BARCELONA, 21 abr. (EUROPA PRESS) -
L'opció d'emmagatzemar el CO2 és viable per reduir l'efecte hivernacle fins que les energies renovables puguin substituir els combustibles fòssils en la producció massiva d'energia, si es fa a través de condicions "estrictes", revela un estudi portat a terme per científics del CSIC i del Laboratori Nacional de Berkeley.
En un treball, publicat a la revista 'PNAS', els investigadors han calculat com canvien les propietats dels aqüífers salins profunds i de les roques segell argiloses després de l'emmagatzematge geològic del CO2, i han conclòs que si es compleixen una sèrie molt estricta de criteris, el perill de sismicitat induïda és improbable.
Els investigadors observen que una de les estratègies de lluita contra el canvi climàtic és l'emmagatzematge geològic del CO2 en aqüífers salins profunds, el que no està exempt de controvèrsia.
L'opció preocupa pel possible risc sísmic, derivat de la pressió que pugui exercir el CO2, i el consegüent risc que s'escapin les grans quantitats d'aquest gas emmagatzemat d'efecte hivernacle.
El treball liderat pel científic del CSIC a l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis De l'Aigua (IDAEA) Jesús Carrera i el del Lawrence Berkeley National Laboratory (EUA) Victor Vilarrasa conclou que si se segueix una sèrie molt estricta de criteris, entre els quals hi ha evitar les zones sísmicament actives, aquest perill és improbable.
ROCA SEDIMENTÀRIA
La roca sedimentària, en què es proposa ubicar els dipòsits de CO2, és més tova i emmotllable i, davant del canvi de pressió, té tendència a plegar-se.
Per aquesta raó, diuen els científics, poc sovint està sota una pressió geològica crítica; en canvi, les roques cristal·lines, de gran duresa, es fragmenten amb més facilitat en situacions de pressió geològica, per la qual cosa no s'haurien de tocar.
ROCA CRISTAL·LINA
A més, la dinàmica de les pressions durant la injecció del diòxid de carboni suggereix que l'estat menys estable és al principi de la injecció, i que la sobrepressió decreix amb el temps, a mesura que el diòxid de carboni es dissol en la salmorra.
Fins i tot en el cas que la sobrepressió activés les falles, l'alt contingut d'argila que portarien les capes de segellament, faria que les fractures es tornessin a tancar.
"Si els dipòsits de diòxid de carboni són adequadament seleccionats, i gestionats, la sismicitat induïda és improbable", ha assenyalat Carrera.
