MADRID, 25 set. (EUROPA PRESS) -
La campanya de la Confederació Espanyola de Pares i Mares d'Alumnes (CEAPA) llançada dijous passat 22 de setembre contra els deures escolars, que proposa 'un novembre sense deures els caps de setmana', ha reactivat el debat sobre aquestes tasques extraescolars en la comunitat educativa, però també a nivell polític.
Mentre PSOE i Ciutadans es mostren partidaris de regular els deures, Podem creu que cal canviar la metodologia docent per acabar amb ells i PP considera que aquest assumpte és competència de docents i centres. Tot i això, tots coincideixen que és una qüestió sobre la qual cal reflexionar i debatre. Així s'ho han fet saber a Europa Press els portaveus d'Educació al Congrés dels Diputats de les quatre formacions polítiques.
La diputada popular Sandra Moneo adverteix que "ser insubmís davant dels deures no és el millor missatge que se li pot llançar als alumnes" i assenyala, a més, que "entestar-se en regular-lo tot" i limitar la capacitat del docent, es trasllada, segons la seva opinió, "un missatge de desconfiança contraproduent per a la millora del sistema educatiu".
"Els deures han de ser un instrument que permeti reforçar allò que l'alumne ha après en classe i a crear hàbit d'estudi", assenyala la portaveu d'Educació del PP, que admet, tot i això, que "qüestió diferent" és que els deures substitueixin el treball al centre, doncs "és aquí on cal reflexionar".
Per al nou representant del PSOE a la Comissió d'Educació a la cambra baixa, Manuel Cruz, limitar la discussió a "deures si, deures no" és "una simplificació" i afirma que deu plantejar-se, sobretot, en els centres amb les famílies i amb les comunitats autònomes, però també opina que els polítics "han d'entrar" en aquest debat.
"Cal regular els deures en el marc d'una nova llei educativa, com fan els països del nostre entorn: A França estan prohibits, a Finlàndia no hi ha deures en primària i en Secundària es limiten a 30 minuts", subratlla.
HI HA MÉS DEURES AMB LA LOMCE
Creu recorda que els alumnes espanyols dediquen més hores als deures que la mitjana de l'OCDE i, tot i això, els seus resultats "no estan a l'altura". "Això demostra que és absolutament ineficaç", afirma. També opina que amb la LOMCE els alumnes "porten major càrrega de deures a casa" perquè amb el currículum és més extens i, segons alerta, "no dóna temps a desenvolupar-lo en classe".
Una altra de les qüestions sobre les quals posa l'accent el diputat socialista és que l'excés de deures, "lluny d'afavorir l'equitat, la perjudica" i explica que hi ha nens de famílies amb un nivell sociocultural baix que no poden ajudar-los a completar els treballs que els mana el professor per a casa, perquè no tenen coneixements per a això i tampoc tenen diners per pagar una acadèmia o un professor particular.
La portaveu d'Educació de Ciutadans al Congrés, Marta Martín, valora la campanya de CEAPA, no perquè cregui que cal cridar a la insubmissió, sinó perquè ajuda a "fixar l'atenció pública sobre un tema molt important". Creu que cal fer "una reflexió profunda" del tema "fugint de la confrontació" i presumeix que Ciutadans ja ha liderat aquest debat en diversos parlaments autonòmics.
"Cal posar aquest tema a l'agenda pública", insisteix Martín, que considera que cal negociar-lo en el si de la subcomissió a la cambra baixa per al pacte educatiu. Tot i això indica que en aquest debat juguen un paper fonamental els departaments d'orientació pedagògica dels centres educatius, les famílies i els professors. "No plantegem l'eliminació radical dels deures, sinó que s'adaptin a l'etapa educativa, a l'edat de l'alumne i al seu context", subratlla.
Des de Podem, el seu portaveu en matèria educativa, Javier Sánchez, es declara "molt en sintonia" amb el plantejament de CEAPA i considera que els deures "no funcionen" perquè no tenen efecte en la millora dels resultats, com "demostren" els informes internacionals. A més, insisteix que aquestes tasques abunden en la "discriminació" de l'alumnat de famílies amb baix nivell socioeconòmic i cultural.
"Cal repensar la metodologia docent, que no ha de basar-se només en la transmissió de coneixements, sinó que ha de tenir el pes la pràctica a l'aula i no a casa", sosté aquest diputat de la formació morada, que opina, de la mateixa manera que el portaveu del PSOE, que el tema dels deures, i sobretot, el canvi en la forma d'ensenyar en les aules, ha de posar-se sobre la taula en les negociacions per a una "nova llei educativa".
15 ANYS SENSE MANAR DEURES ALS SEUS ALUMNES
Enmig d'aquest debat surten a la llum col·legis contraris a les tasques fora de l'aula i els responsables dels quals celebren que després de les iniciatives en parlaments autonòmics per limitar-les o les propostes de boicot als deures per part d'alguns col·lectius "s'estiguin prenent cartes a l'assumpte".
Així opina el gerent, professor i soci del col·legi bilingüe Khalil Gibran de Fuenlabrada (Madrid), Juan Carlos García, el centre del qual porta més de 15 anys defensant que "els deures a casa, tal com es conceben normalment, lluny de ser útils, són perjudicials per a l'aprenentatge dels nois".
Des de la seva experiència com a responsable d'aquest centre educatiu, García assegura a Europa Press que l'absència de tasques a casa "no només no ha reduït el rendiment" del seu alumnat, sinó que aquest obté resultats "per sobre de la mitjana" en les avaluacions de diagnòstic que realitza la Comunitat de Madrid.
"Crida l'atenció que encara el debat se centri en termes de per què no han de fer deures els alumnes i no que aquests tenen activitats importants que fer en aquest temps amb la família", adverteix aquest professor, que posa com a exemple preparar el berenar amb els seus pares, veure pel·lícules i documentals junts, jugar, llegir o tenir temps per exposar problemes i buscar junts solucions.
Des d'aquest col·legi esgrimeixen quatre raons en contra dels deures: No deixen temps per jugar; l'impacte sobre el resultat acadèmic és mínim i inexistent en primària; pot arribar a provocar discussions familiars i rebuig a l'escola; i les vuit hores diàries al col·legi és un temps més que suficient perquè al professor li doni temps a ensenyar els continguts.
