Publicat 18/01/2016 13:39

Descobreixen un nou mecanisme cerebral que explica l'addicció a la nicotina

Humo de tabaco
PIXABAY

BARCELONA, 18 gen. (EUROPA PRESS) -

Investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (Imim) han participat en un estudi que ha descobert un nou mecanisme neuronal "crucial" per explicar el procés de recompensa i addicció a la nicotina.

El treball, publicat en la revista 'Neuropsychopharmacology', permetrà aclarir la base de l'addicció a la nicotina, pel que podria ajudar en el disseny futur de plans terapèutics més racionals per deixar de fumar.

La relació "gairebé immediata" entre la inhalació del fum i el seu efecte a nivell cerebral --triga set segons a absorbir-se-- és un dels factors que contribueix a l'alt poder addictiu de la nicotina.

Aquesta addicció es produeix perquè la nicotina exerceix els seus efectes mitjançant l'activació d'un receptor molt abundant en diverses regions concretes del cervell, l'acetilcolina nicotínic (nAChR).

Alguns d'aquests receptors tenen una subunitat --beta4--, present gairebé exclusivament en una via clau del circuit de recompensa del cervell, i que és crucial per als efectes de recompensa positius que provoca la nicotina en el cervell.

L'estudi, fet amb ratolins, ha descobert que aquells que manquen del citat gen mostraven una reducció del consum de nicotina i una resposta neuronal anormal del sistema de recompensa de la dopamina davant de la nicotina.

"Canviant selectivament aquesta subunitat del receptor nicotínic d'aquests ratolins mitjançant un virus, es restaurava tant el consum de nicotina com la funció dopaminèrgica de resposta a la nicotina", ha explicat la investigadora de l'Imim Patricia Robledo.

Aquests resultats "confirmen estudis de dades genètiques humanes que postulen que les variants en el gen que codifica la subunitat beta4 poden alterar la conducta dels fumadors i la vulnerabilitat individual a l'addicció a la nicotina", conclou Robledo.

La investigació ha estat feta també per investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), de l'Institut Pasteur i de la Universitat Pierre i Marie Curie, ha informat aquest dilluns el centre en un comunicat.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés