BARCELONA, 1 març (EUROPA PRESS) -
Un estudi liderat per investigadors del Programa de Recerca en Informàtica Biomèdica de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (Imim) ha descobert que regular els lípids de les membranes neuronals podria ser "clau" en l'Alzheimer i el Parkinson, ha informat aquest dimarts en centre en un comunicat.
El treball, publicat a la revista 'Scientific Reports' del grup 'Nature', ha demostrat per primera vegada utilitzant eines computacionals que els lípids poliinstaurados poden alterar la velocitat d'unió de dos tipus de receptors involucrats en algunes malalties del sistema nerviós.
Mitjançant simulacions moleculars d'última generació --com microscopis computacionals--, els investigadors han constatat que una disminució de lípids poliinsaturats a les membranes neuronals, com succeeix en els malalts d'aquestes dues patologies, "afecta directament la velocitat d'unió dels receptors de dopamina i adenosina".
Aquests receptors formen part de la família dels receptors acoblats a la proteïna G (GPCR), localitzats a la membrana cel·lular i encarregats de transmetre senyals a l'interior de la cèl·lula.
Fins ara, diferents estudis havien demostrat que el perfil lipídic cerebral de persones amb aquestes malalties és molt diferent del de persones sanes, i exposaven que els nivells d'àcid gras poliinsaturat present en les membranes neuronals són "considerablement més baixos" en el cervell dels individus malalts.
Segons els investigadors, aquesta diferència en la composició lipídica de les membranes "podria alterar" la forma en la qual certes proteïnes interactuen entre elles, com el cas dels receptors GPCRs.
"Fa poc s'ha descobert que el complex proteic format per la unió dels receptors de dopamina i adenosina, dos GPCRs claus en diversos processos cerebrals, podria ser una potencial diana terapèutica" en malalties neurodegeneratives, ha explicat la investigadora de l'Imim i la UPF Jana Selent.
La investigació ha estat liderada per investigadors del Programa de Recerca en Informàtica Biomèdica de l'Imim, de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i de la Universitat de Tampere (Finlàndia), i ha comptat amb la participació d'investigadors de la Universitat de Barcelona (UB).
