BARCELONA, 18 gen. (EUROPA PRESS) -
La primera tesi doctoral sobre la caça de bruixes a Catalunya, de Pau Castell, ha conclòs que Catalunya va ser "precoç" en la persecució per bruixeria amb milers de procediments oberts, ha informat aquest dilluns la Universitat de Barcelona (UB) en un comunicat.
Amb el títol 'Orígens i evolució de la cacera de bruixes a Catalunya (segles XV i XVI)', premiada amb un accèssit pel Premi Claustre de Doctors, la tesi recull fins 300 judicis: "A Catalunya van haver-hi milers de processos per bruixeria; la xifra és difícil de quantificar perquè molts d'aquests no estan documentats", ha exposat Castell.
La caça de bruixes, que data de la primera meitat del segle XV i s'ubica al Pirineu català, els Alps i els Apenins centrals, s'explica pel tipus de sistema judicial que als Pirineus era molt descentralitzat, molt allunyat dels tribunals més rigorosos i escèptics com la Inquisició o el Reial Consell.
"La caça es desenvolupa gairebé sempre en el marc local, des de la sospita i l'acusació fins al processament i l'execució dels culpables"; a diferència del que es creia en els anys seixanta i vuitanta, eren els veïns els que acusaven les dones de fer mal d'ull a nens, animals i ser bruixes.
Això explicaria per què van augmentar de manera important els processos en períodes d'epidèmies i de gran mortaldat, quan s'accentuava la tendència a buscar culpables, cosa que inclou la caça de bruixes en la mateixa línia que les persecucions de jueus i leprosos, segons la tesi.
A més, l'autor sosté que en el cas de les suposades bruixes hi havia altres factors, com la misogínia i l'avanç del patriarcat d'aquella època.
L'ESTEREOTIP DE BRUIXA
La tesi té un apartat dedicat a l'estereotip de bruixa, un ser caracteritzat per trets com els vols nocturns, l''aquelarre' o fer mal d'ull, i en alguns casos l'acusada és precisament a qui acudien els veïns per curar algunes malalties.
El concepte també procedeix de l'imaginari de determinades figures nocturnes femenines i, de fet, la paraula 'bruixa' fa primer referència a aquestes figures i, després, es va aplicar a dones reals.
Durant la investigació, Castell ha constatat que la idea de bruixa segueix viva fins als anys quaranta: "Quan parles amb ancians del Pallars, mantenen viu el concepte de què és una bruixa i quines famílies o cases tenien fama de practicar bruixeria", cosa que desapareix durant el segle XX, quan es desestructura aquesta societat.
