Demanen coordinació pública i que se'ls tingui en compte com a interlocutors
BARCELONA, 26 nov. (EUROPA PRESS) -
El càncer de pulmó és el més mortal entre homes a Catalunya, representant el 30% en total amb més de 3.440 morts anuals, i la seva mortalitat ha crescut un 30% en dones els últims cinc anys, ha alertat aquest dijous en roda de premsa el president del Grup Espanyol de Càncer de Pulmó (GECP), Mariano Provencio, cap d'oncologia de l'Hospital Puerta del Hierro de Madrid.
El grup ha presentat aquest dijous a Barcelona l'informe 'Report Card 2015', elaborat per més de 300 experts de diferents àmbits mèdics amb motiu del començament del XI Congrés Internacional, que revisarà els aspectes més controvertits del tumor.
L'informe --les dades del qual són comparables a la resta de l'Estat-- recull que només es diagnostiquen en fases primerenques el 16% dels casos de càncer de pulmó, fet que llasta la supervivència respecte a altres tumors amb ràtios de diagnòstic més primerencs.
El secretari del GECP i cap d'oncologia de l'hospital General d'Alacant, Bartomeu Massuti, ha recalcat que 1.200 adolescents catalans s'enganxen al tabac cada any --segons dades de Salut Pública a Catalunya--: cada dia comencen a fumar tres menors de 14 anys, i "un mínim d'un d'ells morirà de manera precoç a causa del tabac".
El tabaquisme és la principal causa està del càncer de pulmó, han assenyalat, i els hàbits de fumar estan relacionats directament amb l'augment de la mortalitat femenina, i han afegit que, segons estudis, la millor manera de reduir el consum de tabac és apujar el preu.
FALTA COORDINACIÓ
El GECP ha reclamat un enfocament coordinat en la sanitat pública per abordar aquest càncer, i ha assegurat que no cal augmentar la despesa, sinó la coordinació i l'organització, així com que es reconegui els grups d'investigació acadèmics com a interlocutors.
L'establiment d'uns protocols --que no existeixen tampoc per a altres tumors-- permetria als pacients ser valorats per equips metges multidisciplinaris per poder rebre un tractament específic, cosa que està demostrat que "duplica la supervivència", ha afirmat Massuti.
Aquesta segmentació en subgrups dels pacients requereix tècniques d'identificació més complexes de laboratori, fet que no està ben organitzat a Espanya, han lamentat, i han afalagat la xarxa d'oncologia que existeix a França, que centralitza les mostres en uns centres i permet "un diagnòstic en poc temps i amb qualitat", més econòmic i efectiu que augmentar els laboratoris.
INTERLOCUTORS DIRECTES
Han destacat que els grups d'investigació acadèmics, "necessiten ser reconeguts com a interlocutors per les administracions", perquè el seu impacte és el de millorar l'assistència sanitària, optimitzar els recursos i contribuir a la sostenibilitat, a diferència de les finalitats comercials de les farmacèutiques, que són les que actualment donen suport a la majoria de la investigació clínica.
Provencio ha lamentat que la falta de coordinació genera limitacions a l'accés a alguns fàrmacs, a un equip metge pluridisciplinari que valori el cas i al trasllat d'un hospital regional a un provincial, sobre el que han reconegut que "vivim en un Estat amb problemes d'equitat", donant-se diferències entre les regions.
El secretari ha criticat que els recursos que es dediquen al tumor són "proporcionalment inferiors a les pèrdues mortals que causa", i han estat el càncer que més pèrdues d'anys potencials de vida genera a la societat --per davant del de mama i el colorectal--.
Massuti ha volgut conscienciar sobre la necessitat de continuar investigant el càncer de pulmó, perquè també és el que més veu incrementar els resultats positius en la seva investigació.
