Actualitzat 13/12/2016 15:35

Dipositen l'empremta fossilitzada trobada a Olesa de Montserrat a l'Institut de Paleontologia

Huella fosilizada encontrada en Olesa de Montserrat
CONSELLERIA DE CULTURA

BARCELONA, 13 des. (EUROPA PRESS) -

L'empremta fossilitzada de rèptil trobada a Olesa de Montserrat (Barcelona) de manera inesperada pels membres del Centre Muntanyenc i de Recerca d'Olesa el mes d'abril passat ha estat lliurada a l'Institut Català de Paleontologia (ICP) Miquel Crusafont aquest dimarts en un acte presidit per la Conselleria de Cultura, qui ha mantingut la custòdia i protecció de la peça fins ara.

L'icnita --empremta, producte de la trepitjada d'un vertebrat-- es calcula que té entre 230 i 240 milions d'anys i és la millor conservada de totes les trobades fins ara a la Península Ibèrica, i el director de l'ICP, el doctor Salvador Moyà, ha comentat que es conserven impressions del detall de les urpes i la pell.

Moyà ha considerat: "Moltes vegades les troballes al camp de la paleontologia les fa gent no professional però que van saber de la importància de les peces trobades", i ha apuntat que Catalunya té un dels registres arqueològics més ric euroasiàtic.

La peça és de 16 centímetres d'alt per deu d'ample i conté la trepitjada dret de l'icnogènere --gènere conegut només a través de traces fòssils com empremtes, coprolits o nius-- 'Isochirotherium', que han classificat en una família de rèptils antecessors dels dinosaures i els cocodrils, anomenats arcosaures, amb un aspecte semblant al dels cocodrils actuals, també es desplaçaven a quatre potes, tot i que les seves extremitats eren més llargues i en una posició més vertical.

Es coneix que aquests rèptils van dominar els ecosistemes terrestres posteriors a l'extinció de finals del període Pèrmic --l'últim de l'era Paleozoica que va començar fa 290-295 milions d'anys, segons els geòlegs Brian Harland i Felix Gradstein, la més gran de la història de la Terra-- poc abans de l'aparició dels dinosaures.

CONTEXT POC COMÚ

Aquesta icnita ha estat classificada en el Triàsic mitjà --primer període dels tres que té l'era Mesozoica que va començar fa 245-250 milions d'anys, segons Harland i Gradstein-- i ha estat lliurada per al seu estudi i conservació a l'ICP ja que és l'única institució paleontològica del territori que té una línia d'investigació específica en aquest període.

Els experts creuen que aquesta troballa contribuirà al coneixement de la fauna del període Triàsic a la Península Ibèrica i a escala internacional, ja que es troba en un context geològic poc comú per aquesta classe de fòssils i per això també preveuen campanyes de camp per trobar més restes i fer un estudi geològic.

Aquesta icnita no ha estat l'única troballa a la zona, ja que fa uns anys es van trobar altres peces al mateix nivell geològic a uns tres quilòmetres d'aquest nou descobriment i en el mateix nivell s'han trobat altres peces similars a Castellar del Vallès i han estat els tres únics jaciments on s'han trobat restes rèptils d'aquesta edat a la Península Ibèrica.

Aquestes troballes ja han estat publicades en revistes internacionals per investigadors de l'ICP i del Departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) on la peça d'Olesa també serà estudiada i es donaran a conèixer els resultats a la comunitat científica internacional.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés