GIRONA, 10 nov. (EUROPA PRESS) -
Investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) han aconseguit reconstruir el procés de creació de nous bacteris en la naturalesa a través d'un treball amb bacteris verds del sofre que viuen a l'estany de Banyoles (Girona).
El treball, que publica la revista 'The Isme Journal' i que s'ha fet en col·laboració de l'Institut de Craig Venter i la Universitat de Pennsilvània, ha pres com a model els esmentats bacteris que viuen en els fons sense oxigen del llac de la localitat gironina.
El procés, que permet als microbis desenvolupar resistència a antibiòtics i transformar ceps bacterians innòcus en altres més perillosos, és un mecanisme de diversificació que té lloc mitjançant l'intercanvi de material genètic entre bacteris.
"En el nostre estudi hem pogut observar 'in situ' com aquest intercanvi condiciona l'èxit o el fracàs d'una població de bacteris en la colonització de nous ambients i com, mitjançant segregació ecològica, apareix una nova espècie ràpidament", ha explicat l'investigador del CSIC del Centre d'Estudis Avançats de Blanes Emilio Casamayor.
Aquestes espècies d'èxit a la naturalesa solen resistir-se a ser domesticades i estudiades en cultius de laboratori, tot i que els investigadors han salvat la dificultat amb tècniques de metagenòmica en l'ADN extret de les aigües més profundes de l'estany de Banyoles i mitjançant reconstrucció bioinformàtica.
"Una vegada purificat, fragmentat i seqüenciat l'ADN reconstruïm mitjançant simulació per ordinador les peces específiques del genoma d'aquest bacteri d'èxit", ha explicat Casamayor.
