujada que han dit que té consens a la societat catalana--, perquè els baixos salaris estan provocant un augment de les desigualtats i del nombre de treballadors pobres.
Rovira ha defensat que aquest augment reduiria la bretxa salarial --entre dones i homes i entre col·lectius en exclusió-- i permetria cohesionar el mercat laboral, generar un repartiment més equitatiu de les rendes, millorar la qualitat laboral i la productivitat i impulsar de manera general el consum i l'economia.
Ha destacat que l'SMI espanyol se situa "molt prop del llindar de la pobresa" per a una persona que visqui sola, és significativament inferior al dels països europeus més avançats, i equival a un 40% del PIB per càpita, mentre que a Catalunya suposa un 34,2% del PIB.
Actualment, el salari mínim és de 655,20 euros al mes en 14 pagues, i entre el 2010 i el 2015 va perdre el 4,8% del seu poder adquisitiu, i el Govern espanyol l'ha pujat només un 1% el 2016 respecte a l'any passat, fet que suposa la pujada més elevada des del 2011, quan era també un període electoral, ha apuntat la periodista.
Rovira ha assenyalat que la quantia de l'SMI incompleix la legislació internacional ratificada per l'Estat espanyol, la Carta Social Europea, que estableix que aquest ha de correspondre a un 60% del salari mitjà del país, per la qual cosa hauria de ser de 1.028 euros, a més de ser un dels països amb més desigualtat laboral de la UE.
EINA FONAMENTAL
En el debat, la professora de la Universitat de Lleida (UdL) Maria Àngels Cabasés ha donat suport a la pujada de l'SMI com una "eina fonamental per reduir la desigualtat" perquè permet apujar els salaris baixos en un moment en què la bretxa entre aquests i els més alts és de més de 5,4 vegades --la mitjana europea és de tres vegades--.
L'economista Miquel Puig ha observat que l'SMI té un problema: "No és sexi", i cal aconseguir que ho sigui, per la qual cosa ha apostat per una economia moderna que sigui flexible però amb bons salaris com estratègia per evitar que la defensa d'aquesta mesura salarial sigui percebuda com un anacronisme.
El president de la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social, Joan Segarra, ha apuntat que hi ha persones que no poden treballar a jornada completa --per situació personal o característiques del servei-- i ha lamentat que els últims anys es calculen els sous parcials proporcionalment amb els de jornades completes, quan en altres moments s'estenia a complementar-los.
Illa ha criticat que mentre el sistema i les polítiques econòmiques "generen desigualtats, aniran obrint una bretxa" que afectarà els col·lectius cada vegada més grans a la societat.
