BARCELONA, 26 (EUROPA PRESS)
El director teatral Sergi Belbel dirigeix Emma Vilarasau i Mercè Sampietro en el clàssic 'Fedra', de Jean Racine, en una versió traduïda per ell mateix i que és la segona producció del Teatre Romea de Barcelona, que es podrà veure des d'aquest dilluns i fins al 15 de març.
En el clàssic, Fedra, enamorada del seu fillastre Hipòlit i animada per la seva confident, Enona, confessa la seva passió; després, ferida pel rebuig d'Hipòlit, ella no pot amagar els seus sentiments davant del seu marit, el rei d'Atenes Tesseu, fet que la porta a una espiral d'autodestrucció.
En una roda de premsa recent, Emma Vilarasau ha explicat que va ser el seu paper a l'obra 'Barcelona' al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) --on recitava un fragment de 'Fedra' en francès--, quan va decidir llegir el text complet i va pensar que li agradaria portar-la a escena: "No és la cosa més comercial del món, però esperem que arribi a la gent".
DEBUT EN VERS
"No havia fet mai obra en vers, i menys amb aquesta potència en la qual les paraules són l'emoció i el sentiment", ha confessat l'actriu, i ha afegit que aquesta obra és significativa també en un moment en el qual la paraula està molt desprestigiada i es parla tan malament, i gairebé no s'entenen els missatges de WhatsApp.
"La bellesa és diferent de qualsevol cosa que hagi pogut fer abans", ha postil·lat Vilarasau, per a qui l'obra parla molt de desig però amb grans dosis de culpa.
Ha lamentat que quan la culpa s'apodera d'una persona "pot arribar a matar-la", pel que és un dels sentiments més odiosos que omplen actualment les consultes dels psiquiatres per desitjos sexuals incontrolats.
Per la seva banda, Mercè Sampietro ha agraït el seu paper a Racine --per haver-li donat una nova dimensió respecte a la tragèdia clàssica--, i ha assegurat que tampoc havia treballat en vers.
PRIMERA INCURSIÓ, ALS 22 ANYS
"Tot neix a 'Barcelona', jo donaria les gràcies també a Pere Riera perquè tot neix allà", ha dit Belbel, ja que es va oferir a fer-li la correcció fonètica a Vilarasau per a aquella obra, el que els va conduir a portar 'Fedra' a escena, on també formen part del repartiment Lluís Soler, Jordi Banacolocha, Xavier Ripoll, Queralt Casasayas i Gemma Martínez.
"La vaig muntar i traduir amb 22 anys a l'Autònoma l'any 1985 perquè ja m'apassionava", ha comentat Belbel sobre el seu primer acostament a aquest text, que 30 anys després ha reprès respectant només un vers de la seva traducció juvenil.
Per a Belbel, 'Fedra' "és un monument teatral a la paraula dita i encarnada" perquè Racine va fer els versos el més comprensibles possible, i així i tot Belbel ha necessitat sis mesos íntegres per traduir-la.
Ha lamentat que "qualsevol traducció d'un monument literari és una pèrdua", tot i que ha buscat que el resultat sigui un equilibri molt fràgil entre l'emoció i la dicció.
UN COR BATEGANT
Ha exemplificat que els versos de Racine són com un cor bategant, amb una paraula que arriba, física i que penetra la pell i es materialitza, ha assegurat, ja que l'obra versa sobre el desig il·lícit de l'amor no correspost i prohibit. Després de l'obra Racine va deixar d'escriure: "Aquesta obra és una cimera del teatre clàssic francès i tots aquells que aborden l'obra ho saben".
Belbel ha advertit que Racine agafa la tragèdia clàssica d'Eurípides 'Hipòlit', i a partir d'aquesta li dóna un nou protagonisme a Fedra, amb la qual se sentia més identificada, i introdueix variants "interessants", com Enona, un personatge determinant perquè és qui du realment l'acció, com si Fedra fos només un subjecte passiu.
