MADRID, 22 ago. (EUROPA PRESS) -
La brasilera Rio de Janeiro va acomiadar aquest diumenge els Jocs Olímpics, cita que va albergar els últims 15 dies, amb una Cerimònia de Clausura on va tornar a apostar pel color i les seves tradicions, donant el relleu a la japonesa Tòquio, que ja ha ofert l'aspecte del que pretén per al 2020.
El temps no va voler acompanyar l'últim dia de la primera cita olímpica de la història a Sud-amèrica, tot i que com a mínim va donar una petita 'treva' per al temporal que s'havia deslligat unes hores abans i que fins i tot va provocar un tall d'energia en els moments previs al començament de la clausura, que finalment no va afectar l'estadi de Maracaná, que va viure el comiat a la flama olímpica.
Va ser un comiat sobri i sense massa espectacularitat, aquesta gairebé reservada més per al relleu a la capital japonesa, que ja va deixar mostres del que pretén fer d'aquí a quatre anys, com a precursors de l'avantguarda i tecnologia.
Des del principi, la clausura va apostar per mostrar el millor de la cultura brasilera, amb el color, les tradicions i el seu icònica música, que sempre va acompanyar el final dels Jocs. Al ritme de la samba i el frevo, van sortir els atletes, que al contrari que en la Inauguració del divendres 5 d'agost, ho van fer al principi i d'una forma menys protocol·lària.
I és que de la multitudinària benvinguda es va passar a una molt més reduït comiat més desordenat. La bandera espanyola va estar enarborada en aquest adéu pel seu atleta amb més participacions, el marxador Jesús Àngel García Bragado, que va estar acompanyat per alguns dels medallistes en la cita com la nedadora Mireia Belmonte, absent en la Inauguració, el piragüista Marcus Cooper, o les noies de la gimnàstica rítmica, que malgrat haver competit unes hores abans no es van voler perdre la cerimònia.
Després, va ser el torn a la repassada a l'art del Brasil, des de les seves pintures prehistòriques en les coves de la Serrada Capivara National Park a Piauí, a les artesanes de boixets o les figures d'argila vermella, preludi a la lliura de les medalles als campions de la marató masculina del matí de diumenge, la presentació dels nous membres del COI, entre els quals hi ha la russa Yelena Isinbayeva, aclamada pel públic, i el reconeixement als voluntaris.
Després va arribar el torn del tradicional transvasament de la bandera olímpica de Rio de Janeiro a Tòquio. L'alcalde de la ciutat, Eduardo Paes, xiulat pels seus compatriotes, se la va lliurar al president del COI, Thomas Bach, que se la va passar a la governadora de la prefectura de la capital japonesa, Yuriko Koike.
'SUPERMARIO' SHINZO ABE
Va ser el moment per entreveure què pot oferir Tòquio 2020. La bandera japonesa va inundar el centre de l'estadi, desplegada per robots, primer senyal del futurisme i avantguardisme que poden esperar d'aquí a quatre anys. La ciutat japonesa va mostrar la seva cultura, representada per dos dels seus icònics personatges, Supermario, referència dels videojocs, o Doraemon, dels seus dibuixos.
Precisament el lampista va ser l'encarregat, juntament al popular gat d'arribar des de la capital japonesa a la ciutat brasilera i fer la seva aparició al recinte transformat en el primer ministre japonès, Shinzo Abe, en un dels moments més curiosos de la cerimònia.
Després dels discursos protocol·laris de Thomas Bach i Carlos Arthur Nuzman, president del Comitè Organitzador de Rio 2016, va arribar el moment de l'apagat de la flama del peveter, sota la música de 'Pelo tempo que durar' de Marisa Monte i cantada per Mariene de Castro sota una pluja imaginària, que no feia tampoc massa perquè el temps no va donar concessions.
La música i el carnaval va posar el punt final als primers Jocs celebrats a Sud-amèrica, que no van oblidar alguns dels seus problemes organitzatius que han de ser resolts perquè d'aquí a poc més de dues setmanes alberguin els esportistes paralímpics.
