BARCELONA, 30 maig (EUROPA PRESS) -
Les femelles de marmota són infidels amb altres mascles com una forma d'evitar la consanguinitat i augmentar les possibilitats de supervivència dels fills, segons apunta un estudi liderat per la investigadora del Creaf i la UAB Mariona Ferrándiz.
El treball, publicat a 'Ecology and Evolution' revela que la femella dominant d'un grup de marmotes escull tant el mascle dominant com l'opció de ser-li infidel en funció de diferents aspectes genètics del mateix.
Les dades s'han obtingut d'una població de marmotes (Marmota marmota) dels Alps francesos amb dades des de 1990 al 2010, i aquests revelen que la major taxa de fills il·legítims es dóna quan els dos membres de la parella dominant són o molt semblants genèticament o molt diferents.
"Al voltant del 10% de les cadellades tenen un mínim de un fill il·legítim fruit de la copulació amb un mascle no dominant. Es creu que les femelles tenen aquest comportament perquè pot ajudar a tenir una descendència més variable genèticament", ha explicat la científica.
Les marmotes són uns mamífers que viuen en petits grups de fins a 20 individus, on a priori només es reprodueix la parella dominant.
Tant els mascles com les femelles del grup tenen una necessitat molt fort de convertir-se en dominants, ja que del contrari han d'abandonar el grup i les possibilitats de sobreviure soles l'hivern alpí són remotes.
La femella escull un mascle que tingui un grup de gens relacionats amb la resposta immunològica --Complex de Histocompatibilitat Principal, MHC, per les seves sigles en anglès-- bastant diferent i compatible al d'ella, el que produirà una descendència més variable, i amb més possibilitat de resposta davant dels paràsits.
CORRECCIÓ GENÈTICA
Quan la parella dominant té un elevat grau de consanguinitat o quan té un MHC molt semblant, la femella opta per corregir-lo sent infidel i reproduint-se amb altres mascles probablement més compatibles amb ella a nivell genètic.
Se suposa que aquests seran mascles amb un genoma ni molt ni poc semblant, i amb un MHC bastant diferent del de la femella, segons manifesta el treball.
En cas contrari, els fills produïts per una parella amb elevada consanguinitat i amb MHC semblant tendeixen a tenir menys variabilitat genètica, cosa que probablement els portaria a ser menys aptes per a la supervivència i tenir pitjor resposta immunològica.
