El bisbe Francesc Pardo destaca el seu "amor i delicadesa per les persones"
GIRONA, 29 des. (EUROPA PRESS) -
La Catedral de Girona ha acollit aquest dijous la missa exequial del bisbe emèrit Jaume Camprodon, presidida pel bisbe de Girona, Francesc Pardo, a la qual han assistit més de 300 persones al costat del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, ha explicat en un comunicat el Bisbat.
Pardo ha destacat "l'amor i delicadesa per les persones" que es manifestava en la missió de pastor de Camprodon, que va ser bisbe de Girona entre 1973 i 2001, i va morir la nit de dilluns passat als 90 anys, després de patir un ictus la setmana passada.
Han participat en l'eucaristia l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol; el cardenal Lluís Martínez Sistach; l'arquebisbe d'Urgell (Lleida) i copríncep d'Andorra, Joan-Enric Vives; el bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz; el de Vic, Romà Casanova; el de Tortosa (Tarragona), Enric Benavent, i el bisbe emèrit de Girona Carles Soler.
Entre els assistents, han destacat personalitats eclesiàstiques com l'abat de Montserrat (Barcelona), Josep Maria Soler, i el secretari general de la Conferència Episcopal, José María Gil Tamayo.
De l'àmbit polític han acudit l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas; el delegat territorial del Govern a Girona, Eudald Casadesús; el vicepresident de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, i el subdelegat del Govern espanyol a Girona, Juan Manuel Sánchez-Bustamante.
"VA VIURE SENZILLAMENT"
La missa ha estat "senzilla" per voluntat expressa de Camprodon, que va donar el seu cos a la ciència, i Pardo ha destacat la participació del bisbe emèrit en el Concili Provincial de la Tarragonina i el seu amor a Catalunya, però sempre obert als nouvinguts.
Ha explicat que el bisbe emèrit "va viure senzillament", i que va deixar l'antic palau episcopal dues vegades, a més de renunciar a la Creu de Sant Jordi, manifestant que no era cap menyspreu al guardó ni als qui el van proposar.
També ha recordat que Camprodon va cridar, en una carta, que els nascuts o arrelats a Catalunya serveixin més i millor a aquesta terra, en tots els àmbits quotidians, perquè aquesta aconsegueixi "la personalitat que per dret de naturalesa li correspon. L'amor a la pàtria --i l'amor es comprova en el servei-- no és accessori a l'esperit cristià".
