Maria Antònia Oliver (Premi Lletres Catalanes): "El català és encara una llengua minoritària"
"Estic convençuda que veuré la independència de Catalunya"
BARCELONA, 6 juny (EUROPA PRESS) -
L'escriptora i traductora mallorquina Maria Antònia Oliver ha rebut la tarda d'aquest dilluns el 48 Premi d'Honor dels Lletres Catalanes en un acte d'homenatge a la seva trajectòria que ha reunit a 2.000 persones i que ha lamentat: "Escriure en català és difícil perquè encara és una llengua minoritària".
"I ho serà fins que tots els productes del súper no estiguin escrits també en català", ha continuat l'escriptora en un discurs reivindicatiu, després de rebre el guardó de mans del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, en un acte al Palau de la Música presidit pel líder de la Generalitat, Carles Puigdemont.
Fortament aplaudida per un públic que s'ha posat dret quan ha rebut la distinció, Oliver ha confessat: "Em vaig fer independentista a Palma, naturalment dels Països catalans, i estic segura que veuré la independència de Catalunya".
"Espero, confio i exigeixo que el primer govern de la república catalana pensi en els germans del sud i de més enllà del mar", ha exclamat Oliver, que ha dit que serà feminista mentre en el món hi hagi una dona en 'burca' i existeixi l'ablació.
D'entrada, ha dedicat el premi al seu mort marit i company de vida, l'escriptor Jaume Fuster, ha reprotxat que al "món patriarcal" actual li costa premiar a les dones de tots els camps, i ha dedicat el premi a les dones que lluiten per la igualtat.
Ha dit que les qüestions que més la preocupen ara són la crisi dels refugiats, per ser una "forma de minimitzar les morts al mediterrània", la destrucció moral de les guerres i l'escalfament global.
Ha reivindicat el dret a dubtar, i ha fet broma que no l'agrada que el títol del guardó inclogui la paraula 'honor': "Jo em vaig criar amb l'honor a la pàtria, a les forces armades i al cabdill, i perquè fa un temps que vaig descobrir que l'honor ensumava a mascle i, com femella, no m'interessa".
A la cita també han assistit els consellers d'Afers Estrangers, Relacions Institucionals i Transparència i Cultura, Raül Romeva i Santi Vila, respectivament; la consellera de Cultura balear, Ruth Mateu, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
La traductora Kathleen McNerney, amiga de la premiada, ha elogiat el treball d'Oliver, de qui ha ressaltat la seva companyonia envers ella i la traducció al català que va fer de 'Moby Dick', de Herman Melville.
"COMPROMÍS AMB EL PAÍS"
Cuixart ha destacat l'extensa i fructífera trajectòria d'Oliver, així com el seu "compromís amb el país", i ha subratllat que ella és la quarta dona a la qual se li atorga aquest reconeixement.
"Tenim un deute amb les dones intel·lectuals del país", tractant-se d'un greuge que es produeix massa sovint, ha subratllat, i ha fet broma que, malgrat que la literata s'ha trencat el braç, ha promès que tornarà a escriure i delectarà al públic amb més obres.
NOVES MOBILITZACIONS
En un discurs de to marcadament polític, ha advertit del tram decisiu cap a l'estat propi que es troba Catalunya, i ha aventurat: "Caldrà tornar a mobilitzar-nos".
Ha reclamat a la classe política catalana que segueixi el full de ruta cap a la república catalana: "Us tenim confiança, us volem i seguim esperançats que tot anirà bé. No ens podeu fallar i no ens podem fallar".
HISTÒRIA DE LA GUANYADORA
La guanyadora, formada en castellà i amb un català après de manera autodidacte, ha publicat la seva primera novel·la en 1970, i des d'aleshores ha escrit novel·les, contes, teatre, articles, traduccions i guions per a cinema.
Entre les seves obres figuren 'Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà', 'El vaixell d'Iràs i no tornaràs', 'Estudi en Lila', 'Joana E.' i 'Negroni de ginebra', algunes d'elles han estat traduïdes a l'anglès, alemany, francès, castellà, italià, portuguès i holandès.
A més, Oliver ha traduït al català obres d'Italo Calvino, Virgina Woolf, Jules Verne, Mark Twain, Robert Louis Stevenson i Herman Melville.
JURAT INDEPENDENT
El jurat ha estat integrat per Margarida Aritzeta, Fina Birulés, Marta Buchaca, Lluïsa Julià, Joan Mas, Anna Sallés, Carles Solà, Toni Soler i Quim Torra.
Els últims homenatjats amb aquest guardó han estat el lingüista Joan Veny (2015), el cantautor Raimon (2014), el dramaturg Josep Maria Benet i Jornet (2013) i el crític i editor Josep Massot (2012).
