Publicat 21/08/2015 11:23

Identifiquen una proteïna essencial per a la formació de cilis

BARCELONA, 21 ago. (EUROPA PRESS) -

Un grup d'investigadors liderat pel professor de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) Cayetano González ha identificat una proteïna essencial per a la formació de cilis, estructures cel·lulars que, per la seva capacitat de detectar substàncies químiques i forces mecàniques, permeten olorar i sentir, entre d'altres funcions.

L'estudi, publicat a 'Current Biology' en col·laboració amb el grup de Giuliano Callaini de la Universitat de Siena (Itàlia), aporta noves dades sobre el mecanisme d'acoblament dels cilis, ha informat aquest divendres l'IRB Barcelona.

Moltes de les cèl·lules que componen el cos humà tenen una petita estructura anomenada cili que funciona com una antena, transmetent a la cèl·lula informació que rep de l'entorn extracel·lular.

Les cèl·lules ciliades exerceixen funcions essencials com monitorar el flux de fluid en el ronyó, detectar hormones en el cervell o els sentits del sentit i l'olfacte del qual depenen de neurones especialitzades que estan equipades amb cilis que són sensibles a senyals mecàniques o químiques.

El cili és una extensió estreta i allargada de la membrana cel·lular que conté microtúbuls, i l'organització d'aquests presenta una simetria radial conservada al llarg de l'evolució, que està codificada per un petit orgànul cel·lular que es localitza en la base del clio, conegut com a corpuscle basal.

La majoria de cèl·lules animals tenen dues estructures, els centríols, amb l'aparença de tals corpuscles, però només un és capaç de funcionar com a cropuscle basal, i en cèl·lules humanes sempre és el centril anomenat mare per haver-se format abans que l'altre, considerat el fill.

MOSCA DEL VINAGRE

A l'estudi, amb un model d'experimentació animal amb la mosca del vinagre, demostra que en la 'drosophila melanogaster', com en els humans, el centríol mare és qui té reservada la capacitat de funcionar com a corpuscle basal i formar un cili.

Els científics han trobat que l'eliminació de 'centrobin' (CNB), una proteïna que normalment es troba exclusivament al centríol fill, permet que funcioni com a corpuscle basal.

Així, les neurones sense CNB tenen dos cilis: el normal organitzat pel centríol mare i un altre més organitzat pel fill que no té CNB; de manera semblant, els centríols mare modificats genèticament per acumular CNB són incapaços de funcionar com a corpuscles basals i les neurones que els contenen no poden acoblar cilis.

L'absència de cilis o aquells que no funcionen correctament són la causa d'una llarga llista de malalties conegudes com a ciliopaties, entre les quals es troben l'obesitat, problemes respiratoris o disminució auditiva, entre d'altres.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés