BARCELONA, 1 jul. (EUROPA PRESS) -
Els infermers catalans han consensuat via norma d'autoregulació la gestió infermera de la demanda, com atenen, resolen o deriven la primera sol·licitud d'atenció que fan les persones quan acudeixen a un centre sanitari.
La norma, publicada aquest divendres al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (Dogc), recull l'acord del Consell de Col·legis d'Infermers de Catalunya sobre com s'ha de desplegar la gestió infermera de la demanda i d'acord amb la normativa anterior, publicada el 2013 i que definia el marc general.
Segons ha informat el Consell en un comunicat, la gestió infermera de la demanda és "clau" en la millora de l'atenció a les persones, resolució de problemes de salut, accessibilitat als serveis i gestió dels recursos dels centres.
Ha assenyalat que fins ara la gestió infermera de la demanda forma part de la cartera de serveis de molts centres, però fins ara hi havia interpretacions diferents des de la conceptualització fins com desenvolupar aquest servei amb la màxima eficàcia.
La norma assenyala que la gestió infermera de la demanda és "una oportunitat per valorar la persona, identificar problemes i resoldre'ls des del punt de vista de l'aportació específica de l'infermer i que l'infermer farà utilitzant la metodologia pròpia que la comunitat científica ha reconegut com a procés infermer".
La degana del Consell, Núria Cuxart, ha qualificat de "fita professional històrica" que els infermers catalanes hagin acordat regular des de la professió la gestió infermera de la demanda, i ha instat les entitats sanitàries que facilitin les eines i mesures organitzatives necessàries.
Segons el Col·legi, les mesures que poden facilitar als infermers complir amb la gestió de la demanda inclouen que tota persona atesa mantingui un infermer de referència, que els atesos coneguin l'origen de les decisions preses o que es monitorin els resultats d'acord amb indicadors relacionats amb la gestió infermera.
El Consell de Col·legi d'Infermeria de Catalunya ha creat una comissió de seguiment per vetllar pel bon compliment de l'acord publicat en el Dogc i resoldre dubtes o conflictes interpretatius sobre la pròpia norma.
