BARCELONA, 30 març (EUROPA PRESS) -
Investigadors Institut de Biologia Evolutiva (Csic-UPF) han estudiat l'adaptació al canvi climàtic i la tolerància tèrmica de 85 espècies d'escarabats subterranis Leptodirini del Pirineu, ha informat el Consell Superior d'Investigacions Científiques (Csic) aquest dimecres en un comunicat.
Els científics intenten predir com s'adaptaran els animals als canvis climàtics del seu entorn, especialment per l'augment de la temperatura, i se centren en l'anomenat "nínxol ecològic", que assumeix que els animals es desplacen per buscar característiques similars al seu hàbitat quan es modifica.
Tot i això, el present estudi, publicat a la revista 'Scientific Reports', considera que aquest model "sobreestima" la capacitat que tenen els animals per moure's lliurement, i infravalora el fet que puguin adaptar-se als canvis del seu entorn i romandre-hi.
Un grup de científics liderats per Ignacio Ribera, de l'Institut de Biologia Evolutiva, s'ha proposat "validar els models usats per preveure l'adaptació de les espècies a l'augment de temperatures".
Per aquesta raó, s'han centrat en 85 espècies endèmiques del Pirineu "molt interessants" perquè presenten adaptacions típiques al medi subterrani, com per exemple, haver perdut els ulls i les ales; no surten a la superfície ni es desplacen i viuen en coves amb condicions ambientals molt estables.
L'anàlisi revela que aquests insectes tenen un rang de tolerància de 0 a 20 graus centígrads de temperatura i les espècies més vulnerables al canvi climàtic són les que viuen a les àrees més càlides, a la costa del Garraf (Barcelona), que actualment es troben a una temperatura mitjana d'11 graus.
Segons l'estudi, que té com a primer autor a David Sánchez-Fernández, es trobaran a temperatures de 20 graus el 2080, pròximes al límit de la seva tolerància tèrmica, si bé en zones de muntanya podrien arribar als 12 graus, mentre que actualment viuen entre sis i set graus.
Aquest escenari contradiu el que es planteja normalment, que és que les espècies amb més risc de desaparèixer són les que es troben a les zones més fredes.
QÜESTIONA ELS MODELS TRADICIONALS
Segons els investigadors, el treball mostra que els models de nínxol tradicionals "no funcionen bé" per a les espècies amb poca capacitat de dispersió, la majoria d'elles amb un alt interès de conservació i a les quals van a parar escassos fons d'investigació.
També han recordat que la biodiversitat subterrània ha estat generalment oblidada en els programes de conservació, malgrat constituir un patrimoni evolutiu de gran importància, segons els científics.
