Directius i homes tenen més flexibilitat laboral i la reducció de jornada resulta "discriminatòria"
BARCELONA, 15 nov. (EUROPA PRESS) -
El 60,5% de les dones que treballen en entitats socials s'ocupen de la totalitat o més de la meitat del temps de les tasques domestiques i d'atencions, mentre que el 56,7% dels homes indiquen que fan la meitat, segons recull un informe de Dones Directives i Professionals de l'Acció Social (DDIPAS), que ha apuntat que aquesta falta de coresponsabilitat té "un impacte negatiu claríssim sobre la trajectòria i les expectatives laborals de les dones".
Ho han explicat aquest dimarts en roda de premsa les membres de la junta directiva de DDIPAS Gemma Altell i Maribel Cárdenas, que han presentat l'estudi qualitatiu 'Gestió del temps en les entitats socials: situació actual, reptes i dificultats', que ha conclòs que els professionals del tercer sector detecten elements perjudicials de la cultura laboral de la societat i les entitats socials.
Les dones que desenvolupen funcions directives han assegurat sentir més coresponsabilitat en les seves parelles que les que tenen perfils tècnics, amb el pitjor lloc per a les que tenen nens a càrrec, que relaten "una extensa i cansada doble jornada", ha apuntat l'informe, en què ha col·laborat l'Ajuntament de Barcelona.
"Aquesta desigualtat endèmica l'expressen les dones a l'estudi a través d'un sentiment de pèrdua" i renúncia, i està vinculat a la falsa dicotomia d'haver d'elegir entre prioritzar la carrera o prioritzar la família, ha relatat Cárdenas.
Les persones amb càrrecs directius i els homes disposen de més mesures de conciliació laboral i una gestió més satisfactòria del temps, davant de les persones amb càrrecs tècnics i les dones: El 91% dels directius tenen flexibilitat en el temps d'entrada i sortida del treball, respecte del 73,3% dels comandos intermedis i el 50,9% dels tècnics d'atenció directa.
REDUCCIÓ DE JORNADA
La reducció de jornada està percebuda com un mesura "perjudicial i discriminatòria", ha observat Cárdenas, que l'ha relacionada amb la bretxa salarial i la pobresa, per la qual cosa la majoria prefereix després de la maternitat la jornada intensiva o compactada, i un dels reptes comuns suposa que la gestió del temps la permeti.
Altell ha assenyalat que l'estudi probablement reflecteix la situació del conjunt laboral, i en tot cas sorprenen les desigualtats davant de la creença que el tercer sector hauria de tenir més sensibilitat social i de gènere, per la qual cosa a la resta del mercat pot ser que es donin aquestes situacions de manera "més aguda".
CORESPONSABILITAT
La presidenta de Ddipas, Fina Rubio, ha lamentat que les tasques d'atencions no apareixen en l'organització social del temps tradicional, que divideix les 24 hores en parts iguals en temps per al treball, per a l'oci i personal, i ha cridat a afegir el d'atencions com "un segment més", el quart, i que ho incorporin totes les persones.
Ha destacat la necessitat de canviar el concepte de pobresa de temps pel de sobresaturació, i ha assenyalat que la situació actual és coresponsabilitat d'individus, societat i administracions, per la qual cosa ha demanat que els contractes públics incloguin condicions perquè les empreses permetin la conciliació.
AJUNTAMENT
La directora general de Barcelona Activa, Sara Berbel --també gerent de Política Econòmica i Desenvolupament Local-- ha defensat que l'organització del temps no és una qüestió menor, sinó que forma part de la política econòmica, i que actualment resulta el problema més greu per a la igualtat, amb una discriminació invisible però present.
El comissionat d'Economia Cooperativa Social i Solidària i Consum, Jordi Via, ha afirmat que des de l'Ajuntament volen canviar el model socioeconòmic amb una gestió del temps que faci possible la reproducció a més de la producció, i de manera equitativa, i ha apostat per models empresarials més horitzontals.
