BARCELONA, 22 febr. (EUROPA PRESS) -
Investigadors catalans han trobat evidències de la possible entrada d'homínids a Europa pel sud de la península Ibèrica des d'Àfrica, travessant l'estret de Gibraltar, fa entre 900.000 i 850.000 anys, basant-se en la nova datació de restes fòssils d'humà i de primat africà trobades a Cova Victòria a Cartagena (Múrcia) de la Universitat de Barcelona (UB).
La revista científica 'Journal of Human Evolution' ha publicat les troballes que, al costat de restes de tecnologia lítica de la mateixa època trobats en un altre jaciment pròxim, i la coincidència temporal amb una baixada del nivell del mar, han portat a aquesta conclusió als investigadors.
Fins ara la teoria dominant establia que la dispersió humana des d'Àfrica cap a Europa s'havia produït donant la volta a la Mediterrània pel nord i arribant a la península a través dels Pirineus.
L'estudi ha estat dirigit per l'investigador i professor afegit del Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica Lluís Gibert, juntament amb el professor titulat del Departament d'Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marinas Carles Ferràndez i la becària del departament de Dibuix de la UB María Lería.
ÚNIC 'THEROPITHECUS' A EUROPA
La hipòtesi es fonamenta, en primer lloc, en la datació de fòssils d'homínids descoberts en la caverna, un cau d'hienes on s'han trobat al voltant de 90 espècies de vertebrats, entre les quals hi ha una falange humana i restes del primat africà 'theropitecus'.
Són les úniques restes de 'theropitecus' trobades a Europa, i la seva presència al nord d'Àfrica durant el pleistocè --període del qual és la cova--, així com la seva absència en altres jaciments europeus, "seria un primer indici de la dispersió dels homínids a través de l'estret", ha valorat Ferràndez.
El període temporal en el qual van viure aquests homínids sembla coincidir amb registres d'una caiguda de 100 metres del nivell del mar que podria haver facilitat l'encreuament al reduir la distància entre Europa i Àfrica, han observat.
Estudis anteriors en els jaciments d'Orce a Granada havien suggerit aquesta dispersió pel sud-est de la península fa prop d'1,3 milions d'anys, han apuntat.